Otel·lo i Desdèmona pel pintor valencià Muñoz Degrain, pintura del 1881.
Otel·lo: El moro de Venècia és una obra de teatre escrita per William Shakespeare al voltant de l'any 1603. La primera representació de la qual es té notícia va tenir lloc el 1r de novembre del 1604 al Palau de Whitehall de Londres.
El personatge principal de l'obra és Otel·lo, el qual es presenta piadosament tot i la seva raça. Això era molt poc habitual en la literatura anglesa en temps de Shakespeare, la qual acostumava a descriure els moros i altres pobles de pell fosca com a gent malvada. A l'obra, Shakespeare evita qualsevol discussió respecte a l'islam.
Estructura
Gravat del 1803 sobre Otel·lo i Desdèmona. Acte V, segona escena.
L'obra consta de cinc actes dividits en escenes:
El 1r acte (3 escenes):
1a escena: un carrer de Venècia
2a escena: un altre carrer de Venècia
3a escena: consell venecià
El 2n acte (2 escenes):
1a escena: un port de Xipre
2a escena: un carrer de Xipre
El 3r acte (4 escenes):
1a escena: sala d'un castell de Xipre
2a escena: sala del castell amb personatges diferents als anteriors
3a escena: jardí del castell
4a escena: esplanada davant del castell
El 4t acte (3 escenes):
1a escena: plaça de davant del castell
2a escena: sala del castell
3a escena: sala del castell amb altres personatges
El 5è acte (2 escenes):
1a escena: carrer de Xipre
2a escena: cambra del castell (habitació d'Otel·lo i Desdèmona)
Personatges
Dux de Venècia
Brabàntio (senador, pare de Desdèmona)
Gratiano (germà de Brabàntio)
Otel·lo (un moro noble al servei de la República de Venècia)
Càssio (lloctinent d'Otel·lo)
Iago (ensenya d'Otel·lo)
Roderigo (cavaller venecià)
Montano (predecessor d'Otel·lo en el govern de Xipre)
Pallasso (criat d'Otel·lo)
Desdèmona (filla de Brabàntio i muller d'Otel·lo)
Emília (muller de Iago)
Bianca (amant de Càssio)
Ludovico (parent de Brabàntio)
A més a més, a l'obra hi apareixen d'altres personatges de menor importància: un mariner, missatgers, un herald, oficials, cavallers, músics i senadors.
Argument
Desdèmona es casa amb Otel·lo, la qual cosa disgusta a Roderigo, qui estimava a Desdèmona. Roderigo es queixa a Iago, el qual guarda rancor a Otel·lo per qüestions de promocions militars. Iago intenta muntar una conspiració contra Otel·lo, afirmant que Desdèmona és infidel amb Càssio, donant-li com a prova un mocador robat. Otel·lo, després de ser manipulat i enganyat per Iago, creu totes les seves mentides i acaba boig de gelosia. Finalment, ordena l'assassinat del suposat amant i també mata la seva dona. Quan s’adona del seu error, se suïcida i Iago acaba com a presoner.
Traducció catalana
Shakespeare, William. Otel·lo. Barcelona: Col·lecció popular de teatre clàssic universal. Institut del Teatre. Ed. Bruguera. Traducció de Josep Maria de Sagarra. 1979.
.png)
