Carl Loewe
Johann Carl Gottfried Loewe (Löbejün, prop de Halle, 30 de novembre de 1796 - Kiel, 20 d'abril de 1869), generalment anomenat Carl Löwe o Loewe, fou un compositor de balades alemany.[1][2] BiografiaEra el dotzè dels fills d'un mestre pobre d'escola i fou nen de cor a Cothen, passant després al col·legi de la fundació Francke, on va rebre lliçons de música de Daniel Gottlob Türck. Des de molt jove revelà gran disposició per l'art musical i es distingí com a notable cantor, mereixent que el rei Jeroni I de Westfàlia li atorgués una pensió per tal que pogués prosseguir els seus estudis musicals, però la caiguda de Napoleó –del qual Jeroni I era germà– el privarà d'aquests recursos i, llavors, sense deixar la música, continuarà els estudis de teologia. Durant molts anys ocupa a Szczecin –ciutat llavors pertanyen a Alemanya– el càrrec de director de música en el seminari de mestres, en el gimnàs i en l'església d'aquesta població, on va tenir alumnes com Johann August Wilhelm Todt.[3] Durant l'hivern de 1819 a 1820 visità Dresden, i hi va conèixer Carl Maria von Weber, que l'encoratjà amb els seus treballs.[4] Amb motiu d'un altre viatge que feu a Jena, presentà a Goethe una col·lecció de balades que havia compost amb lletra d'aquest poeta. També va donar classes a Viena tenint entre altres alumnes l'austríac Theodor Streicher.[5] El 1866 es retirà de la feina. Aquest compositor fou i encara és molt popular a Alemanya; deixà unes 145 obres, figurant entre elles nombroses balades, inspirades en les més cèlebres poesies de Johann Gottfried Herder, Koener, Uhland, el famós Goethe i d'altres poetes compatriotes seus; va destacar verdaderament en aquest gènere i es pot assegurar que és el creador d'una nova forma de balades, ja que per la persistència d'una melodia determinada dona al poema un caràcter d'expressió real, a pesar de la senzillesa dels mitjans emprats. Obres més importants
Com a escriptor, Löwe té una obra sobre el cant Gesanglehre für Gymnasien, Seminarien und Bügerschulen (Szczecin, 1827). L'obra didàctica Gesanglehre, prahtisch und theoritisch (Szczecin, 1826) i un breu comentari a la segona part del Faust (Goethe) fet a Berlín el 1834, fou objecte especial de la crítica per una part d'aquesta. Referències
Bibliografia
|