Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Xavante

Infotaula de llenguaXavante
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius9.600 Modifica el valor a Wikidata (2006 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deMato Grosso Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües macrogê
llengües jê Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xav Modifica el valor a Wikidata
Glottologxava1240 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuexav Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1816 Modifica el valor a Wikidata
IETFxav Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1653 Modifica el valor a Wikidata

La llengua xavante (també denominada a'uwê, a'uwen o akwén) és una llengua parlada en aproximadament 170 municipis a l'àrea oriental del Mato Grosso, al Brasil.

Durant segles els xavantes i els xerentes van integrar un sol poble, els akwes. Els dos grups van conviure al costat del riu Tocantins fins al 1824, any en què els xavantes van decidir migrar cap a les planes del Rio das Mortes, al Mato Grosso. El motiu era distanciar-se, aïllar-se, dels habitants no indígenes de la zona, fet pel qual se'ls va aplicar l'apel·latiu de sacreqúa («tancats»). A partir de 1940 es va reiniciar el contacte forçós amb el govern brasiler i va començar l'interès privat per les terres on habiten.

L'akwe-xavante no s'ha de confondre amb l'ofaié-xavante (extingida) i l'oti-xavante (aïllada, extingida). Durant la història, diversos pobles de l'interior del Brasil s'han conegut amb el nom de xavante.[1]

Descripció lingüística

L'idioma xavante compta amb 13 vocals (9 orals i 4 nasals) i 13 consonants, organització gramatical, vocabulari i morfologia.

Fonètica i fonologia

L'inventari vocàlic de la llengua xavante ve donat per:

Anterior Central Posterior
Tancada i ĩ ɨ u
Mitjana e ə o
Oberta ɛ ɛ̃ a ã ɔ ɔ̃

Els sons o al·lòfons consonàntics d'aquesta llengua són:

Labial Apical Velar Glotal
Oclusiva p b t d ʔ
Nasal m n ŋ
Fricativa s z h
Vibrant ɾ
Aproximant w

McLeod, que va treballar sobre una varietat diferent, a partir dels sons de la llengua xavante analitza les oclusives sonores i les nasals com al·lòfons del mateix fonema i dona el següent quadre de fonemes:[2]

labial dental al.-pal. vetllar glotal
oclusiva sorda / p / / t / / ʧ / / ʔ /
oclusiva sonora / b / / d / / ʤ /
no-oclusiva / w / / ɾ / / h /

Referències

  1. «Diccionari de llengües del món | TERMCAT». [Consulta: 14 agost 2020].
  2. MCLEOD, RUTH «PARAGRAPH, ASPECT, AND PARTICIPANT IN XAVANTE». Linguistics, 12, 132, 1974. DOI: 10.1515/ling.1974.12.132.51. ISSN: 0024-3949.

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9