|
Xabec El xabec és una embarcació de vela triangular, amb la que també es podia navegar amb rems, encara que de forma merament auxiliar. Sorgeix al segle xv i va ser adoptat pels corsaris algerians i tunisians en les seves incursions contra les costes i la navegació cristiana a la Mediterrània. Inicialment el xabec barbaresc era propulsat per veles i rems, tot i que la vela és el sistema preferit de navegació, emprant els rems només per a maniobres complexes.[1] Xabec algerià A finals del segle xvii els corsaris magrebins modifiquen l'estructura del xabec suprimint els rems donant lloc a un vaixell de buc allargat, fàcil per realitzar les maniobres difícils i de poc calat, amb tres pals que duien com aparell veles llatines. El fet més característic era la inclinació cap endavant del pal de trinquet. La seva velocitat, unida a l'artilleria que van començar a muntar al segle xvii, el feien temible. L'artilleria solia ser d'uns 20 canons en una bateria descoberta sobre la coberta. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, els corsaris algerians i tunisians realitzaven freqüents incursions contra les costes espanyoles de la Mediterrània, sembrant el terror entre les poblacions costaneres. Xabec-polacra A part del xabec clàssic, els espanyols i francesos modifiquen la seva estructura i creen, a mitjans del segle xviii, l'anomenada xabec-polacra. La diferència fonamental amb el xabec era l'aparell. En lloc de les típiques veles llatines dels xabecs portaven veles quadrades en els pals major i trinquet. Estaven dotats d'una bateria d'artilleria que oscil·lava entre 16 i 24 canons.[2] Xabec espanyolConstruït a Cartagena el (1750) un bon exemple de xabec espanyol seria el Gitano. Fou el mallorqui Antoni Barceló qui els va emprar els xabecs intensament en combat i qui va ordenar la seva classificació. Així els distingia en tres classes:
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xabec
|
