Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Drakar

Versió moderna d'un drakar, o vaixell viking.

Un drakar o långskip és una embarcació que data del període comprès entre els anys 700 i 1000.[1] Va ser utilitzada pels escandinaus, saxons i vikings en les seves incursions tant costaneres com de l'interior. Van ser el mes gran exponent del poder militar dels escandinaus, que els consideraven com la seva més valuosa possessió. A les Illes Lofoten (Noruega), alguns vaixells de pesca encara segueixen fabricant-se seguint les mateixes tècniques.

Cal diferenciar-lo del knarr, vaixell que els vikings empraven per al transport de mercaderies i que tenia més calat i era més ample per acomodar la càrrega.

Origen del nom

Drakar en un tapís de Bayeux

La paraula drakar, o drakkar, és una transformació d'un antic terme islandès usat per designar els dracs. L'embarcació coneguda com a drakar és anomenada així a causa que, sovint, el mascaró de proa de les embarcacions vikingues consistia en la representació del cap d'una d'aquestes bèsties fabuloses. L'autèntic nom pels drakars seria en realitat knörr o snekkar.

"Drac" en singular era drek; en plural, drekkar, de manera que drakar és una deformació del mot que significava dracs, i va passar a significar mascarons, o bé vaixells.

Descripció

Els drakars eren embarcacions llargues, estretes, lleugeres i amb poc calat, amb rems en gairebé tota la longitud del buc. Versions posteriors incloïen un únic arbre (o pal) amb una vela rectangular; ambdós elements facilitaven el treball dels remers, especialment durant les llargues travessies. En combat, la variabilitat del vent i la rudimentària vela convertien als remers en el principal mitjà de propulsió de la nau.

Gairebé tots els drakars eren construïts sense utilitzar quadernes, superposant planxes de fusta; per tapar les juntes d'unió entre les planxes es feia servir molsa impregnada amb pega negra. El reduït pes del drakkar i el seu poc calat feien possible que navegués per aigües de només un metre de profunditat, la qual cosa possibilitava un ràpid desembarcament i fins i tot el transportar l'embarcació per terra.

Construcció

Vaixell funerari d'Oseberg, a Noruega

Les millors pistes sobre les tècniques de construcció dels drakkars provenen dels vaixells fúnebres. En la societat vikinga era comú que els reis fossin incinerats juntament amb el seu drakkar i les seves més valuoses possessions. El vaixell funerari d'Oseberg a Noruega i el drakkar anglosaxó de Sutton Hoo a Anglaterra són bons exemples.

Els drakars eren extraordinàriament estrets en relació amb la seva longitud, sobretot si els comparem amb els estàndards actuals. El drakkar més gran descobert (en el port de Roskilde) té 35 m d'eslora, i l'oposat en el port d'Hedeby té la relació longitud/amplària més gran: 11,4 a 1. No obstant això, embarcacions més recents, optimitzades per a la navegació, tenien ràtios més baixes, sovint d'1 a 7 o fins i tot d'1 a 5.

En contrast, els vaixells escandinaus dedicats al comerç, anomenats knarrs, tenien més calat i eren més amples per acomodar la càrrega; per navegar depenien molt més de les veles. És possible establir una relació similar entre les galeres mediterrànies i els vaixells mercants, més arrodonits.

Més tard es van començar a utilitzar veles rectangulars fetes de llana i reforçades amb cuir. Els drakars eren molt ràpids i podien arribar a velocitats de 14 nusos. Eren naus amb una navegabilitat excel·lent, però, en ser essencialment embarcacions obertes, no eren gaire habitables. Tanmateix, això no va impedir als primers exploradors escandinaus descobrir i assentar-se a Islàndia, Groenlàndia i fins i tot arribar fins a Terranova (Vinland)

Tipus de vaixells

Els drakars poden classificar-se en diversos tipus en funció de la grandària, dels detalls constructius i del seu prestigi/categoria.

Snekke

L'snekke (snekkja) era el vaixell més petit que podia considerar-se un drakar. Un snekke típic podia tenir uns 17 m d'eslora, una mànega de 2,5 m i un calat de només 0,5 m. La tripulació es devia compondre d'uns 25 homes. Els snekkes van ser un dels vaixells més freqüents. Segons les cròniques antigues, el 1028 Canut el Gran va usar 1400 snekkes a Noruega, i Guillem el Conqueridor en va utilitzar al voltant de 600 per envair la Gran Bretanya el 1066.

Els snekkes noruecs, dissenyats per a l'ús en fiords profunds i per a les condicions atmosfèriques típiques de l'Atlàntic Nord, solien tenir més calat que els snekkes danesos, concebuts per a costes poc profundes i platges. Els snekkes eren tan lleugers que no necessitaven ports, ja que podien ser trets a terra i fins i tot ser transportats terra endins. L'snekke va continuar evolucionant després de la fi de l'època vikinga. Els últims snekkes noruecs eren més grans i pesats que els vaixells de l'època vikinga.

Vaixells drac

Eren vaixells de prestigi, tan grans com els permetia la seva quilla. Les seves dimensions eren variades i no va ser un tipus de vaixell gaire freqüent. El museu Vikingeskibsmuseet té un vaixell drac de 30 m d'eslora, 3,9 m de mànega i 0,9 m de puntal. Devia portar entre 61 i 121 homes, segons si n'utilitzava un o dos per a cada rem.

Drakars famosos

Referències

  1. «Drakar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Norske skiper 1000 - 1300-tallet» (en danès). [Consulta: 2 abril 2011].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9