Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Balandra

Balandra de construcció "trincada".

Balandra és el nom genèric que es refereix a una embarcació de vela d'un sol pal, destinada tradicionalment a la pesca o a les activitats de cabotatge i, modernament, també a la navegació d'esbarjo. Com a embarcació d'esbarjo, una balandra és un iot a vela d'un sol pal, amb vela major àurica (cangrea) o de guaira, o bé, bermudiana (de ganivet). Com veurem de seguida, una balandra respon a una classificació específica: pot estar aparellada com a sloop o bé com a cúter. I, de fet, són aquestes les denominacions a les quals, actualment, acostuma a fer servir. Tot i compartir la mateixa concepció del pla vèlic, cal distingir una balandra d'un balandre. Un balandre és una embarcació més petita que una balandra; no es pot classificar com a iot, atès que aquesta petita embarcació - germana petita de la balandra - no té cabina i, sovint, tampoc disposa de coberta o bé, si en té, es tracta d'una coberta parcial, protegint només el triangle de proa i la popa.

Les balandres estan construïdes normalment amb taules de fusta clavades parcialment una damunt de l'altra, contràriament al que es fa en la construcció d'una caravel·la.

Sloop

Pel que fa a les veles d'estai o de proa, una balandra (i també un balandre) pot estar aparellada com a sloop, amb un sol estai i amb la vela corresponent envergada: un gènova amb enrotllador que permet reduir la superfície d'aquesta vela segons les condicions de vent i mar sense necessitat de sortir de la seguretat que dona la banyera o lloc de pilotatge, o bé un conjunt de diversos flocs i gènoves de diverses superfícies i gramatges les quals són intercanviables i es fixen a l'estai mitjançant un conjunt de mosquetons; fent ús de la drissa corresponent que passa per la politja fixada dalt del pal i es connecta per un extrem al puny de drissa de la vela, per tal que es puguin hissar o bé arriar.

Cúter

Una balandra (i també un balandre) es pot aparellar també com a cúter, amb més d'una vela a proa: bàsicament, una vela trinqueta (envergada a l'estai del mateix nom, ja sigui amb enrotllador o mitjançant el sistema tradicional, amb mosquetons) i un ianqui, gènova o floc de dimensions variables, però de major superfície que la vela de trinqueta la qual, com ja s'ha dit, se situa més retrasada en relació al floc/gènova. El floc (o el gènova) va envergat a l'estai situat a proa de l'estai de trinqueta, ja sigui pel mètode tradicional amb mosquetons, o bé fent ús d'un mecanisme enrotllador. Aquest estai es fixa al pal en un punt més elevat que el de l'estai de trinqueta de forma que ambdós es disposin de forma paral·lela. Els cúters clàssics (amb vela major àurica), i també alguns dels cúters bermudians (més moderns), consten també d'un pal anomenat bauprès que s'avança a la roda del vaixell, a l'extrem del qual s'aferma l'estai del floc (o del gènova).

Com en tot veler, cada vela d'una balandra, una vegada hissada, ja sigui aquesta la vela major, la trinqueta, el floc, el ianqui o el gènova, es pot trimar mitjançat les corresponents escotes, a més, d'altres sistemes i mecanismes de reducció de vela, i d'altres sistemes de politges i caps que permeten fer un reglatge més precís de la vela i treure'n el màxim rendiment, com ara el cunningham i l'ocellet, per ajustar la tensió del gràtil i l'embossament de la major. A més a més de les veles d'estai i de la vela major, els sloops permeten aparellar un espinnaker mitjançant un tangó fixat al pal que permet garantir que aquesta vela de gran superfície i poc gramatge, porti adequadament navegant amb vents fluixos i rumbs d'empopada o a un llarg, la drissa per arriar-la o hissar-la, l'escota i braça.

Tant els sloops com els cúters també permeten aparellar un gennaker, una vela semblant a l'espinaker, però més fàcil de manipular, ja que prescindeix del tangó, i que també rep el nom d'espi asimètric perquè donat que porta adequadament amb vents que entrin per l'aleta o pel través cal que el veler navegui amurat, a babord o a estribord. En condicions adverses, amb vents molt forts i molta mar, les balandres disposen de veles de capa (majors més petites, pesants i resistents) i tormentí (floc molt petit i resistent) per permetre el govern de l'embarcació i a la vegada reduir el risc de trencar les veles i eixàrcia.

Vegeu també


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9