Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Vieneseria

Infotaula menjarVieneseria
Característiques
EpònimViena Modifica el valor a Wikidata
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusbakers' confection (en) Tradueix i pa dolç Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsMassa de pastisseria danesa Modifica el valor a Wikidata

S'entén per vieneseria, eixuts o quemullars els productes de fleca elaborats amb una pasta fermentada o fullada, i a la qual s'afegeixen altres ingredients com ara sucre, greixos (mantega, saïm o margarina) llet o ous. Amb un origen en la tradició fornera de Viena, a Àustria, les vieneseries inclouen peces de brioixeria com el croissant, la canya dolça de xocolata o de crema i el pain aux raisins, així com i el pa de Viena i els brioixos.[1]

Les vieneseries van aparèixer entorn del 1840 a París per mà d'August Zang, un oficial austríac que, juntament amb obrers forners vienesos, va obrir una fleca on fabricava un pa fermentat per la primera vegada únicament amb llevats. Aquest nou tipus de panificació va tenir un succés immediat i es va estendre sota el nom de "pa vienès". Es considerava com un pa de luxe i la seva fabricació va restar limitada fins a la seva popularització al segle xx.[2]

Referències

  1. «Viennoiserie» (en francès). Centre national de ressources textuelles et lexicales. [Consulta: 2 octubre 2021].
  2. Historía de la panadería - época contemporánea. en Boulangerie.net. Consultado el 31 de mayo de 2014. (en francés)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9