Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Croissant

Infotaula menjarCroissant
Dos croissants.
Característiques
Altres nomscrusant
Epònimmitja lluna Modifica el valor a Wikidata
País d'origenÀustria (Viena, 1683)
Gastronomiapastís
Detalls
Tipusvieneseria i rebosteria Modifica el valor a Wikidata
Formamitja lluna Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalspasta fullada, mantega
Variacionspa de raïm

El croissant[1] (AFI [kru'zan(t)] o [kru(e)'san(t)]) és un pastís petit i de forma de mitja lluna.[1] És fet a base de mantega (margarina o saïm de porc) i pasta de full.[1]

Hi ha una gran diversitat de mides i tipus de croissants. Alguns estan farcits de xocolata, de crema, fins i tot d'embotits. En comptes de farcir-los també és molt corrent banyar-los per la superfície, decorar-los amb espurnetes de xocolata al damunt.

Els seus orígens semblen remuntar-se a la ciutat de Viena, on es van crear per a commemorar la fi del setge de 1683 pels turcs. La paraula croissant significa 'creixent' en francès, per raó de la seva forma de lluna creixent, que és el símbol de l'islam.[2] Al segle xix la invenció vienesa es va adaptar i propagar a la França, i fins i tot integrada a la cuina francesa.[3][4]

Actualment els croissants són típics en els esmorzars, sobretot a França, per a acompanyar la llet o el cafè.

La paraula en català normalment guarda l'ortografia francesa.[5] També existeix una forma localitzada però rarament utilitzada – crusant.[6]

Història

La història dels croissants és força interessant i està plena de mites. Tot i que és comú llegir que Maria Antonieta va introduir els croissants a França, la realitat és una mica diferent, el croissant modern és una evolució posterior. De fet, el croissant té els seus orígens a Àustria, on es coneixia com a kipferl, un brioix en forma de mitja lluna. La llegenda diu que els forners vienesos van crear el kipferl per celebrar la derrota dels otomans al setge de Viena el 1683.[7]

Maria Antonieta, que era austríaca, probablement gaudia dels kipferl i podria haver jugat un paper en la introducció d'aquesta delícia a la cort i l'alta societat francesa, ajudant a popularitzat-los quan es va casar amb Lluís XVI. No obstant això, el croissant tal com el coneixem avui, fet amb massa pasta de full, no es va popularitzar a França fins al segle XIX, quan el pastisser austríac August Zang va obrir un forn a París el 1838.[8]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 "croissant". dic.iec.cat. Consulta 13 de juny 2016.
  2. "El croissant – ¿Origen vienés o francés?". hoy.com.do. Consulta 13 de juny 2016. (castellà)
  3. Letters. «A short history of the croissant shows it’s Viennese, not French» (en anglès), 23-02-2016. [Consulta: 18 agost 2018].
  4. Heather Arndt Anderson. Breakfast: A History. AltaMira Press, 11 juliol 2013, p. 52–. ISBN 978-0-7591-2165-2. 
  5. "estrangerismes (pronunciació)". Optimot / llengua.gencat.cat. Consulta 13 de juny 2016.
  6. Rull, Xavier: "Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i 11)". raco.cat. Consulta 13 de juny 2016.
  7. Monaco, Emily. «The new croissant taking Paris by storm». BBC Home, 05-03-2024. [Consulta: 16 setembre 2024].
  8. Xiong, Marissa. «A Brief History of the Croissant». Institute of Culinary Education, 30-01-2024. [Consulta: 16 setembre 2024].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9