|
 Valina | | Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|
| Massa molecular | 117,079 Da |
|---|
| Trobat en el tàxon | ésser humà, Artemisia absinthium, Pseudotsuga menziesii, Abies balsamea, Tsuga heterophylla, Juniperus scopulorum, Juniperus occidentalis, Pinus contorta, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, pi ponderosa, Chlamydomonas reinhardtii, milfulles, camperol, Allium ampeloprasum, cebera, all, Alpinia galanga, Alpinia purpurata, Amaranthus spinosus, Archontophoenix alexandrae, Palmera d'areca, Artemia salina, Astragalus falcatus, Spermacoce pusilla, col, Byrsonima crassifolia, Cajanus cajan, boixac de jardí, Casuarina, cocoter, Corchorus aestuans, Cyperus aromaticus, Dendrobium crumenatum, Dieffenbachia reginae, Donax grandis, jacint d'aigua, flammulina, Gloriosa superba, Gossypium hirsutum, heura, Hydrilla verticillata, Indigofera hirsuta, Indigofera pilosa, Indigofera schimperi, Iochroma fuchsioides, Jatropha gossypiifolia, Juncus roemerianus, Lantana camara, Flor de nit, Morchella angusticeps, Morchella crassipes, Morchella deliciosa, Múrgola, Neptunea antiqua, tabaquera, Oncidium, figuera de moro, Panax, Passiflora incarnata, Peliosanthes violacea, Pentaclethra macrophylla, Pinus densiflora, Pisum sativum, prunera, Psophocarpus tetragonolobus, Ruellia tuberosa, Sagittaria sagittifolia, Sida hermaphrodita, Suaeda aegyptiaca, Tacca cristata, Heartleaf oxeye, Thymus transcaucasicus, Treculia africana, valeriana, Verpa bohemica, bolet de la palla, Streptomyces jiujiangensis, Angelica gigas, Allium rotundum, Conillets, castanyer, banya del sègol, Euphrasia officinalis, Euphrasia stricta, soia, Arbre del cautxú, Lunaria annua, Llobí, llobí groc, Colchicum trigynum, Hypholoma fasciculare, Onobrychis kachetica, Morró, veça, Onobrychis michauxii, Rosa nisami, pastanaga, Cannabis sativa, Caenorhabditis elegans, api, pruenga de jardí, gira-sol, llúpol, Beta vulgaris, espinac, sarronets de pastor, Phaseolus vulgaris, Perilla frutescens, magraner, Oryza sativa, blat xeixa, cirerer, tomàquet, àrnica, Sauromatum giganteum, guixera, betònica, xia, Tacca integrifolia, Bolet de greix, Epipremnum pinnatum, Ripariosida hermaphrodita, Rosa pulverulenta, Pandanus dubius, Pandanus odorifer, Aranja grossa, Citrus grandis, poncem, escheríchia coli, colza, Sinorhizobium meliloti, aràcies i Rhynchospora colorata
|
|---|
|
| Fórmula química | C₅H₁₁NO₂ |
|---|
| Nom sistemàtic de la IUPAC | Àcid(S)-2-amino-3-metil-butanoic |
|---|
 | | SMILES canònic | |
|---|
| SMILES isomèric | CC(C)[C@H](N)C(O)=O
|
|---|
| Identificador InChI | Model 3D |
|---|
|
| Densitat | 1,23 g/cm³ |
|---|
| PKa | 9,719 |
|---|
| Punt de fusió | 315 ℃ |
|---|
|
| amargor |
La valina (de la planta valeriana), abreujada Val o V, és un dels 20 aminoàcids naturals més comuns de la Terra. En l'ARN missatger està codificada per GUA, GUG, GUU o GUC. Nutricionalment, en humans, és un dels aminoàcids essencials.
Algunes fonts nutricionals de valina: mató, peix, aviram, cacauets, llavors de sèsam, i llenties.
En un informe de l'any 1994 de les 5 principals companyies tabaqueres, la valina (per motius desconeguts) figurava en la relació de 599 additius habituals de les cigarretes.[1]
Referències
Enllaços externs
|
