Leucina | Substància química | tipus d'entitat química |
---|
Massa molecular | 131,095 Da |
---|
Trobat en el tàxon | ésser humà, Artemisia absinthium, Pseudotsuga menziesii, Abies balsamea, Tsuga heterophylla, Juniperus scopulorum, Juniperus occidentalis, Pinus contorta, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, pi ponderosa, Chlamydomonas reinhardtii, milfulles, camperol, all, Alpinia galanga, Alpinia purpurata, Amaranthus spinosus, Archontophoenix alexandrae, Palmera d'areca, Artemia salina, Spermacoce pusilla, colza, Cajanus cajan, boixac de jardí, Cassia obtusifolia, Casuarina, Cephalosporium, cocoter, Orange-footed sea cucumber, Cucurbita foetidissima, Cyperus aromaticus, pastanaga, Dendrobium crumenatum, Dieffenbachia reginae, Donax grandis, jacint d'aigua, flammulina, Ginkgo biloba, Gloriosa superba, soia, heura, Hydrilla verticillata, Indigofera hirsuta, Indigofera pilosa, Indigofera schimperi, Iochroma fuchsioides, Jatropha gossypiifolia, Lantana camara, Luidia ciliaris, Marthasterias glacialis, Flor de nit, Morchella angusticeps, Morchella crassipes, Morchella deliciosa, Múrgola, Neptunea antiqua, tabaquera, Hansenia weberbaueriana, Oncidium, figuera de moro, Panax, Peliosanthes violacea, Pentaclethra macrophylla, Pinus densiflora, Pisum sativum, prunera, Psophocarpus tetragonolobus, Ruellia tuberosa, Sagittaria sagittifolia, Sida hermaphrodita, Espardenya de mar, Stratiotes aloides, Suaeda aegyptiaca, Suaeda nudiflora, Tacca cristata, Heartleaf oxeye, Thymus transcaucasicus, Treculia africana, valeriana, Verpa bohemica, bolet de la palla, Abutilon indicum, reig de fageda, castanyer, Catha edulis, banya del sègol, Euphrasia officinalis, Euphrasia stricta, Colchicum trigynum, Hypholoma fasciculare, Onobrychis kachetica, Puccinia graminis, Scolopendra subspinipes, Morró, vesc, Onobrychis michauxii, Rosa nisami, Cannabis sativa, Caenorhabditis elegans, api, pruenga de jardí, llúpol, Beta vulgaris, col, sarronets de pastor, Phaseolus vulgaris, fava, Perilla frutescens, magraner, Oryza sativa, blat xeixa, tomàquet, àrnica, guixera, betònica, xia, Canyametes, Tacca integrifolia, Bolet de greix, Epipremnum pinnatum, Ripariosida hermaphrodita, Rosa pulverulenta, Pandanus dubius, Pandanus odorifer, Aranja grossa, Citrus grandis, poncem, escheríchia coli, Sinorhizobium meliloti, aràcies, Saccharomyces cerevisiae i Rhynchospora colorata
|
---|
|
Fórmula química | C₆H₁₃NO₂ |
---|
Nom sistemàtic de la IUPAC | Àcid(S)-2-amino-4-metil-pentanoic |
---|
| SMILES canònic | |
---|
SMILES isomèric | CC(C)C[C@@H](C(=O)O)N
|
---|
Identificador InChI | Model 3D |
---|
|
amargor |
La leucina (abreujada Leu o L) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius. És un aminoàcid essencial dels vertebrats superiors, però l'espècie humana no la sintetitza. Per tant, ha de formar part de la seva alimentació.[1]
La fórmula molecular del compost és igual que la de la isoleucina (la qual cosa fa que tinguin la mateixa massa molecular i, per tant, no es puguin diferenciar en un espectròmetre de masses), però no la disposició d'àtoms en la molècula, el que fa que ambdós aminoàcids tinguin algunes propietats diferents.
A l'ARNm, està codificada com a UUA, UUG, CUU, CUC, CUA o CUG.
La leucina, com altres aminoàcids de cadena ramificada, es degrada mitjançant reaccions que també es troben en el cicle de l'àcid cítric i en el metabolisme dels àcids grassos i que originen acetil CoA, acetoacetat o propionil CoA.[2]
Referències
- ↑ «Leucina». Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT) | TERMCAT. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ Berg, Jeremy M.; Tymoczko, John L.; Stryer, Lubert. Bioquímica (traducció de la sisena edició nord-americana). Traducció: Juli Peretó (curador). Barcelona: Reverté, p. 670-671. ISBN 978-84-291-7601-8 [Consulta: 26 juny 2022].
|