Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tunumiit

Infotaula grup humàTunumiit

Tasiilaq a l'est de Groenlàndia
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total3,000 (2012)[1]
LlenguaTunumiit oraasiat, danès, groenlandès[1]
Part deinuit groenlandesos Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Groenlàndia Groenlàndia

Els tunumiit són un grup inuit de Groenlàndia de Tunu, la part oriental de Groenlàndia. Els tunummiit actualment viuen principalment a Tasiilaq i Ittoqqortoormiit i formen part dels pobles àrtics coneguts col·lectivament com a Inuit. El singular per Tunumiit és Tunumiu.

Els groenlandesos del nord i oest s'anomenen a si mateixos inughuit i kalaallit, respectivament. Entre el 80% i el 88% de la població de Groemlàdia, o aproximadament de 44,000 a 50,000 persones s'identifiquen com a inuit.[2][3]

Idioma

La llengua dels tunumiit, també anomenat groenlandès oriental i Tunumiit oraasiat, és un dialecte del groenlandès. (La llengua oficial de Groenlàndia és un dialecte diferenciat del groenlandès, el Kalaallisut; els inughuit parlen inuktun, que és més proper a l'inuktitut, que és parlat al Canadà)

Regió

Els inuits orientals o tunumiit viuen principalment a la regió Ammassalik, l'àrea amb el clima més suau a la Terra del Rei Cristià IX. Els caçadors poden caçar mamífers marins en caiacs durant tot l'any.[4]

Hi ha dos altres grups groenlandesos orientals al llarg de la costa entre Nunap Isua (Cap Farewell) a la Terra del Rei Frederic VIII, els del nord-est, al nord dels tunumiit, i els del sud-est al sud, però ara estan gairebé extingits.[5]

Art

Un angakkuq o sanador espiritual anomenat Mitsivarniannga de l'illa Ammassalik va crear un tupilaq "objecte espiritual malvat," per una visita a Europa en 1905. Quan no li va fer mal per crear i mostrar aquest objecte a un estranger, altres van començar a fer tupilait, que es va convertir en una forma d'art popular.[6] Els residents també gravaren els mapes de fusta Ammassalik que traçaven la costa de Groenlàndia Oriental. Les pràctiques habituals d'elaboració artística es desenvolupen a l'illa d'Ammassalik.[2]

Vegeu també

Notes

  1. 1,0 1,1 "Inuktitut, Greenlandic." http://www.ethnologue.com/language/kal. Accessed 3 Feb 2014.
  2. 2,0 2,1 Hessel, 20
  3. Baldacchino, Godfrey. Extreme Tourism: Lessons from the World's Cold Water Islands. Elsevier, 2006. ISBN 978-0-08-044656-1. 
  4. Hessell 11
  5. East Greenland Inuit
  6. Nacheva, Velina. "An average artistic day in Greenland." The Sofia Echo. November 29, 2001. Accessed 3 February 2014.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9