|
Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia
El Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia[1][2] (en groenlandès: Kalaallit Nunaanni nuna eqqissisimatitaq; en danès: Grønlands Nationalpark) és un parc nacional groenlandès, el més extens i més septentrional del món, amb una superfície de 972.001 km².[3][4] Fou establert el 22 de maig del 1974[5] i ampliat l'any 1988 a la seva grandària actual.[6] El parc inclou gran part de l'interior i la costa nord-est de Groenlàndia i és l'únic parc nacional de l'illa. L'any 1977 fou designat reserva internacional de la biosfera. Va ser el primer parc nacional que es va establir al Regne de Dinamarca.[7][8] HistòriaHistòria humanaLes cultures més antigues de Groenlàndia de les quals es té constància són la Saqqaq i la Independència I. Totes dues cultures semblen haver-se assentat a Groenlàndia al voltant de l'any 2500 a. C. La Saqqaq habitava el sud de Groenlàndia, mentre que la Independence I va ser descoberta en el nord, en la Terra de Peary.[9] La cultura Independence I va durar uns 600 anys com a cultura caçadora-recol·lectora en el dur clima del nord de Groenlàndia. S'ha proposat que les canviants condicions mediambientals i la sensibilitat de l'ecologia septentrional a la caça excessiva van provocar l'extinció de la cultura Independence I. Alguns dels altres pobles que van arribar a Groenlàndia en la prehistòria formaven part de la cultura pre-Dorset, terme que engloba a grups d'antigues cultures paleoesquimals que desafien una millor definició. La cultura pre-Dorset existia en l'Àrtic canadenc i era anterior a la cultura Dorset, que va habitar parts de l'Àrtic entre 500 a. C. i 1500 d.C. aproximadament.[9] Es creu que la població de la cultura Independence II era només un petit grup de quatre a sis famílies. Per tant, es creu que per a haver existit durant gairebé 800 anys com a cultura van tenir contacte amb altres grups de l'Àrtic, com les comunitats Dorset de l'illa de Ellesmere. A més, s'especula amb la possibilitat que Independence II formés part de la cultura Dorset contemporània, ja que no sembla haver-hi diferències materials entre totes dues cultures. La cultura del nord de Groenlàndia va durar fins aproximadament l'any 80 de la nostra era, mentre que la cultura del sud de Dorset va persistir fins almenys l'any 800 de la nostra era. La cultura Dorset, que havia existit en tot l'Àrtic durant milers d'anys, va ser suplantada gradualment per la Thule. Es creu que els Tule, com totes les cultures àrtiques anteriors, van emigrar a través del pont terrestre de Bering des d'Àsia per a habitar les zones de l'actual Alaska i el nord del Canadà. Encara que les condicions climàtiques canviants poden haver estat part de la caiguda final de la cultura Dorset, les condicions més càlides van obrir el nord als Thule. Els Thule són els avantpassats de tots els inuit moderns de l'Àrtic. Història del parc El parc s'establí el 22 de maig del 1974 al nord de l'illa, quan quedà pràcticament deshabitat l'antic municipi d'Ittoqqortoormiit (a l'est de Groenlàndia). L'any 1988 el parc s'amplià uns 272.000 km², quan obtingué la seva grandària actual, quan es va afegir la part nord-est de l'antic comtat d'Avannaa (al nord de Groenlàndia). .jpg) Al gener del 1977 es designà reserva internacional de la biosfera. El parc és supervisat pel Departament de Medi Ambient i Naturalesa de Groenlàndia. Els històrics camps d'investigació sobre la glacera continental d'Eismitte i North Ice es troben dins dels límits de l'actual parc.[10] GeografiaLes fronteres del parc són en gran part línies rectes. Limita amb el municipi de Sermersooq al sud i amb el municipi de Qaasuitsup a l'oest, al llarg de l'oest del meridià 45° que travessa la capa de gel. L'interior del parc és part de la capa de gel de Groenlàndia, però també hi ha grans àrees lliures de gel al llarg de la costa i a la Terra de Peary al nord.[11] Com la resta del parc, el parc pateix una alarmant pèrdua de gel a causa de l'escalfament global.[12] El sector nord-est de Groenlàndia alberga el parc nacional més gran del món, el Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia, conegut com Kalaallit Nunaanni nuna eqqissisimatitaq en groenlandès i Grønlands Nationalpark en danès. El parc va ser el primer parc nacional creat pel Regne de Dinamarca i és l'únic parc nacional de Groenlàndia.[13] El Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia té 126 pics amb nom, tots ells situats relativament prop de la costa. Winston Bjerg (2.002 m) és el pic més alt del parc i Nunatâmeporten (1.593 m) és el pic més prominent, amb uns 1.534 m, la qual cosa ho converteix en un pic ultraprominent.[14] No hi ha població humana permanent al parc; no obstant això, hi ha uns 400 llocs que tenen un ús regular durant l'estiu. El parc alberga estacions meteorològiques, estacions de recerca i llocs militars avançats que acullen a persones durant l'hivern. La majoria de les persones que passen l'hivern al Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia són militars i solen estar associats a la Patrulla Sirius. La Patrulla Sirius de trineus tirats per gossos és una unitat naval danesa d'elit encarregada de patrullar el parc i fer respectar la sobirania danesa en l'est de Groenlàndia.[14] El parc comparteix davanteres, en gran part traçades en forma de línies rectes, amb el municipi de Sermersooq en el sud i amb el municipi de Avannaata en l'oest, en part al llarg del meridià 45° Oest en la capa de gel. La major part de l'interior del parc forma part de la capa de gel de Groenlàndia, però també hi ha grans zones lliures de gel al llarg de la costa i en Terra de Peary, en el nord. El parc inclou les zones geogràfiques de la Terra del Rei Federico VIII, la Terra de Peary i la Terra del Rei Cristian X. La zona està sotmesa a una pèrdua de gel més gran de la prevista.[15] Per a visitar el parc cal sol·licitar permís al Centre Polar Danès. Alguns visitants naveguen per la costa del parc com a part d'un creuer; no obstant això, la majoria hi arriba des de Ittoqqortoormiit, que és la comunitat més aïllada de Groenlàndia i la més pròxima al parc.[14] El parc està cobert en la seva major part per la capa de gel de Groenlàndia; no obstant això, hi ha grans zones lliures de gel al llarg de la costa.[14] GeologiaEncara que políticament Groenlàndia forma part d'Europa, geològicament forma part d'Amèrica del Nord. L'illa forma part del mateix continent precàmbric de Laurentia que es coneix com a Escut Canadenc, al Canadà. A causa de la seva remota ubicació, les formacions geològiques del Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia estan relativament inexplorades.[14] En general, la costa sense gel està formada per sediments formats en el Precàmbric que s'han metamorfosat.[16] Hi ha restes de basalts d'inundació per tota l'illa, la qual cosa explica la metamorfosi d'algunes de les capes sedimentàries precàmbriques. L'orogènia caledoniana està registrada en la geologia de les illes britàniques, els Montes Escandinaus, Svalbard, l'est de Groenlàndia i parts del centre-nord d'Europa. Fa uns 490 milions d'anys, l'oceà entre Groenlàndia i el nord d'Europa es va tancar. En ajuntar-se els antics continents, es va formar Pangea, creant cadenes muntanyenques al llarg de les vores dels continents en col·lisió.[14] La geologia de l'extrem sud de Groenlàndia es coneix molt millor que la de l'extrem nord. Un dels aspectes geològics més destacats del sud de Groenlàndia són els exemplars de groenlandita que es van formar fa 3.800 milions d'anys, descoberts a l'est de Nuuk. Es tracta d'una de les roques més antigues que es coneixen en el món, i només es troben exemples comparables i més antics en el nord del Canadà.[17] PoblacióEl parc no té una població humana permanent. El 1986 la població permanent del parc era de 40 persones que vivien a Mestersvig, tot i que a l'estiu aquesta xifra podia augmentar a 400 habitants. Aquests 40 van estar involucrats en operacions de neteja i tancament en llocs d'exploració minera i aviat se'n van anar. Des de llavors, els censos han registrat una població humana permanent nul·la. Recentment, només 31 persones i al voltant de 110 gossos van estar presents durant l'hivern al nord-est de Groenlàndia, distribuïts entre les següents estacions (totes a la costa, tret de Summit Camp).[18]
 FaunaS'estima que al parc habiten entre 5.000 i 15.000 bous mesquers, així com nombrosos ossos polars i morses, que es poden trobar prop de les regions costaneres del parc. De fet, al parc viu el 40% de la població mundial de bou mesquer. Altres mamífers presents al parc són la guineu àrtica, l'ermini, el lèmming i la llebre àrtica. Altres mamífers marins són la foca anellada, la foca barbuda, la foca de Groenlàndia i la foca de cresta, així com el narval i la beluga.[20] Les espècies d'aus que es reprodueixen al parc són la calàbria grossa, l'oca de galta blanca, l'oca de bec curt, l'èider, l'èider reial, el falcó grifó, el duc blanc, el territ de tres dits, la perdiu blanca i el corb, entre d'altres.[21][22] Galeria
Vegeu tambéReferències
Bibliografiа addicional
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
4.jpg)
1.jpg)
1.jpg)
.jpg)
2.jpg)
1.jpg)
