La llei de Jante (en danès [ˈjæntəˌlɔwˀən, -lɒwˀ- ])[a] és un element literari que ha estat assumit per alguns per explicar la naturalesa igualitària dels països nòrdics.[1] Caracteritza com a indigne i inadequat qualsevol comportament que no s'ajusti, faci coses fora del normal o sigui personalment ambiciós. Les actituds van ser formulades per primera vegada sota la forma de les deu regles de la Llei Jante per l'autor danès - noruec Aksel Sandemose a la seva novel·la satírica A Fugitive Crosses His Tracks (En flyktning krysser sitt spor, 1933), però les actituds reals són més antigues.[2] Sandemose retrata la petita ciutat danesa fictícia de Jante, que va modelar a la seva ciutat natal Nykøbing Mors a la dècada de 1930, on ningú era anònim, una característica de la vida típica de totes les ciutats i comunitats petites.[3]
Aquesta "llei", és utilitzada generalment en discurs col·loquial en el països nòrdics com a terme sociològic per denotar una actitud social de desaprovació cap a expressions d'individualitat i èxit personal.[4]
Definició
Hi ha deu regles a la llei tal com les defineix Sandemose, totes expressives de variacions sobre un sol tema i normalment es refereixen com a unitat homogènia: no heu de pensar que sou algú especial o que sou millor que nosaltres.
Les deu regles diuen:
- No has de pensar que ets res especial.
- No has de pensar que ets tan bo com nosaltres.
- No has de pensar que ets més intel·ligent que nosaltres.
- No t'has d'imaginar millor que nosaltres.
- No has de pensar que en saps més que nosaltres.
- No has de pensar que ets més important que nosaltres.
- No has de pensar que ets bo en res.
- No t'has de riure de nosaltres.
- No has de pensar que ningú es preocupa per tu.
- No has de pensar que ens pot ensenyar res.
Els Janters que transgrediren aquesta "llei" no escrita són considerats amb recel i certa hostilitat, ja que va en contra del desig comunal de la ciutat de preservar l'harmonia, l'estabilitat social i la uniformitat.
Una onzena norma reconeguda a la novel·la com "el codi penal de Jante" és:
- Potser tu no creu que sabem algunes coses sobre tu?
Del capítol "Potser creus que no sé res de tu":
Aquella sentència (l'onzena regla), que actua com a codi penal de Jante, com a tal era rica en contingut. Era un càrrec de tota mena de coses, i això també havia de ser, perquè no es permetia absolutament res. També va ser una acusació elaborada, amb tot tipus de penes no especificades previstes. A més, va ser útil, depenent totalment del to de veu, en l'extorsió financera i la incitació a actes delictius, i també podria ser el millor mitjà de defensa.
La novel·la de Sandemose descrivia la vida de la classe treballadora a la ciutat fictícia de Jante. La va escriure el 1955, una mica entremaliat, perquè "molta gent ha reconegut [a Jante] la seva pròpia ciutat natal; això li passa regularment a gent d'Arendal [Noruega], Tromsø [Noruega] i Viborg [Dinamarca]".[5] Sandemose no afirmava haver inventat les regles; simplement va intentar formular normes socials que havien marcat la psique danesa i noruega durant segles.
Efectes sociològics
Encara que pensada com a crítica a la societat en general, el sentit de la Llei de Jante ha canviat per referir-se a la crítica personal a les persones que volen sortir dels seus grups socials i assolir una posició més elevada.[6] S'afirma habitualment que la llei Jante és per a persones de les províncies, però certs comentaristes han suggerit que les àrees metropolitanes també es veuen afectades.[7]
Tot i que la intenció original era una sàtira, Kim Orlin Kantardjiev, un polític noruec[8] i assessor educatiu afirmà que la Llei de Jante s'ensenya a les escoles com un codi social per fomentar el comportament del grup, i vol acreditar-ho com a base dels nòrdics per les altes puntuacions de felicitat dels respectius països.[7] També s'ha suggerit que la satisfacció amb un estil de vida banal és una part de la felicitat als països escandinaus.[9]
No obstant això, a Escandinàvia també hi ha hagut articles que relacionen la Llei de Jante amb altes taxes de suïcidi.[10] S'ha produït una reacció contra les regles, i a Noruega algú fins i tot va col·locar una tomba per a Jante Laws, declarant-lo mort el 2005. Tanmateix, altres s'han qüestionat si mai desapareixeran, ja que poden estar fermament arrelades a la societat.[7]
Aparició en fonts en llengua anglesa
- Quan va ser entrevistat durant l'episodi 646 de The Late Show with Stephen Colbert, emès el 9 de novembre de 2018, l'actor suec Alexander Skarsgård va explicar que tot i que recentment havia rebut un Emmy i un Globus d'Or per una actuació lloada, les inhibicions induïdes per la Llei de Jante li va impedir presumir del reconeixement.[11]
- A Wisting, una sèrie de televisió de successos de la policia noruega del 2019, parcialment en anglès, el personatge de Line diu (traduït): "Els números de vendes de diaris i la llei de Jante s'estan fusionant".[12]
Notes
Referències
- ↑ Richard Trotter, Stephen «Breaking the law of Jante». Issue 23: Myth and Nation, 29-04-2015, pàg. 24 [Consulta: 22 desembre 2021].
- ↑ Scott, Mark «Signs of Cracks in the Law of Jante». The New York Times, 18-12-2003. «Taken from a book by the Danish author Aksel Sandemose, the concept suggests that the culture within Scandinavian countries discourages people from promoting their own achievements over those of others.»
- ↑ Translator note, En flygtning krydser sit spor, 2nd ed.
- ↑ Adleswärd, Viveka «Avundsjukan har urgamla anor» (en suec). Svenska Dagbladet, 02-11-2003.
- ↑ English translation of passage from foreword of the Norwegian edition (1999), p. 14.
- ↑ Andersen, Steen. «Den løbske Jantelov». Morsø Folkeblad, 06-07-1992. Arxivat de l'original el 16 de març 2016.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 BBC Ideas Forget hygge: The laws that really rule in Scandinavia
- ↑ Agenda Magasin online
- ↑ «The happiness of the Danes can easily be explained by 10 cultural rules».
- ↑ Klas Leffler Arxivat 2018-08-20 a Wayback Machine. in MittMediaAllehanda Västernorrland 2016-07-16
- ↑ Alexander Skarsgård Is Too Swedish To Be Cocky - YouTube The Late Show with Stephen Colbert, Published on 2018-11-10
- ↑ Wisting (TV series), Season 1, Episode 6, 30:38+
Bibliografia
- Sandemose, Aksel (1933). En flyktning krysser sitt spor. Oslo: Aschehoug (Repr. 2005). ISBN 82-03-18914-8
- Sandemose, Aksel (1936). A fugitive crosses his tracks. translated by Eugene Gay-Tifft. New York: A.A. Knopf.
- Koldau, Linda Maria (2013): Jante Universitet. (Jante University). Vol. 1: Den skønne facade (The Beautiful Facade); Vol. 2: Uddannelseskatastrofen (Educational Disaster); Vol. 3: Totalitære strukturer (Totalitarian Structures). Hamburg: Tredition. ISBN 978-3-8495-0351-2 (Vol. 1); ISBN 978-3-8495-0350-5 (Vol. 2); ISBN 978-3-8495-0266-9 (Vol. 3). En llengua danesa.
- Koldau, Linda Maria (2013): Educational Disaster. The Destruction of Our Universities: The Danish Case. (abridged English version of Jante Universitet containing the most important analyses and a chapter on Jante Law mentality in Danish education). Hamburg: Tredition (forthcoming). ISBN 978-3-8495-4936-7. In English language.
- Steffen, Juliane (2011): "Hjem til Jante" (Home to Jante), concise analysis of the mechanisms of Jante Law at Danish universities, published in: Linda Maria Koldau: Jante Universitet. Vol. 2: Uddannelseskatastrofen. Hamburg: Tredition, 2013, pp. 464–466. ISBN 978-3-8495-0350-5 (Vol. 2). In Danish language.
- Andersen, Steen: Nye forbindelser. Pejlinger i Aksel Sandemoses forfatterskab. Vordingborg: Attika, 2015. ISBN 978-87-7528-8700. En llengua danesa.