|
Tique
 Tique (grec antic: Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior. Era venerada com a deessa de la fortuna.[1] CulteEl seu nom en grec significa «bona sort», motiu pel qual era invocada demanant prosperitat per una ciutat.[2] Amb la fusió de la cultura grega i romana se la va identificar amb la deessa romana Fortuna. El culte es va estendre durant el període hel·lenístic i era representada amb una corona de forma especial que representava les muralles de la ciutat.[3] Descuidar el culte a Tique podia portar males conseqüències. L'historiador Polibi va escriure que quan no es podia trobar la causa a esdeveniments com ara una inundació de la ciutat o aldarulls i violència entre la ciutadania, calia atribuir-los a Tique.[4] Stylianos Spyridakis ha fet notar que el culte a Tique va sorgir dins d'un context en l'època hel·lenística en què regnava l'arbitrarietat i la violència: «En els turbulents anys dels epígons d'Alexandre, una consciència de la inestabilitat dels assumptes humans va portar al poble a creure en Tique, la dama cega de la fortuna, que governava la humanitat d'una forma inconstant i que donava explicació a les vicissituds de l'època.»[5] Se'n van construir temples a Messènia[6] Caesarea Maritima, Antioquia de l'Orontes, Alexandria i Constantinoble. A Alexandria el temple de Tique, anomenat Tychaeon, fou descrit per Libani com un dels més magnífics de tot el món hel·lenístic.[7]La ciutat d'Atenes també va tenir un temple de Tique, la construcció del qual va ser gràcies a una dama romana anomenada Ànnia Regil·la, qui a més en va ser la sacerdotessa.[8] A Mitilene, el rei Pittakos va fer construir al seu temple una escala, representant que la intervenció d'aquesta deessa podia fer que la fortuna de les persones pugés o baixés.[9] LiteraturaEn la literatura se li atribuïren diverses genealogies, com a filla d'Hermes i Afrodita, o considerada com una de les oceànides, les filles d'Oceà i de Tetis,[10] o de Zeus.[11] Se la relacionava amb Nèmesi i amb Agathos Daimon («l'esperit de la bona fortuna») amb el que es va casar.[12] Era amiga i companya de Demèter.[13] En el seu culte a Ítanos (Creta) va rebre el nom de Tyche Protogeneia i estava relacionada amb la llegenda de Protogènia («la nascuda en primer lloc»), una de les filles d'Erecteu rei d'Atenes, el sacrifici de la qual va salvar la ciutat.[14] En l'obra d'Esquil Agamèmnon uns vaixells són salvats d'una tempesta gràcies a la intervenció de Tique.[15] Els impredictibles girs de la fortuna fan que aparegui esmentada en llegendes amoroses, per exemple en la novel·la d'Aquil·les Tatius titulada Leucip i Clitofon o en la de Longus Dafnis i Cloe. També surt en diverses faules d'Esop: fent que un camperol trobi un tresor mentre llaurava,[16] salvant la vida d'un cansat caminant[17] o mostrant el difícil camí de la llibertat a la humanitat.[18] Alguns autors la van relacionar amb les moires.[19] Plató proposava en la seva obra Les Lleis, fer un repartiment en relació a les possessions de cadascú: donar més al qui menys té i menys als qui ja tenen molt; i perquè fos un repartiment just calia invocar a Zeus, Tique i Agata en el moment de fer-ho.[20] El culte a Tique va experimentar un ressorgiment en els últims dies del paganisme, durant l'època en què alguns emperadors van provar de retornar als cultes pagans a finals del segle iv (Julià i Teodosi), quan ja s'havien tancat els temples. L'eficàcia d'aquesta iniciativa capriciosa va aconseguir fins i tot respectabilitat en els cercles filosòfics durant aquella generació, encara que entre els poetes, ja decantats pel cristianisme, la comparaven amb una prostituta voluble.[21] Iconografia Generalment està representada en forma femenina coronada, tot i que també se la va representar sense o, com a Esmirna, amb l'esfera celeste sobre el seu cap simbolitzant l'abast de la seva acció.[22] La imatge de Tique està present en moltes monedes dels tres segles anteriors a l'era cristiana, sobretot en ciutats de la costa de la mar Egea. Les llegendes mitològiques, com era tradició en la cultura grega, es poden observar en la decoració d'àmfores i altres objectes de ceràmica. Se n'ha trobat una del segle v aC on està representada amb Nèmesi.[23] En l'art medieval, se la va representar amb els mateixos símbols de la deessa romana Fortuna: una cornucòpia, un timó de vaixell o una roda simbolitzant les voltes del destí. La ciutat de Bizanci fou refundada com a Nova Roma sota els auspicis del cristianisme i Tique, que apareixien a les monedes de la nova urbs.[24] AstronomiaAlguns pobles identificaven la constel·lació de la Verge amb Tique, mentre que per altres aquesta constel·lació era la representació celeste de Demèter o de Dike.[25] Referències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tique
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
