Alt Millars

Alt Millars

Salto de la Novia a Cirat
Tipus	comarca del País Valencià
Localització
40° 03′ 19″ N, 0° 27′ 48″ O / 40.0553°N,0.4633°O / 40.0553; -0.4633
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Capital	Montant
Conté la subdivisió	Aiòder Aranyel Argeleta ../... 22+
Població humana
Població	3.978 (2022) (5,96 hab./km²)
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	667,06 km²
Limita amb	l'Alcalatén Alt Palància la Plana Baixa

L'Alt Millars, o la Conca del Millars,^[1] és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat. Limita al nord i oest amb Aragó, a l'est amb l'Alcalatén i al sud amb la Plana Baixa i l'Alt Palància. Es tracta d'una de les dues comarques de l'interior de la província de Castelló de predomini lingüístic castellà.^[2]

Les dades bàsiques dels «22 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,^[3] són:

• Aiòder: Torre campanar de l'antic convent de dominics d'Aiòder, del segle XVII-XVIII.
• Argeleta: Torres del palau de Zayd Abu Zayn, de l'època medieval.
• Cirat: Torre del palau dels comtes de Cirat, de l'edat Mitjana.
• Montanejos: Torre de planta quadrada integrada en una façana, de l'època islàmica.
• Montant: Convent dels Servites, del segle XVII-XVIII.
• Torre-xiva: Torre islàmica de planta circular.
• Vilafermosa: Església de la Nativitat, del segle xviii, on es conserven retaules dels segles xiv i xv i algunes peces del segle xvi.

• 

  Aiòder: Castell, d'origen islàmic. Se situa als afores de la localitat, al cim d'un tossal i per damunt de la font Larga. I el mas dels Frares, ubicat al coll dels Frares, a prop del cim de la Mola.
• Aranyuel: el Campero, cim més alt del municipi de 919 m.s.n.m. Sobre el qual està assentat el poble. El Pozo, zona de bany amb un antic molí abandonat i una preciosa vista del bosc de ribera.
• Argeleta: Castell del Bou Negre, també de l'època musulmana. Està ubicat al cim de la Muela, on també s'han trobat restes iberes i romanes.
• Cirat: El barranc de les Salinas, pròxim a la localitat, on hi ha diverses piscines naturals, i el castell, d'origen islàmic, situat per damunt del susdit barranc.
• Espadella: Penya Saganta (723 msnm), al vessant nord de la qual, mirant el poble, recau el castell, construït pels musulmans.
• Les Fonts d'Aiòder: El Pozo Negro, concorreguda piscina natural al llit de la rambla del Catalán, prop del terme municipal de Torralba.

• 

  Lludient: Torre de la Giraba, de l'època islàmica, ubicada a prop de la pedania de la Giraba, d'on pren el nom.
• La Pobla d'Arenós: Castell d'Arenós, també dit de la Vinyaza, documentat des del segle xii. S'hi han trobat restes de l'edat del Bronze i de l'època ibera.
• Sucaina: Ermita de Santa Anna, del segle xviii, situada a la vora de la carretera CV-195, i masia de la Chirivilla, d'origen islàmic, on es conserva el basament d'una torre de planta quadrada.
• Vilafermosa: Ermita de Sant Bartomeu, renovada al segle xviii. Està ubicada a tocar de la carretera CV-190, entre Vilafermosa i Sant Vicent.
• Los Estrechos

La majoria dels municipis de l'Alt Millars estan integrats en dues mancomunitats, la de l'Espadà-Millars (Aiòder, Argeleta, Espadella, Fanzara, les Fonts d'Aiòder, Toga, Torralba, Torre-xiva, Vallat i Vilamalur)^[4] i la Intermunicipal de l'Alt Millars (Aranyel, el Castell de Vilamalefa, Cirat, Cortes d'Arenós, Lludient, Montant, Montanejos, la Pobla d'Arenós i Sucaina).^[5]

La principal via de comunicació de l'Alt Millars és la carretera CV-20, que comunica la localitat de Vila-real, a la Plana Baixa, amb la Pobla d'Arenós, a tocar de la frontera amb Aragó. De fet, en deixar arrere Onda, l'últim poble de la Plana, la carretera rep el nom de carretera paisajística del Mijares.^[6] La CV-194 (Fanzara-El Castell de Vilamalefa) i la CV-190 (L'Alcora - Cortes d'Arenós) completen la xarxa viària més destacada de la comarca.

• Llista de monuments de l'Alt Millars

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alt Millars