|
Setge de Llucena (1835)
El Setge de Llucena de 1835 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina. AntecedentsA Llucena, a diferència de les viles dels voltants, les famílies liberals van romandre per formar la resistència als carlins, i a principis de 1834 es va formar una milícia urbana comandada per Francisco Sangüesa, de 300 homes en tres companyies de 100 homes,[1] que va augmentar a 500 en cinc companyies en 1835. i serví de nucli defensiu de les viles dels voltants.[2] El 10 d'abril de 1834 a l'Acció de Maials, les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes dels generals Josep Carratalà i Manuel Bretón, comandants generals de Tarragona i de Tortosa, respectivament i aconseguiren evitar unir les forces carlines del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell,[3] i el mes de maig de 1834, Carnicer no va poder prendre Llucena a l'assalt,[4] i va rebre instruccions d'anar a la Caserna Reial del Pretendent Carles Maria Isidre de Borbó per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel Cabrera el comandament interí de les seves tropes. Però va ser detingut per les forces cristines a Miranda de Ebro i va ser afusellat allí mateix el 6 d'abril del 1835,[5] i Ramon Cabrera prengué el comandament dels carlins al Maestrat.[3] Cabrera va reorganitzar les tropes, i l'agost va atacar Vila-real, a la costa.[6] El setgeLa ciutat resistí un primer atac en 1 de novembre de 1835 de Josep Miralles Marín el Serrador,[7] que en encerclar la vila, que no es rendí, cremà els masos dels voltants, donant temps al retorn dels milicians que eren a Castelló de la Plana i a l'arribada d'una columna liberal d'Antonio Buil des de Benassal,[6] havent d'aixecar el setge els carlins. ConseqüènciesA principis de 1836, o finals de 1835, fou destinat a Llucena Antonio Caruana com a cap de la guarnició,[8] i la ciutat resistí diversos atacs de Josep Miralles Marín el Serrador[9] i Vicent Barreda i Boix La Cova en 1837,[10] i atacada de nou en març de 1838 per Ramon Cabrera, Francesc Tallada i Forcadell i Lluís Llangostera i Casadevall. La resistència de la vila als atacs carlins li va valdre en 1838 el títol de "Heroica Vila", que figura en el seu escut.[11] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
