Batalla de Soneixa
La batalla de Soneixa fou un dels combats de la Primera Guerra carlina, que tingué lloc en la localitat valenciana de Soneixa (l'Alt Palància). AntecedentsEn previsió de la campanya d'hivern, el comandant carlí Ramon Cabrera va ordenar a Josep Miralles Marín el Serrador atacar la província de Conca i a Joaquín Quilez la de Terol. El Serrador,[1] amb 2.400 infants i 200 cavalls, va baixar del Maestrat, saquejant els pobles d'Alfara, Algar i Sot. Va arribar a Soneixa el 17 de juliol, d'on tots els hòmens aptes havien fugit, i els lliberals s'havien refugiat a Sogorb. Els carlins van saquejar i van calar foc a la població, i executaren algunes persones.[2] BatallaEl 17 de juliol,[3] mentre Josep Miralles Marín el Serrador es dirigia a Benassal,[4] el vicari de Torcas, José Soriano i altres soldats van guiar el general José Grases y Seguí, fins que van obrir foc sobre els carlins, que van fugir[2] perseguits pels lliberals, que els van causar tres-centes baixes.[5] Voluntaris lliberals de les viles pròximes es van posar a les ordres de Grases, van fer un reconeixement del terreny i van matar una trentena de carlins més.[5] ConseqüènciesLa derrota de Soneixa i les pèrdues que va ocasionar van impedir que Ramon Cabrera, amb les seues forces reunides amb les de Joaquín Quilez, poguera atacar l'Horta de València;[5] va ordenar a Quilez que atraguera els lliberals mentres ell i el Serrador atacaven la plana de Castelló. Quilez, que va eixir de la seua base de Xelva, fou perseguit per la columna de Narváez des de Terol, i Cabrera per les de José Grases i Breton.[6] Es van unir a l'expedició de Miguel Gómez Damas, que intentà infructuosament prendre Madrid.[7] Després de la crema de Soneixa, la població va marxar a València i Sogorb, tot i que el general Narváez, amb una columna de 3.500 soldats, va reeixir a allunyar els grans nuclis carlins,[2] i després d'una nova incursió carlina a la darreria de 1838, es va construir una muralla entre 1839 i 1840, que conserva encara part de les seues espitlleres defensives.[8] Referències
Bibliografia
|