Setge de Casp
El setge de Casp fou un dels combats de la primera guerra carlina. AntecedentsLa rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[1] L'execució de Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament del front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[2] i que va esdevenir el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[3] Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[4] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[5] que va capturar Cantavella,[6] recuperada en 24 d'abril de 1837,[7] quan la seva guarnició es va rendir[8] en un atac simultani dels carlins a Cantavella, Sant Mateu i Benicarló.[9] El 31 de gener de 1838, procedent de Benicarló, entrava Ramon Cabrera a Morella.[10] El 9 de febrer Cabrera posà setge a Gandesa però el 24 de febrer ordenà al coronel Juan Cabañero que abandonés el setge i sorprendre Saragossa, que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.[11] El 3 març van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel José Lespinace, i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabañero que van assaltar Saragossa però els saragossans van llançar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir.[11] A continuació queien Calanda, Alcorisa i Samper,[12] i després del fallit assalt a Alcanyís, la vila va quedar bloquejada i aïllada fins al final de la guerra, i Cabrera va seguir expandint el seu territori i signant amb Antonio van Halen y Sarti el conveni de Segura.[13] Amb la derrota liberal a l'Acció de Maella, els ànims liberals caigueren i els liberals temeren una invasió carlina a l'interior, i van Halen va incrementar la defensa a Terol, Saragossa i València. Llangostera rebé ordres d'atacar Casp i Forcadell a Xèrica,[14] mentre ell atacava Peníscola i Borriana.[15] El setgeLa nit del 14 d'octubre Lluís Llangostera i Casadevall entrà a Casp prenent el convent de Caputxins i va atacar amb tres peces d'artilleria el recinte fortificat i cremant diverses cases, però l'aproximació d'Antonio van Halen y Sarti va obligar a Ramon Cabrera, que s'havia dirigit cap a Casp per ajudar a Llangostera, a aixecar el setge el 17 d'octubre[16] i dur l'artilleria a Maella.[17] ConseqüènciesLes muralles exteriors i gran part de les interiors foren destruïdes, a més dels portals i de les muralles dels horts extramurs.[17] Francesc Tallada i Forcadell va aixecar el setge de Xèrica el 15 d'octubre quan Emilio Borso di Carminati va arribar amb una columna de socors,[14] però els carlins van seguir atacant els pobles recollint provisions i Cabrera va entrar a Calataiud el 16 de novembre,[14] però amb la signatura del Conveni de Bergara l'agost de 1839 es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,[18] que al final de 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment Cantavella l'11 de maig. Perduda Morella, Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a França el mes de juliol.[19] Referències
Bibliografia
|