En astrogeologia, scopulus (plural scopuli, abr. SC) és una paraula llatina que significa «escull»[Nota 1] que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial similar als penya-segats o als cingles lobulats o irregulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.[2][3] És el contrari als rupēs, que indiquen un cingle relativament rectilini o regular.
Només s'ha assignat el nom d'scopulus a les estructures del planeta Mart.
Moltes d'aquestes formacions presents al planeta vermell se situen al llarg de les vores dels cràters. Alguns scopuli presenten proves d'una erosió passada a causa de la presència d'aigua. Altres vegades, aquestes vores, gràcies a la precarietat de l'estabilitat i el gel que amplia les esquerdes al llarg del pendent, són l'escenari d'allaus que fan que el material es mogui al llarg del fort pendent.
Scopulus
|
Latitud
|
Longitud[4]
|
Diàmetre (km)
|
Epònim
|
Referències
|
Abalos Scopuli |
80,72 N |
283,44 E |
109,16 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
14148
|
Australe Scopuli |
83,48 S |
247,06 E |
504,58 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
487
|
Boreales Scopuli |
88,88 N |
269,84 E |
1,13 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
6964
|
Charybdis Scopulus |
24,14 S |
20,08 E |
551,26 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
1157
|
Coronae Scopulus |
33,26 S |
64,94 E |
245,24 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
1316
|
Eridania Scopulus |
52,61 S |
141,79 E |
1017,66 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
1827
|
Frigoris Scopulus |
79,38 N |
176 E |
0 |
Nomenclatura abolida el 1984 |
6830
|
Gemini Scopuli |
80,39 N |
26,1 E |
1000,36 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
6965
|
Hyperboreus Scopulus |
82,41 N |
200 E |
0 |
Nomenclatura abolida el 1984 |
6846
|
Hypernotius Scopulus |
77,86 S |
88 E |
0 |
Nomenclatura abolida el 1984 |
6847
|
Nilokeras Scopulus |
31,72 N |
304,15 E |
901,48 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
4277
|
Oenotria Scopuli |
6,62 S |
77,11 E |
1425 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
14860
|
Oenotria Scopulus |
7,77 S |
77,36 E |
1615 |
Nomenclatura abolida el 1982 Reanomenat Oenotria Scopuli el 2011 |
4409
|
Scylla Scopulus |
25,22 S |
18,34 E |
476,91 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
5397
|
Tartarus Scopulus |
4,23 S |
177,25 E |
251,31 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
5877
|
Ultimi Scopuli |
77,88 S |
179,04 E |
560,47 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
6204
|
Xanthe Scopulus |
19,38 N |
307,49 E |
59,48 |
Nom clàssic de les característiques d'albedo |
6599
|
Notes
- ↑ La paraula llatina scopulus prové de la paraula grega σκόπελος/escòpelos, que significa «pic».[1]
Referències
- ↑ Liddell and Scott (1975). An Intermediate Greek-English Lexicon; Oxford University Press: Oxford, UK, p. 735.
- ↑ Greeley, R. (1994) Planetary Landscapes, 2nd ed.; Chapman & Hall: Nova York, p. 35-36.
- ↑ (anglès) Descriptor Terms (Feature Types) - Gazetteer of Planetary Nomenclature - International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)
- ↑ Sistema de coordenades: Planetocèntric, +E (+Est, 0 - 360)
Estructures exogeològiques |
---|
| | |
|