Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pendent (topografia)

Senyal de trànsit polonès que indica un camí amb pendent

Un pendent és un declivi del terreny, i també la inclinació d'un vessant respecte de la línia horitzontal.

Els processos de modelatge dels vessants depenen de la inclinació d'aquests, amb un pendent límit (d'uns 45°, encara que aquesta xifra és variable segons l'índole de la roca) a partir del qual se superen les forces de fregament que retenen els materials solts als vessants. En general hi ha un canvi de pendent més o menys brusc entre el vessant i el talús de rebles que es forma a la base; el pendent límit d'aquest talús sol ser d'uns 35º. Després d'un llarg procés de modelatge, un vessant pot tenir un pendent d'equilibri la inclinació del qual ja no canviarà sensiblement mentre durin les mateixes condicions climàtiques i biològiques.

El mesurament d'un pendent és sovint expressat com un percentatge de la tangent. S'usa per expressar la inclinació de, per exemple, un camí sobre una elevació del terreny, on el zero indica que s'està «a nivell» (respecte de la gravetat), mentre que les xifres correlatives ascendents designen inclinacions més verticals. Hi ha tres sistemes de numeració:

  • l'angle respecte a l'horitzontal en graus (exemple 45°);
  • com a percentatge: la tangent de l'angle d'inclinació multiplicada per 100 (exemple 100% per l'angle de 45°);
  • una definició alternativa com a percentatge, com el sinus de l'angle, multiplicat per 100: la raó del canvi d'altitud a la longitud de la superfície entre dos punts qualssevol. (Exemple 71% per un angle de 45°)

En enginyeria vehicular, diversos dissenys basats en accidents geogràfics (automòbils, utilitaris, camionetes, trens, etc.) estan taxats segons la seva habilitat per ascendir el terreny.

Enllaços externs

  • Explicació senzilla per calcular pendents (anglès)

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9