Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lenticula

Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreLenticula

En astrogeologia, lenticula (plural lenticulae; abr. LE) és una paraula llatina que significa «llentilla» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques presents a la superfície d'altres planetes o cossos celestes amb una forma circular o el·líptica (no necessàriament regular).

Només s’han trobat estructures similars a la superfície gelada d'Europa, una de les quatre llunes principals de Júpiter. Algunes d’aquestes lenticules són depressions al sòl, d’altres són semblants a una cúpula, d’altres són simplement regions de superfície més fosca que el territori circumdant.

S'ha observat que la part superior de les cúpules sembla estar feta de material similar al del terreny pla circumdant: això suggereix que el seu origen es deu a un moviment d'elevació de la superfície, causat per exemple per diapirs de gel menys freds. que s’eleven a través del gel perenne de l'escorça d’Europa, de manera similar al que fa el magma als planetes terrestres.

Les regions planes però més fosques de les zones circumdants podrien ser el resultat de la solidificació d’aigua líquida que per alguna raó ha escapat a la superfície a través del gel de l'escorça. Finalment, hi ha zones de la superfície del satèl·lit formades per lenticules irregulars i de color més clar que el terreny circumdant: podrien tractar-se de petits fragments de crosta atrapats pel gel superficial després del seu fonament parcial. Aquestes regions es consideren caòtiques.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9