Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

República de Cabinda

Plantilla:Infotaula geografia políticaRepública de Cabinda
Tipusestat desaparegut Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 5° 34′ 15″ S, 12° 11′ 36″ E / 5.5708°S,12.1933°E / -5.5708; 12.1933
CapitalCabinda Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1975 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1976 Modifica el valor a Wikidata

Àrea de la República de Cabinda

República de Cabinda (Repubilika ja Kabinda en kikongo) és el govern separatista de Cabinda a l'Àfrica central, que és membre de l'Organització de Nacions i Pobles No Representats. Segons el govern d'Angola i l'ONU, Cabinda és una de les províncies d'Angola. La República Democràtica del Congo, envolta la regió per l'est i el sud. Al nord es troba la República del Congo i a l'oest l'Atlàntic. La capital del país és Tchiowa (el nom local de Ciutat de Cabinda).[1]

Història

En la dècada de 1960, l'OUA considerava a Cabinda un territori a descolonitzar, independentment del cas d'Angola. El principal grup nacionalista de la regió, el F.L.E.C. (Front per a Libertaço do Enclave de Cabinda), fundat el 1963, va establir un "govern de Cabinda en l'exili", radicat a Kinshasa, declarant la independència de Cabinda l'1 d'agost de 1975, proclamació de sobirania que no va ser tinguda en compte per Portugal, país que administrava en aquells dies l'enclavament.

Les tropes del Moviment Popular d'Alliberament d'Angola (MPLA) van entrar a Cabinda via Pointe Noire l'11 de novembre de 1975, sostraient-lo al domini portuguès amb l'anuència de l'almirall i governador portuguès Rosa Coutinho, i incorporant el territori a Angola sota l'estatus de "província", si bé el F.L.E.C. va mantenir el control de gran part de les zones rurals.

Després d'aquests esdeveniments, el moviment nacionalista cabindès es va dividir en tres branques, el F.L.E.C.-Ranque Franque, el F.L.E.C.-N'Zita, liderat per N'Zita Henriques Tiago, i el F.L.E.C.-Lubota, liderat per Francisco Javier Lubota, a les quals se sumaria el novembre de 1977 una nova escissió, l'anomenat "Comando Militar per a l'Alliberament de Cabinda". El juny de 1979 l'antic braç armat del F.L.E.C., les anomenades "Forces Armades per a l'Alliberament de Cabinda" van crear una altra escissió, el M.P.L.C. (Movimento Popular de Libertaço de Cabinda).[2]

En la dècada de 1980 algunes d'aquestes branques de l'antic F.L.E.C. van rebre ajuda de l'UNITA angolès, enfrontat al govern del M.P.L.A.

Una nova escissió dins del moviment nacionalista es va produir en 1988, amb la creació del C.C.C. (Comitè Comunista de Cabinda), liderat per Kaya Mohamed Yay, que es va separar de les restes del F.L.E.C. Al començament de 1990 es va crear una altra facció, l'O.N.L.C. (Unio Nacional de Libertaço de Cabinda), liderada per Lumingu Luis Gimby.

El F.L.E.C. original va ser reformat i reorganitzat en la dècada de 1990 en dues branques, FLEC-Renovada del General António Bento Bembe, i FLEC-FAC d'Estanislau Miguel Boma. En 2004, FLEC-Renovada i FLEC-FAC es van fusionar i van crear el Fórum Cabindês/ para o Dialogo (FCD), que va negociar el 2006 l'Acordo de Paz para Cabinda. António Bento Bembe va ser elegit president del FCD.[3]

Referències

  1. [1], Web oficial del Govern de Cabinda (en anglès)
  2. AlʻAmin Mazrui, Ali. The Warrior Tradition in Modern Africa, 1977. Pàgina 227.
  3. Angola mantém presença militar reforçada em Cabinda

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9