Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Congo Portuguès

El Congo Portuguès (modern districte -o enclavament- de Cabinda, també escrit Kabinda, i localment anomenat com Tchiowa) fou un protectorat portuguès que després fou incorporat administrativament a Angola, restant encara unida a aquesta quan va esdevenir independent l'11 de novembre de 1975. La capital fou la ciutat de Cabinda. El Congo portuguès fou la fusió de tres regnes: N'Goyo, Loango i Kakongo. El tractat de Simulambuco el 1885, va establir el protectorat, que Portugal va acabar incomplint. La seva superfície era de 7.270 km². La població va anar variant al llarg dels anys, sent les primeres estadístiques bastant tardanes i el 1950 apareix amb 50.506 habitants.[1] La capital Cabinda tenia 11.200 habitants cap a 1910.[2] La cordillera de Chiloango dividia el territori en dos parts, la del nord o Masabi i la del sud o Cabinda,

Domini portuguès

Exploradors portuguesos, missioners i comerciants van arribar a la desembocadura del riu Congo a la meitat del segle xv, fent contacte amb el Manicongo, el poderós rei de la tribu bakongo. El Manicongo controlava gran part de la regió a través de l'afiliació de regnes més petits, com els regnes de Ngoyo, Loango i Kakongo en l'actual enclavament de Cabinda.

Amb els anys, a partir del segle xvi i XVII, els portuguesos, holandesos i anglesos van establir llocs comercials, punts d'abastiment i petites fàbriques de processament d'oli de palma a Cabinda. El comerç va continuar als segles XVI, XVII i XVIII i la presència europea va créixer, donant lloc a conflictes entre les potències colonials rivals.

La primera manifestació de sobirania de Portugal a la zona fou el tractat signat el febrer de 1885 a Simulanbuco, que constituïa el protectorat portuguès del Congo sota la petició de "els prínceps i governadors de Cabinda". Això és sovint la base sobre la qual es construeixen els arguments jurídics i històrics en defensa de l'autodeterminació de la moderna Cabinda. L'article 1, per exemple, afirma, "els prínceps i caps i els seus successors declaren, de manera voluntària, el seu reconeixement de la sobirania portuguesa, col·locant sota el protectorat d'aquesta nació tots els territoris governats per ells" [sic]. Article 2. "Portugal està obligat a mantenir la integritat dels territoris sota llur protecció". Així el Congo Portuguès fou constituït pels regnes protegits de Ngoio (Ngoyo), Loango i Cacongo (Kakongo). Fins aleshores la frontera natura del protectorat amb el territori portuguès d'Angola fou el riu Congo sense altra separació, però la Conferència de Berlín aquell mateix any va concedir una sortida a mar a l'Estat Lliure del Congo (una franja de 30 km), que va separar el Congo Portuguès de Angola. El 1886 fou designat el primer governador portuguès, el capità de fragata Neves Ferreira.

Fusió administrativa amb Angola

A mitjans de la dècada de 1920, les fronteres d'Angola havien estat finalment establert en les negociacions amb les potències colonials veïnes i des de llavors, Cabinda va ser tractada com a part (un districte) d'aquesta colònia però de fet ja abans el governador del Congo Portuguès era considerat depenent del governador d'Angola (almenys jeràrquicament). La Constitució portuguesa de 1.933 encara distingeix entre la colònia d'Angola i el protectorat del Congo Portuguès, però no obstant això, quan Angola va ser declarada una "província d'ultramar" (Província Ultramarina) dins de l'imperi de Portugal el 1951, el Congo Portuguès, amb el nom de Cabinda, va ser tractat com un districte ordinari d'Angola. El 1956 l'administració del districte va ser traslladada al governador general d'Angola. La distinció legal de l'estatus de Cabinda de la d'Angola també s'expressa en la Constitució portuguesa de 1971.

Sota el govern portuguès, Cabinda es va desenvolupar com un important centre agrícola i forestal, i el 1967 es va descobrir enormes jaciments de petroli en alta mar. El petroli, la fusta, i el cacau eren els seus principals exportacions en aquells dies. La ciutat de Cabinda, la capital del territori, va ser un centre administratiu i de serveis portuguès amb un port i aeroport. Les platges de Cabinda eren populars entre els angolesos portuguesos.

Vegeu també

Referències

  1. Gran Enciclopedia del Mundo, volum 4, Durvam S.A., Bilbao
  2. Enciclopèdia Espasa, Volum 10, article Cabinda

Vegeu també


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9