Literatura angolesaLa literatura angolesa té els seus orígens a mitjans del segle xix. La diversitat de la cultura d'Angola es reflecteix en la diversitat de la seva literatura, que tradicionalment ha estat combativa i satírica, però el projecte d'una ficció que va conferir a l'home africà l'estat de sobirania sorgeix al voltant de 1950 generant el moviment Novos Intelectuais de Angola.[1] Com que Angola era una colònia de Portugal, es tracta d'un país lusòfon. La majoria dels autors escriuen en portuguès, encara que hi ha moltes tribus diferents i el portuguès no és la llengua principal de tots els angolesos. El 2006 Luandino Vieira fou guardonat amb el Premi Luís de Camões, tot i que el va rebutjar i el premi en metàl·lic de $128,000USD per "raons personals i íntimes."[2][3] Agostinho Neto, el primer president d'Angola, era un reconegut poeta.[4] Cremilda de Lima és una de les escriptores angoleses per a nens més coneguda.[5] Escriptors
Referències
Enllaços externs |