Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hisenda

Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic. Sistema de propietat d'origen andalús, el model va ser exportat a Amèrica durant l'època colonial (vegeu l'article "hisenda colonial").

El Diccionario de Autoridades, primer diccionari de la llengua castellana editat per la Real Academia Española l'any 1734, la defineix com les heretats del camp i terres de labor que es treballen perquè fructifiquin.

La hisenda andalusa

És la forma de major monumentalitat entre les diferents formes d'hàbitat rural d'Andalusia, amb freqüència confosa amb els cortijos (el mas). En els termes de la distinció metodològica que fa Ackerman, entre residència senyorial campestre, associada a una gran explotació agrària, i la granja o hàbitat de caràcter purament agrícola, en la qual l'amo pot tenir, o no, habitatge, la Hisenda pertany claríssimament al primer grup.[1]

La hisenda andalusa s'assenta, com a model, a partir de l'ocupació de la Vall del Guadalquivir pels castellans, entre els segles xiv i xvi, molt influïda per l'adopció de la idea social de la nostàlgia pel camp, pròpia de la transició al Renaixement.[2]

En eixe procés, la hisenda es va conformar amb unes característiques concretes, condicionada pels processos històrics del règim de tinença de la terra i de l'estructura de la propietat privada, encara que diversos autors (Nicolás Torices i Eduardo Zurita, per exemple) entenen que, en la conformació de les característiques de l'arquitectura rústica andalusa, tingué un important paper, precisament, l'adopció de l'ideal social de la nostàlgia del camp per part de les classes terratinents, que va fer que l'explotació agropecuària assumira la forma arquitectònica de vila campestre.[3]

Referències

  1. Ackerman, J.S.: La villa. Forma e ideología de la casa de campo, Akal Ed., Madrid, 1997, pàgs. 17 i ss
  2. Torices Abarca, Nicolás & Zurita Povedano, Eduardo: La arquitectura agraria en la provincia de Granada, en Cortijos, Haciendas y Lagares en la provincia de Granada, Consejería de Obras Públicas, Sevilla, 2003, pag. 58
  3. Torices & Zurita: Op.Cit., pag.58

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9