|
 Premi Louis-Delluc | |
|
|
 | | Alice Diop, guanyadora ex-aequo el 2022 |
| | | Tipus | premi cinematogràfic  |
|---|
| Epònim | Louis Delluc |
|---|
| Vigència | 1937 - |
|---|
| Interval de temps | 1937 - |
|---|
| Estat | França |
|---|
| Guanyador | Jean Renoir, Per l'obra The Lower Depths (1937)Jeff Musso, Per l'obra The Puritan (en)  (1938)Marcel Carné, Per l'obra Le Quai des brumes (1939)André Malraux, Per l'obra Espoir (1945)Jean Cocteau, Per l'obra La bella i la bèstia (1946)Nicole Vedrès, Per l'obra Paris 1900 (en) (1947)Jean Dréville, Per l'obra Les Casse-pieds (1948)Jacques Becker, Per l'obra Rendezvous in July (en) (1949)Robert Bresson, Per l'obra Diary of a Country Priest (en) (1950)Alexandre Astruc, Per l'obra The Crimson Curtain (en) (1952)Jacques Tati, Per l'obra Les vacances del Sr. Hulot (1953)Henri-Georges Clouzot, Per l'obra Les Diaboliques (1954)René Clair, Per l'obra Les maniobres de l'amor (1955)Albert Lamorisse, Per l'obra Le Ballon rouge (1956)Louis Malle, Per l'obra Ascenseur pour l'échafaud (1957)Chris Marker, Per l'obra Moi, un noir (en) (1958)Michel Drach, Per l'obra On n'enterre pas le dimanche (fr) (1959)Michel Drach (1959)Henri Colpi, Per l'obra Una absència tan llarga (1960)François Reichenbach, Per l'obra The Winner (en) (1961)Pierre Etaix, Per l'obra The Suitor (1962)Alain Robbe-Grillet, Per l'obra La immortal (1962)Jacques Demy, Per l'obra Les Parapluies de Cherbourg (1963)Agnès Varda, Per l'obra Le bonheur est dans le pré (1964)Jean-Paul Rappeneau, Per l'obra A Matter of Resistance (en) (1965)Alain Resnais, Per l'obra La guerra s'ha acabat (1966)Michel Deville, Per l'obra Benjamin (en) (1967)François Truffaut, Per l'obra Baisers volés (1968)Claude Sautet, Per l'obra Les coses de la vida (1969)Éric Rohmer, Per l'obra Le Genou de Claire (1970)André Delvaux, Per l'obra Rendezvous at Bray (en) (1971)Costa-Gavras, Per l'obra État de siège (1972)Bertrand Tavernier, Per l'obra L'horloger de Saint-Paul (1973)Claude Pinoteau, Per l'obra The Slap (en) (1974)Jean-Charles Tacchella, Per l'obra Cosí (1975)Yves Boisset, Per l'obra El jutge Fayard anomenat el xèrif (1976)Diane Kurys, Per l'obra Diabolo menthe (1977)Christian de Chalonge, Per l'obra L'argent des autres (en) (1978)Paul Grimault, Per l'obra El Rei i l'Ocell (1979)Alain Cavalier, Per l'obra Un étrange voyage (en) (1980)Pierre Granier-Deferre, Per l'obra Une étrange affaire (1981)Andrzej Wajda, Per l'obra Danton (1982)Maurice Pialat, Per l'obra Pels nostres amors (1983)Richard Dembo, Per l'obra La diagonale du fou (1984)Claude Miller, Per l'obra L'Effrontée (1985)Leos Carax, Per l'obra Mauvais Sang (1986)Louis Malle, Per l'obra Au revoir les enfants (1987)Jean-Luc Godard, Per l'obra Soigne ta droite (1987)Michel Deville, Per l'obra The Reader (en) (1988)Éric Rochant, Per l'obra Love Without Pity (en) (1989)Patrice Leconte, Per l'obra El marit de la perruquera (1990)Jacques Doillon, Per l'obra The Little Gangster (en) (1990)Alain Corneau, Per l'obra Tots els matins del món (1991)Christine Pascal, Per l'obra Le Petit prince a dit (en) (1992)Alain Resnais, Per l'obra No Smoking (1993)André Téchiné, Per l'obra Els joncs salvatges (1994)Claude Sautet, Per l'obra Nelly and Mr. Arnaud (en) (1995)Sandrine Veysset, Per l'obra Y aura-t-il de la neige à Noël ? (1996)Robert Guédiguian, Per l'obra Marius et Jeannette (1997)Alain Resnais, Per l'obra Coneixem la cançó (1997)Cédric Kahn, Per l'obra L'Ennui (1998)Otar Iosseliani, Per l'obra Adieu, plancher des vaches ! (1999)Claude Chabrol, Per l'obra Merci pour le chocolat (2000)Patrice Chéreau, Per l'obra Intimacy (2001)Nicolas Philibert, Per l'obra Être et avoir (2002)Lucas Belvaux, Per l'obra Belvaux's Trilogy (en) , Un couple épatant (en) , Cavale (en) , Après la vie (en) (2003)Noémie Lvovsky, Per l'obra Les Sentiments (2003)Lucas Belvaux (2003)Arnaud Desplechin, Per l'obra Rois et reine (2004)Philippe Garrel, Per l'obra Regular Lovers (en) (2005)Pascale Ferran, Per l'obra Lady Chatterley (en) (2006)Abdellatif Kechiche, Per l'obra La Graine et le Mulet (2007)Raymond Depardon, Per l'obra Modern Life (en) (2008)Jacques Audiard, Per l'obra Un profeta (2009)Raul Ruiz, Per l'obra Mysteries of Lisbon (en) (2010)Aki Kaurismäki, Per l'obra Le Havre (2011)Benoît Jacquot, Per l'obra Farewell, My Queen (en) (2012)Abdellatif Kechiche, Per l'obra La vie d'Adèle (2013)Olivier Assayas, Per l'obra Els núvols de Sils María (2014)Philippe Faucon, Per l'obra Fatima (en) (2015)Stéphane Brizé, Per l'obra Une vie (2016)Mathieu Amalric, Per l'obra Barbara (en) (2017) |
|---|
| |
|
El premi Louis-Delluc (en francès Prix Louis-Delluc) és un premi cinematogràfic francès que s'atorga des de 1936 i rep el nom en homenatge a l'escriptor i director Louis Delluc.
Avui en dia, alguns el consideren el Premi Goncourt de cinema.[1][2]
El 1999 es va crear un premi Louis-Delluc per a la primera pel·lícula.
Creació
El desembre de 1936, en nom de l'associació La Jeune Critique indépendante, Maurice Bessy i Marcel Idzkowski van voler afegir un Prix de la jeunesse al Gran Premi de Cinema Francès que s'atorgava des de 2 anys abans.[3]
Se li va posar el nom de Louis Delluc: teòric d'un cinema “a la francesa” aleshores en plena maduració abans de la guerra, defensor del reconeixement institucional d'aquest mitjà descuidat i de vegades odiat,[4] aquest prolífic escriptor i jove director als 30 anys va ser censurat per la seva pel·lícula La Boue en maig de 1921, víctima de una administració retrògrada. Mort als 33 anys després de només 7 pel·lícules, és el líder de la jove i innovadora primera avantguarda del cinema francès.
Perquè el lema «Defensa el cinema, l'art jove i l'art dels joves amb entusiasme i franquesa» s'aplica millor, la imatge de Louis Delluc quan parla del seu compromís amb el cinema,[5][6][7] el jurat està format per 23 membres, tots de trenta anys, a excepció del seu degà Paul Gordeaux, de 45 anys i quatre benjamins: Pierre Ogouz (periodista), 27 anys, Maurice Bessy, 26 anys, Émile Cerquant (periodista), 25 anys, i el jove Georges Cravenne llavors de 22 anys.
Els altres membres del primer jurat del premi Louis-Delluc són, per ordre alfabètic, Marcel Achard, Georges Altman, Claude Aveline, Pierre Bost, Odile Cambier (cronista), Suzanne Chantal, Georges Charensol, Louis Cheronnet (periodista), Benjamin Fainsilber (autor dramàtic), Nino Frank, Paul Gilson, Pierre Humbourg, Marcel Idzkowski, Henri Jeanson, André Le Bret (actor), Roger Lesbats, Roger Régent i Jean Vidal.
El jurat amplia els criteris de selecció de pel·lícules a aquelles "realitzades per un esperit francès"[8] que permet incloure determinades pel·lícules estrangeres quan les seleccionades per al Gran Premi del Cinema Francès no poden rebre cap col·laboració externa.
El jurat selecciona una trentena de pel·lícules.
El dimarts 22 de desembre, a les 13 h, durant un dinar amistós presidit per René Delluc, pare de Louis Delluc, el primer premi Louis-Delluc és atorgat a la pel·lícula Les Bas-fonds dirigida per Jean Renoir, per una curta majoria de vots davant la pel·lícula Jenny de Marcel Carné.
El gran premi de cinema s'atorgarà al vespre a la pel·lícula L'Appel du silence de Léon Poirier.
La recepció d'aquest nou premi per part de la premsa està anunciada:[9] les seves ambicions manifestades de promoure l'aparició del cinema enfosquien certes preguntes que ja es plantegen a la premsa sobre els modes de funcionament[10] d'aquest autoproclamat col·lectiu on, en una barreja de gèneres i amb una llibertat de to difícil de justificar, membres del jurat fa una crònica pròpia del seu treball.[11]
L'any següent es va produir un retard en l'organització de l'esdeveniment que es va ajornar al febrer de 1938, però es va mantenir el principi de lliurament de premis a finals d'any natural i es va reproduir per a la tercera edició del mateix any.
Per tant, no hi ha cerimònia de lliurament de premis el 1937 i n'hi ha dos el 1938, amb 10 mesos de diferència.
La guerra frustra l'organització de l'esdeveniment que no atorga premis del 1939 al 1944.
Evolució
Després de la guerra, el premi va guanyar progressivament l'estima dels cinèfils, sobretot per l'eficàcia de la designació del Premi Louis-Delluc que, a més de ser icònic, va marcar els esperits i al costat del qual es va afegir el terme "Gran Premi del Cinema Francès”, que lluita per mantenir-se.
El 1949 i el 1953, mentre que no es va fer la presentació del gran premi del cinema francès, es va mantenir el premi Louis-Delluc, ara independent.
Si bé conserva una certa dimensió avantguardista en esforçar-se per honrar pel·lícules de gènere o documentals, la seva creixent notorietat i l'interès que desperta als ulls de la professió empenyen els seus successius dirigents a contravenir les recomanacions dels seus fundadors com la defensa d'un cinema exclusivament jove i el manteniment de l'edat dels membres del jurat menors de 40 anys.
El premi Louis-Delluc actualment
Gilles Jacob, membre del jurat des de 1975, el presideix cada any des de 1993.[12] Les deliberacions tenen lloc al restaurant parisenc Fouquet's a l'Avinguda dels Camps Elisis.
Exempt de tota consideració comercial, succeeix que el premi Louis-Delluc reconeix una pel·lícula que encara no s'ha estrenat a les sales i afecta la seva distribució com l'any 1958 per Moi, un noir que es distribueix el març de 1960, Le Roi et l'Oiseau premiat el 1979 i que s'estrenarà el març de l'any següent o Danton l'any 1982, llançat al gener, un mes després que s'atorgués el premi.
Criteris d'elegibilitat modificats després de la guerra i mantinguts fins al 1986: la pel·lícula s'havia de rodar a França.[13] Actualment, l'exigència és sobretot la nacionalitat dels directors i produccions: dues pel·lícules de parla no francesa Espoir, sierra de Teruel i Els núvols de Sils Maria va guanyar el premi el 1945 i el 2014.
Les pel·lícules escollides combinen rigor artístic, estil singular, visió d'autor i reconeixement públic. Estan seleccionats entre les primeres pel·lícules (Jean-Paul Rappeneau el 1965 o Sandrine Veysset el 1996) o produccions d'autors confirmats i reconeguts (Jean-Luc Godard i Louis Malle, premiats conjuntament el 1987, Claude Chabrol el 2000…), malgrat un acord que, si bé fa molt de temps que no s'aplica i s'abandona l'any 1986, es compromet a premiar un director jove que preferiblement mai no ha guanyat cap premi.[13][14]
Després de l'abandonament d’aquesta convenció inicial, el premi Louis-Delluc es va atorgar de vegades diverses vegades als mateixos cineastes, com ara Alain Resnais el 1966, 1993 i el 1997, Michel Deville el 1967 i el 1988, Louis Malle el 1957 i el 1987, Claude Sautet el 1969 i el 1995 i Abdellatif Kechiche el 2007 i el 2013.
Des de 2016, els membres del jurat són setze i són elegits vitalíciament per cooptació.[15]
El 2019, el jurat, presidit per Gilles Jacob,va estar format per Sophie Avon (Ouest-France), Michel Ciment (Positif), Annie Coppermann (Les Échos), Élisabeth Franck-Dumas (Libération), Jean-Michel Frodon (Slate), Jérôme Garcin (L'Obs), Serge Kaganski, Jean-Marc Lalanne (Les Inrocks), Gérard Lefort, Xavier Leherpeur (La Septième Obsession), Pascal Mérigeau, Pierre Murat (Télérama), Marie-Noëlle Tranchant (Le Figaro ; Causeur) i Alex Vicente (El País).[16]
Guanyadors
Premi Louis-Delluc a la millor pel·lícula
Dècada del 1930
Dècada del 1940
Dècada del 1950
Dècada del 1960
Dècada del 1970
Dècada del 1980
Dècada del 1990
Dècada del 2000
Dècada del 2010
Dècada del 2000
Premi Louis Delluc a l’opera prima
Dècada del 1990
Dècada del 2000
Dècada del 2010
Dècada del 2020
Notes
- ≠ Guanyadora de l'Oscar
- ± Nominada a l'Oscar
- ≈ Guanyador de la Palma d'Or
Referències
- ↑ «Prix Louis-Delluc». Allociné.
- ↑ Mathilde Cesbron. «La Vie d'Adèle reçoit le prix Louis-Delluc», 17-12-2013.
- ↑ «Le Jour (1933-1944), 6 décembre 1936 - page 6 - 2ème colonne - "Le prix Louis-Delluc"». Retronews.
- ↑ Els termes “detestations”, “ odiar”, etc. són redundants amb molts autors, actors i/o directors quan se'ls pregunta a la premsa sobre les seves primeres impressions vis-a-vis del cinema abans de 1914.
«Les Lettres françaises, 31 mars 1949 - page 6 - 2ème colonne bas - "Au cinéma, il avait fini par presque tout donner..."». Retronews.
- ↑ «Le Petit Journal, 15 juin 1923 - page 4 - 6ème colonne milieu - "Que si! Le projet...""». Retronews.
- ↑ Article de Léon Moussinac, amic d'infància i col·lega de tota la vida de Louis Delluc, que va agafar la ploma, després de la mort de Delluc, per advertir els que s'arriscaven a una interpretació irreflexiva de les declaracions d'aquest sobre el cinema per i per als joves.
«L'Humanité, 15 octobre 1927 - page 4 - 3ème colonne milieu - "A cinéma, moyen d'expressions jeune..."». Retronews.
- ↑ Article de Louis Delluc : «Le Siècle, 28 juillet 1918 - page 3 - 1ère colonne - 2ème partie - "Ainsi nous nous habituons à voir..."». Retronews.
- ↑ «Le Populaire (1916-1970), 18 décembre 1936 - page 6 - 5ème colonne - "Le prix Louis-Delluc"». Retronews.
- ↑ «Comoedia, 23 décembre 1936 - page 1 - 1er article - colonnes 1,2 et 3». Retronews.
- ↑ «Comoedia, 23 décembre 1936 - page 3 - 2ème colonne - dernières lignes - Tours de scrutin». Retronews.
- ↑ En aquest cas, a continuació, en un article que va escriure 4 dies abans de la deliberació, Paul Gordeaux, degà del jurat.
«La Petite Gironde, 18 décembre 1936 - page 6 - 3ème et 4ème colonne - "Projections" - "Le prix Louis-Delluc, rival du Grand Prix du Cinéma"». Retronews.
- ↑ «[www.lemonde.fr/archives/article/1975/01/13/la-gifle-prix-delluc_3104621_1819218.html?xtmc=gifle_louis_delluc_lacombe&xtcr=1 La Gifle Prix-Delluc]». Le Monde, 13-01-1975.
- ↑ 13,0 13,1 «[www.lemonde.fr/archives/article/1986/12/13/le-delluc-a-mauvais-sang_2931662_1819218.html?xtmc=sang_delluc&xtcr=13 Le Delluc à Mauvais Sang]». Le Monde, 13-12-1986.
- ↑ «[www.lemonde.fr/archives/article/1987/12/12/le-prix-louis-delluc-decerne-a-jean-luc-godard-et-louis-malle_4077117_1819218.html Le Prix Louis-Delluc décerné à Jean-Luc Godard et Louis Malle]». Le Monde, 12-12-1987.
- ↑ Robin Cannone «Prix Louis-Delluc 2016 : Stéphane Brizé au nom d'«Une Vie»». Le Figaro, 14-12-2016 [Consulta: 9 gener 2020].
- ↑ Léa André-Sarreau. «Prix Louis-Delluc 2019 : Une fille facile, Grâce à Dieu et Synonyme sélectionnés». troiscouleurs.fr, 31-10-2019.
- ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 17,12 17,13 17,14 THE A to Z of French Cinema - Google Books (pg.359)
- ↑ “Com que la producció francesa no ha donat aquest any una pel·lícula la qualitat de la qual correspongui a l'esperit del premi (...) [els jurats] sense menysprear els esforços dels creadors i artistes francesos, demanen que es faci una política de foment de la qualitat, i que els poders públics prenen mesures urgents per permetre la supervivència del cinema francès"
«[www.lemonde.fr/archives/article/1951/12/17/crise-de-la-qualite_2070853_1819218.html?xtmc=delluc&xtcr=1 Crise de la qualité]». Le Monde, 17-12-1951.
- ↑ Editions Xavier Barral
- ↑ 20,0 20,1 Blue is the Warmest Color Adds Louis Dullac to Trophy Collection- IONCINEMA.com
- ↑ Philippe Faucon's 'Fatima' wins Louis Dullac prize for best French film - Boston Herald
- ↑ Mathieu Amalric's 'Barbara' Wins France's Louis Delluc Prize|Hollywood Reporter
- ↑ 'Sorry Angel' Wins France's Louis Delluc Prize|Hollywood Reporter
- ↑ 24,0 24,1 Le prix Louis-Delluc 2019 décerné à Bruno Dumont pour son film "Jeanne" / Franceinfo: Culture. [Retrieved 11 December 2019].
- ↑ 25,0 25,1 "Le Prix Louis-Delluc pour Adolescentes" / Cineuropa. [Retrieved 3 February 2021]
- ↑ 26,0 26,1 Fabien Lemercier, Onoda wins the Louis-Delluc Award. Cineuropa, 13 Jan. 2022. [Retrieved 24 January 2022].
- ↑ 27,0 27,1 27,2 Fabien Lemercier, "Saint Omer and Pacifiction receive the Louis-Delluc prize ex-aequo". Cineuropa, 1 December 2022. [Retrieved 24 December 2022].
- ↑ Une fille facile -Directors' Fortnight
- ↑ Alice et le Maire - Directors' Fortnight
- ↑ Christopher Honore's 'Sorry Angel' Wins France's Louis Delluc Prize|Variety
Enllaços externs
|
|---|
| Anys 1930-1940 | |
|---|
| Anys 1950-1960 | |
|---|
| Anys 1970-1980 | |
|---|
| Anys 1990-2000 | |
|---|
| Anys 2010-2020 | |
|---|
|
.jpg)
