Au revoir les enfants

Au revoir les enfants

Fitxa
Direcció	Louis Malle
Protagonistes	Gaspard Manesse Raphaël Fejtö François Berléand Philippe Morier-Genoud Francine Racette Arnaud Henriet François Négret Irène Jacob Jacqueline Staup Stanislas Carré de Malberg Xavier Legrand Peter Fitz
Producció	Louis Malle
Guió	Louis Malle
Música	Franz Schubert
Dissenyador de so	Jean-Claude Laureux, Bernard Leroux (en) i Claude Villand
Fotografia	Renato Berta
Muntatge	Emmanuelle Castro
Vestuari	Corinne Jorry
Dades i xifres
País d'origen	França, Itàlia i Alemanya
Estrena	juliol 1987
Durada	105 min
Idioma original	francès alemany
Color	en color
Descripció
Gènere	drama
Tema	Segona Guerra Mundial i Holocaust
Lloc de la narració	França
Època d'ambientació	1944
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor guió original (1988) Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1988) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (1988) Premi del Cinema Europeu a la millor direcció (1988) Premi del Cinema Europeu al millor guionista (1988) candidata internacional als Premis Oscar (1988)
Premis	Lleó d'Or (1987) César a la millor pel·lícula Premi Louis Delluc (1987) Premi del Cinema Europeu al millor guionista (1988)

Au revoir les enfants (traducció literal al català: A reveure, nois) és una pel·lícula de l'any 1987 escrita, dirigia i produïda pel cineasta Louis Malle. Està basada en les pròpies experiències del director francès, que va passar la seva infància internat en un col·legi catòlic a prop de Fontainebleau.

L'autobiogràfica pel·lícula va guanyar el Lleó d'Or del Festival Internacional de Cinema de Venècia de 1987 com a premi més destacat entre l'ampli palmarès.

Passades les vacances escolars de l'hivern de 1943 a la França ocupada pels nazis, Julien Quentin, un estudiant catòlic de família benestant, retorna amb resignació al col·legi carmelita de Saint Jean de la Croix dirigit pel Pare Jean.

En aquesta ocasió, però, el tedi de la tornada és interromput per la inesperada arribada de tres nous alumnes a l'escola. Un dels nouvinguts és Jean Bonnet, un estudiant amb una gran aptitud per l'aritmètica i el piano que, malgrat els seus inicials problemes d'integració amb la resta de companys, acaba establint amistat amb Julien.

Aquesta amistat es consolida una nit quan els dos alumnes passen a compartir el secret del taciturn i misteriós Jean, a qui Julien descobreix resant en hebreu i portant una quipà. El seu amic li confessa aleshores que el seu cognom real és Kippelstein, d'origen jueu, i que ha trobar refugi a l'escola gràcies a l'ajuda del Pare Jean, que s'ha compromès a garantir asil als jeus perseguits pels nazis.

El secret entre els dos amics toca la seva fi un fred matí de gener de 1944, quan la gestapo es presenta a l'escola per emportar-se els jueus amagats, que han sigut delatats per un dels frares carmelites.

Alineats al pati de l'escola, els alumnes observen com els seus tres companys jueus i el Pare Jean són detinguts per la gestapo per ser conduïts a Auschwitz i Mauthausen. Commoguts per la trista escena, els nens criden un darrer "A reveure, pare!" ("Au revoir, mon père!"), i el Pare Jean respon, "A reveure, nens! Fins aviat!" ("Au revoir, les enfants! À bientôt!").

La pel·lícula ser molt ben acollida per la crítica i compta amb un 96% d'opinió favorable a la pàgina de cinema Rotten Tomatoes (www.rottentomatoes.com).^[1] També a nivell comercial la pel·lícula va tenir un gran èxit, registrant una entrada de 3,488,460 d'espectadors a França i ingressos de 4,542,825 USD als Estats Units.^[2]

• Au Revoir les Enfants Guió a Google Books (francès)
• Ressenya de Philip Kemp a Criterion Collection Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. (anglès)
• Ressenya de Roger Ebert Arxivat 2011-11-05 a Wayback Machine. (anglès)