ca Coneixem la cançó

Coneixem la cançó
On connaît la chanson
Fitxa
Direcció	Alain Resnais
Protagonistes	Pierre Arditi; Sabine Azéma; Jean-Pierre Bacri; André Dussollier; Agnès Jaoui; Lambert Wilson; Jane Birkin; Bonnafet Tarbouriech; Charlotte Kady; Claire Nadeau; Delphine Quentin; Dominique Rozan; Françoise Bertin; Geoffroy Thiebaut; Jacques Mauclair; Jean-Chrétien Sibertin-Blanc; Jean-Paul Roussillon; Jean-Pierre Darroussin; Nelly Borgeaud; Pierre Meyrand; Götz Burger; Wilfred Benaïche; Frédérique Cantrel; Nathalie Jeannet; Robert Bouvier (en)
Producció	Michel Seydoux, Ruth Waldburger i Bruno Pésery
Dissenyador de producció	Jacques Saulnier
Guió	Jean-Pierre Bacri i Agnès Jaoui
Música	Bruno Fontaine
Fotografia	Renato Berta
Muntatge	Hervé de Luze
Vestuari	Jackie Budin
Maquillatge	Jackie Raynal
Productora	Arena Films (en) , Vega Film (en) , Alia Film i Greenpoint Films (en)
Dades i xifres
País d'origen	França, Regne Unit i Suïssa
Estrena	9 abril 1998
Durada	120 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia romàntica, cinema musical i drama
Tema	rol
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	César a la millor actriu (1998); Premi del Cinema Europeu al millor guionista (1998) ;
Premis	Premi Louis Delluc (1997); César a la millor actriu secundària ;

Coneixem la cançó (títol original: On connaît la chanson) és una pel·lícula franco-britànico-suïssa dirigida per Alain Resnais, estrenada l'any 1997. Ha estat doblada al català.^[1] A partir del tema de les aparences, Resnais s'inspira aquesta vegada en l'autor anglès Dennis Potter, que tenia el costum d'integrar cançons completes en les seves ficcions per fustigar millor la societat britànica.^[2] Fragments de cançons interpretades en play-back (procediment ja assajat a La vie est un roman) intervenen, per associació lliure, en els desencontres dels sis personatges principals.

Argument

Odile (Sabine Azéma) i Claude (Pierre Arditi) formen una parella rutinària. Claude veu de mal ull el retorn a París de Nicolas (Jean-Pierre Bacri), un antic amant d'Odile. Odile projecta comprar un pis. S'adreça a Marc (Lambert Wilson), agent immobiliari del qual Camille (Agnès Jaoui), la germana de Odile, guia i estudiant d'història, s'enamora en una visita. Però Camille és sense saber-ho convoitée cortejafa per Simon (André Dussollier), empleat del tiranic Marc, i que comparteix amb ella la passió de la història. Simon fa sense convicció la seva feina d'agent immobiliari, fent visitar a Nicolas una trentena de pisos.^[3]

Repartiment

André Dussollier: Simon, l'agent immobiliari
Sabine Azéma: Odile Lalande
Agnès Jaoui: Camille, la germana petita d'Odile
Jean-Pierre Bacri: Nicolas
Lambert Wilson: Marc Duveyrier, el patró de Simon
Pierre Arditi: Claude Lalande, el marit de Odile
Jane Birkin: Jane, la dona de Nicolas
Jean-Paul Rosselló: el pare d'Odile i de Camille
Dominique Rozan: l'avi vessat
Jean-Cristià Sibertin-Blanc: el jove despatxat
Jacques Mauclair: el metge 1
Bonnafet Tarbouriech: el metge 2
Nelly Borgeaud: el metge 3
Charlotte Kady: una clienta del restaurant
Clara Nadeau: la convidada
Götz Burger: Von Choltitz
Geoffroy Thiebaut: el col·lega de Marc
Pierre Meyrand: el patró del cafè
Delphine Quentin: la jove abraçada per Claude
Wilfred Benaïche: el propietari del restaurant
Robert Bouvier: un convidat
Frédérique Cantrel: una convidada
Jérôme Chappatte: un convidat
Romana De Nando: una infermera
Nathalie Jeannet: una convidada

Cançons de la pel·lícula

Joséphine Baker: J'ai deux amours
Dalida et Alain Delon: Paroles, paroles
Charles Aznavour: Et moi dans mon coin
René Koval: C'est dégoûtant mais nécessaire
Simone Simon: Afin de plaire à son papa
Gaston Ouvrard: Je n'suis pas bien portant
Albert Préjean: Je m'donne
Jacques Dutronc: J'aime les filles
Michel Sardou: Déjà vu
Gilbert Bécaud: Nathalie
Maurice Chevalier: Dans la vie faut pas s'en faire
Arletty et Jean Aquistapace: Et le reste
Édith Piaf: J'm'en fous pas mal
Alain Bashung: Vertige de l'amour
Sheila: L'école est finie
Serge Lama: Je suis malade
Léo Ferré: Avec le temps
Henri Garat: Avoir un bon copain
Jane Birkin: Quoi
France Gall: Résiste
Henri Garat: Amusez-vous
Henri Garat: La Tête qu'il faut faire
Alain Souchon: Sous les jupes des filles
Eddy Mitchell: La Dernière Séance
Sylvie Vartan: La Plus Belle pour aller danser
Serge Gainsbourg: Je suis venu te dire que je m'en vais
Eddy Mitchell: Je vous dérange
Téléphone: Ça (c'est vraiment toi)
Dranem: Quand on perd la tête
Johnny Hallyday: Ma gueule
Pierre Perret: Mon p'tit loup
Claude François: Le Mal Aimé
Michel Jonasz: J'veux pas qu'tu t'en ailles
Julien Clerc: Ce n'est rien
Claude François: Chanson populaire
Eddy Mitchell: Blues du blanc

Al voltant de la pel·lícula

Agnès Jaoui interpreta aquí el personatge d'una estudiant d'història, guia a hores, que prepara una tesi sobre « els cavallers camperols de l'any mil al llac de Paladru ».
André Dussollier és un autor dramàtic de peces històriques radiofòniques, sobretot una sobre la « Brinvilliers », famosa enverinadora parricide i doble fratricida sota Lluís XIV.
Al final del film, al nou pis de Odile, Agnès Jaoui i André Dussollier són al balcó i admiren la vista. El diàleg entre ells fa directament referencia a la novel·la Zazie al metro de l oulipien Raymond Queneau, amic de Resnais. A la pregunta: « Aquest no és pas el Panthéon ? », el segon respon: « No, és la Borsa del Treball », al·lusió a la una de les escenes culte de la novel·la de Queneau.
Entre la trentena de peces musicals, Jane Birkin és l'única que interpreta una de les seves pròpies cançons.
La font « la pile de plat » (fontaine dels Polypores), lloc de la 1re troba de Camille (Agnès Jaoui) i Marc Duveyrier (Lambert Wilson), se situa al 91, carrer Balard, a la 15e districte de París. El œuvre ha signat de l'artista Jean-Yves Lechevallier.
"Original musical (...) Per una vegada, Resnais et fa passar una bona estona" ^[4]
"Sentit homenatge a la cançó francesa" ^[5]
"No es pot no ser feliç quan el film acaba: Alain Resnais ens ofereix amor en forma de cinema."^[6]

Premis i nominacions

César a la millor pel·lícula
Nominació al César al millor director - Alain Resnais
César al millor guió original o adaptació - Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri
César al millor actor - André Dussollier
Nominació al César a la millor actriu - Sabine Azéma
César al millor actor secundari - Jean-Pierre Bacri
Nominació al César al millor actor secundari - Lambert Wilson
César a la millor actriu secundària - Agnès Jaoui
Nominació al César a la millor música escrita per un film - Bruno Fontaine
César al millor so - Pierre Lenoir, Jean-Pierre Laforce i Michel Klochendler
Nominació al César al millor decorat - Jacques Saulnier
César ael millor muntatge - Hervé de Luze

Referències

↑ «Coneixem la cançó». esadir.cat.
↑ Christian Fevret «Alain Resnais: « S'il y a nostalgie, je ne cherche pas à la favoriser »». Les Inrockuptibles, novembre 1997.
↑ «On connaît la chanson». The New York Times.
↑ Ocaña, Javier «On connaît la chanson». Cinemanía.
↑ Khan, Omar «On connaît la chanson». Cinemanía.
↑ D'Espósito, Leonardo. «On connaît la chanson». Revista Noticias.

[1] «Coneixem la cançó». esadir.cat.

[2] Christian Fevret «Alain Resnais: « S'il y a nostalgie, je ne cherche pas à la favoriser »». Les Inrockuptibles, novembre 1997.

[3] «On connaît la chanson». The New York Times.

[4] Ocaña, Javier «On connaît la chanson». Cinemanía.

[5] Khan, Omar «On connaît la chanson». Cinemanía.

[6] D'Espósito, Leonardo. «On connaît la chanson». Revista Noticias.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]