Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Poble yagua

Infotaula grup humàPoble yagua
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total~10,119
LlenguaYagua Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatColòmbia i Perú Modifica el valor a Wikidata
Coordenades4° 13′ N, 69° 56′ O / 4.22°N,69.93°O / 4.22; -69.93

Els yagua, yahuna, ñihamwo, yihamwo, nihamwo o mishara són un poble indígena que habita en la província de Mariscal Ramón Castilla i la província de Putumayo, totes dues al departament de Loreto, Perú i als reguardos de Santa Sofía i El Progreso, al departament colombià de l'Amazones. Són unes 10 mil persones, la llengua de les quals pertany a la família llengües peba–yaguan.[1][2]

Història

Vivien immemorialment a les riberes del riu Amazones, abans del seu retir a la selva van formar part de la Federació Pijao en temps de la conquesta després van ser dominades pels cocames o Omagua, de llengua Tupí. Posteriorment van sofrir l'acusació dels esclavistes portuguesos o bandeirantes, per a escapar dels quals van optar per buscar refugi en les missions jesuïtes, però després de l'expulsió d'aquests, des de 1773 van caure gradualment sota el control de "patrons", que els van utilitzar com a mà d'obra.[3] A mitjan segle xix, les autoritats del districte de Pebas els van utilitzar per a recol·lectar arítjol. Posteriorment, la febre del cautxú va comportar l'arribada de la Casa Arana al territori i encara que els yagua van resistir van ser derrotats en 1911.

En decaure el mercat del cautxú, es van succeir altres "bonances" en la selva per a explotar fusta fina, llet caspi i pells i novament la població indígena va ser tractada com a mà d'obra barata. Els trasllats imposats pels patrons van ocasionar greus conflictes entre els Yagua i els pobles indígenes veïns, com els mayoruna.

En estacionar-se les tropes peruanes en Pebas, en 1933 es va produir una terrible epidèmia de xarampió, que va eliminar la tercera part de la població yagua. Després de 1970 l'estat peruà va fomentar la sedentarización en "comunitats natives" i al mateix temps part dels indígenes van integrar el moviment messiànic de la Santa Cruz.

Economia

La seva economia es basa en l'agricultura itinerant, complementada per la pesca i la caça. La iuca és el principal cultiu de la chagra. Fabriquen els seus vestits amb fibres de palma, hamacas i diferents classes de canastres. Comercialitzen algunes de les artesanias que produeixen, fusta, carn de cacera i arròs.

Organització social

Hi ha diferents clans patrilineals exògams, que realitzen intercanvi matrimonial, comportant-se com a meitats. Els clans dels vegetals poden intercanviar esposes amb els clans dels animals terrestres, en tant que els integrants de clans de determinats ocells contreuen matrimoni amb els d'altres clans d'ocells corresponents.

Han conformat la Federación de Pueblos Yagua del Bajo Amazonas y Bajo Napola o FEPYBABAN ("Federació de Pobles Yagua del Baix Amazones i Baix Napola").

Nens yagua a Isla de los Micos

Creences

Adoren Oriknan, ser suprem i creador. Entrenen al xaman per més de cinc anys, perquè propiciï el contacte amb el món espiritual que regeix la naturalesa. El xamanisme es comporta com un sistema d'adaptació amb la realitat viscuda, que propicia l'harmonia amb la naturalesa, la seguretat, l'alimentació i la salut. En els rituals que duren diversos dies, canten formant un cor masculí i un altre femení.

Llengua

El seu idioma, sense classificar, estava estretament relacionat amb els extints dels Peba i Yameo. Alguns experts consideren que les llengües Peba-Yagua tenen un origen comú amb les llengües zaparoanes, però altres consideren que les seves relacions es deuen únicament al veïnatge. També s'ha volgut relacionar el yagua amb el "Macro-Carib"

L'ordre de les parts de l'oració, en el yagua, és del tipus Verb Subjecte Objecte (VSO).

Referències

  1. Rivet 1911
  2. Powlison, 1969
  3. "Yagua." Ethnologue. Retrieved 21 Feb 2012.

Bibliografia

  • Chaumeil Jean-Pierre (1979) La Gente. Estudio etnográfico de los Yagua del noreste de la Amazonia peruana. Lima.
(1981) Historia y migraciones de los Yagua de finales del siglo XVII hasta nuestros días. Lima: CAAAP.
(1987) Ñihamwo. Los Yagua del Nor-oriente peruano. Lima: CAAAP.
  • Chuecas Cabrera, Adda (1996) "El pueblo Yagua y su lucha por sobrevivir"; Derechos humanos y pueblos indígenas de la Amazonía peruana: realidad, normativa y perspectivas: 193-224. Lima: APEP-CAAAP.
  • Telban, Blaz (1988) "Yagua"; Grupos Étnicos de Colombia. Etnografía y Bibliografía: 484-490. Cayambe: Ediciones Abya-Yala.

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9