Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Hamaca

L'hamaca és un moble utilitzat per a dormir o reposar-se. Consisteix en una lona o xarxa constituïda per cordill o corda fina que es lliga a dos punts ferms. La paraula hamaca prové del taïno i significa "xarxa per a peix".[1][2] També té origen en la paraula «chinchorro» que a Amèrica significa xarxa de pesca i el seu ús com a hamaques o llit en feines de pesca i llocs apartats de la residència.

Història

Hamaca al Saltiri de Luttrell (c. 1330)[3]

Una hamaca està representada al Saltiri de Luttrell, datat cap al 1330. La miniatura del manuscrit medieval d'Anglaterra demostra l'existència de hamaques a Europa abans del descobriment d'Amèrica per Cristòfor Colom.[3]

Materials

Hamaca Kalima Surinam.

Estan fabricades de diversos materials i la qualitat depèn sobretot en l'ordit i el nombre de fils utilitzats. Les hamaques han estat utilitzades després del segle xvi pels mariners en els vaixells, ja que l'hamaca es mou al ritme de la nau i el dorment no corre el risc de ser llançat a terra.

Les hamaques, originalment fetes de fils de fibres vegetals resistents com el cànem, agave o cumare nuats, posteriorment es van fer teixides de cotó tenyides amb tints vegetals i anilines, varietat de dissenys, colors i mides, s'elaboren actualment de fibres de polièster, encara que actualment el material més utilitzat per fer-les és el polipropilè també hi ha un retorn a les tradicions, a la fibra vegetal.

Ús

Com molts ginys o elements elaborats per nadius d'Amèrica provoquen disputes regionals per a designar llur bressol, el cert és que el seu ús es va expandir entorn del món per les empreses comercials del segle xvi. Creades en bastidors de teler amb fils de cotó, que es teixeix en ordit i trama, en un procés pel qual es va passant l'ordit per dalt i sota de la trama, creuant per finalment formar l'hamaca.

Les hamaques són elements estàndards en gairebé totes les cases de Yucatán i de tot el Carib. No van ser part de la civilització clàssica de l'era maia, es deia que van arribar al Yucatán des del Carib menys de dos segles abans de l'arribada dels espanyols.

Fabricada i utilitzada en tota Amèrica, en Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, El Salvador, Nicaragua, Uruguai, Veneçuela. A Argentina i Uruguai es diu hamaca paraguaiana de l'hamaca.

A la zona de l'istme de Tehuantepec a Mèxic, es troba una de les més grans produccions d'hamaques d'Amèrica; una mica més al nord, en sierra Juárez es troba San Pablo Yaganiza amb un tipus d'hamaca única, elaborada actualment a Espanya per artesans tèxtils.

També es diuen hamaques a les gandulas plegables que s'utilitzen per prendre el sol a la platja o la piscina. Generalment, estan constituïdes per un bastidor metàl·lic plegable i una lona cosida a aquest o als gronxadors.

Referències

  1. Douglas Harper (2001). Hammock - Online Etymology Dictionary
  2. The several contributors. Manfred Görlach. A Dictionary of European Anglicisms: A Usage Dictionary of Anglicisms in Sixteen European Languages. Nova York: Oxford University Press, 2001, p. Page 143. ISBN 0-19-928306-0. 
  3. 3,0 3,1 André W. Sleeswyk (1990), "The Origin of the Hammock", The Mariner's Mirror, vol. 76, n. 4, p. 361–362

Bibliografia

  • Ramírez Sendoya, Pedro José. Diccionario Indio del Gran Tolima. Editorial Minerva LTDA, 1952. R498.6 R15d 19 ed. (Biblioteca Luis Ángel Arango). 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9