Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Aguanos

Infotaula grup humàAguanos
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total14 famílies
Llenguaquítxua i Aguano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata

Els aguano (també awano,[1] ahuano, hilaca,[2] uguano, aguanu, santacrucino, tibilo[3]) són un poble indígena del Perú. L'any 1959 eren 40 famílies. Viuen al Huallaga inferior i riu Samiria superior, i a l'afluent de la riba dreta del riu Marañón.[4]

Avui fan conreu i s'han convertit en gran part al catolicisme romà.[5]

Història

Al segle xvi, Aguano es va trobar per primera vegada amb els espanyols. Les malalties introduïdes pels europeus i la guerra amb el jívaros van matar gran part de la tribu. Els membres supervivents dels pobles aguano pròpiament dit, Cutinana i Maparina es van unir per formar el que es coneix com el poble Aguana.[6]

Al segle xix, l'aguano vivia a prop de Santa Cruz a la riba inferior del riu Huallaga. A mesura que es van aculturar més a la societat espanyola peruana, van adoptar el nom de Santacrucinos.[5]

Notes

  1. Olson 43
  2. Olson 85
  3. Olson 357
  4. "Aguano." Ethnologue. Retrieved 17 Feb 2012.
  5. 5,0 5,1 Olson 6
  6. Olson 5

Referències

Bibliografia

  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46–76). London: Routledge.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9