Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Shipibo-conibo

Infotaula grup humàShipibo-conibo
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total30.000 (1998) Modifica el valor a Wikidata
Llenguashipibo Modifica el valor a Wikidata
Religióanimisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata

Els shipibo-conibos són els membres d'un grup ètnic de la vall del riu Ucayali, a la selva baixa de l'Amazònia peruana.[1][2][3]

Geografia

Els Shipibo-conibo viuen entre 6 i 10 graus de latitud sud; de tal manera, la seva forma de vida està adaptada a les altes temperatures i a un clima marcat per pluges. Per facilitar el transport en un medi ambient caracteritzat per rius i llacunes, els Shipibo-conibo s'han acostumat a moure en canoes. Tradicionalment, els Shipibo habitaven a la part nord del riu Ucayali i els Conibo al sud, però avui es considera com un sol poble.[1]

Història

Els primers assentaments trobats a l'Amazònia es prolonguen fins a l'any 2000 AC. Els arqueòlegs han pogut establir una seqüència dels assentaments a les diferents valls de la zona, incloent la del riu Ucayali. Una de les seqüències més importants va ser format per l'arqueòleg D. Lathrop i els seus estudiants; segons Lathrop, la cultura Cumnacaya, que forma part de la fase major Yarinacocha (500-1000 D.C) ja es podia considerar com a representant dels pano, avantpassats dels shipibo-conibo.[4]

Durant l'època prehispànica, la vida dels shipibo, conibo i setebo es marcava per les guerres intertribals, un fenomen que va contribuir a la fusió d'aquests tres pobles. Va ser durant la fase Caimito (1000-1500 DC) quan els setebo es van integrar amb els shipibo de la mateixa manera que més tard passaria amb els conibo.[4]

Al segle xvi van arribar els primers missioners franciscans a la vall del riu Ucayali i es va començar el procés de colonització en forma d'apropiació de les terres indígenes per suportar els nous assentaments de població. Els Shipibo-conibo van representar una forta resistència i es produïa conflictes armats entre els indígenes i els espanyols. La ocupació es fomentava entre els anys 1800 i 1899 amb la indústria moderna i capitalisme global. A partir del segle XX els Shipibo-conibo han fet front al procés d'aculturació des de les formes més pacifiques.[4]

Kené

Kené serveix per anomenar els dissenys geomètrics i els colors que es visualitzen durant el ritual del consum d'ayahuasca. És típic de la societat shipibo-conibo, un poble que viu a la conca del riu Ucayali, a l'Amazonia peruana. Està declarat Patrimoni Cultural del Perú des d'abril del 2008.[5]

Referències

  1. 1,0 1,1 Morin, Francoise. «Shipibo-conibo». A: Fernando Santos; Frederika Barclay. Guía Etnográfica de la Alta Amazonia. III. Smithsonian Tropical Research Institute: Abya-Yala, 1998. 
  2. Eakin, Lucile «People of the Ucayali: The Shipibo and Conibo of Peru». International Museum of Cultures Publication, 1986, pàg. 62.
  3. «The Shipibo-Conibo Amazon Forest People at the Dawn of the 21st Century». Arxivat de l'original el 2016-02-23. [Consulta: 3 agost 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 Cárdenas Timoteo, Clara. Los Unaya y su mundo. Instituto Indigenista Peruano, 1989. 
  5. Belaunde, Luisa Elvira. «Diseños materiales e inmateriales: la patrimonialización del kené shipibo-konibo y de la ayahuasca en el Perú» (en castellà). Mundo Amazonico. Universidad Nacional de Colombia, 01-01-2012. [Consulta: 7 desembre 2020].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9