Shipibo-conibo
Els shipibo-conibos són els membres d'un grup ètnic de la vall del riu Ucayali, a la selva baixa de l'Amazònia peruana.[1][2][3] GeografiaEls Shipibo-conibo viuen entre 6 i 10 graus de latitud sud; de tal manera, la seva forma de vida està adaptada a les altes temperatures i a un clima marcat per pluges. Per facilitar el transport en un medi ambient caracteritzat per rius i llacunes, els Shipibo-conibo s'han acostumat a moure en canoes. Tradicionalment, els Shipibo habitaven a la part nord del riu Ucayali i els Conibo al sud, però avui es considera com un sol poble.[1] HistòriaEls primers assentaments trobats a l'Amazònia es prolonguen fins a l'any 2000 AC. Els arqueòlegs han pogut establir una seqüència dels assentaments a les diferents valls de la zona, incloent la del riu Ucayali. Una de les seqüències més importants va ser format per l'arqueòleg D. Lathrop i els seus estudiants; segons Lathrop, la cultura Cumnacaya, que forma part de la fase major Yarinacocha (500-1000 D.C) ja es podia considerar com a representant dels pano, avantpassats dels shipibo-conibo.[4] Durant l'època prehispànica, la vida dels shipibo, conibo i setebo es marcava per les guerres intertribals, un fenomen que va contribuir a la fusió d'aquests tres pobles. Va ser durant la fase Caimito (1000-1500 DC) quan els setebo es van integrar amb els shipibo de la mateixa manera que més tard passaria amb els conibo.[4] Al segle xvi van arribar els primers missioners franciscans a la vall del riu Ucayali i es va començar el procés de colonització en forma d'apropiació de les terres indígenes per suportar els nous assentaments de població. Els Shipibo-conibo van representar una forta resistència i es produïa conflictes armats entre els indígenes i els espanyols. La ocupació es fomentava entre els anys 1800 i 1899 amb la indústria moderna i capitalisme global. A partir del segle XX els Shipibo-conibo han fet front al procés d'aculturació des de les formes més pacifiques.[4] KenéKené serveix per anomenar els dissenys geomètrics i els colors que es visualitzen durant el ritual del consum d'ayahuasca. És típic de la societat shipibo-conibo, un poble que viu a la conca del riu Ucayali, a l'Amazonia peruana. Està declarat Patrimoni Cultural del Perú des d'abril del 2008.[5] Referències
Enllaços externs |