Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pera (fruita)

Peres

La pera és el fruit de les pereres, diverses espècies d'arbres caducifoli del gènere Pyrus, encara que normalment quan es parla del fruit comestible es tracta de la perera comuna (Pyrus communis). És una fruita sucosa i carnosa i una de les més importants de les regions temperades.

Existeixen prop de trenta varietats de peres; de diferents colors, textures i gusts.

Propietats

Molt apreciada per les seves propietats nutritives i el seu delicat gust. Es recomana en règims pel seu baix contingut calòric, prop de 53 calories per cada 100 grams. Conté vitamines B1, B2 i niacina o B3, totes del Complex B, que regulen el sistema nerviós i l'aparell digestiu; fortifiquen el múscul cardíac; protegeixen la pell i el cabell i són essencials per al creixement. També vitamines A i C, és rica en minerals com calci, fòsfor, magnesi, coure i potassi, a més a més de tanís, àcids oleic, palmític, glutamínic. cafeico, linoleic, aspàrtic, àcid fòlic i ascòrbic. El seu contingut de fibra millora la digestió. Té propietats astringents.[1]

A Espanya tenen denominació d'origen les peres de Jumilla (Múrcia) i les de Rincón de Soto ( La Rioja). També tenen denominació les peres de Lleida (Catalunya)

Pera crua
(valor nutritiu per cada 100g)

Aigua: 83,71 g restes totals: 0,33 g fibra: 3,1 g valor energèétic: 58 kcal
sucre simple: 9,80 g glúcids: 15,46 g proteïnes: 0,38 g lípids: 0,12 g
Oligoelements
potassi: 119 mg fòsfor: 11 mg calci: 9 mg magnesi: 7 mg
sodi: 1 mg ferro: 170 µg coure: 82 µg zinc: 100 µg
Vitamines
vitamina C: 4,2 mg vitamina B1: 12 µg vitamina B2: 25 µg vitamina B3: 157 µg
vitamina B5: 48 µg vitamina B6: 28 µg vitamina B9: 0 µg vitamina B₁₂: 0 µg
vitamina A: 23 UI retinol: 0 µg vitamina E: 0,12 µg vitamina K: 4,5 µg
Greixos
greixos saturades: 6 mg greixos monoinsaturades: 26 mg greixos poliinsaturats: 29 mg colesterol: 0 mg

Varietats

Existeixen més de 30 varietats de peres, de diferents colors, textures i sabors.

Podem classificar entre peres d'estiu (les que no necessiten fred per madurar) i peres d'hivern (les que necessiten fred per madurar així que empren una major conservació) .

Les principals varietats produïdes al món són la 'Bartlett' (pera d'estiu) i la 'Beurré d'Anjou' (pera d'hivern). Aquests dos cultius presenten mutacions de pell vermella com la 'Red Bartlett' i la 'Red Anjou'. Altres varietats consumides són la 'Packham's Triumph' i la mutació vermella 'Beurré Bosc' (pera d'hivern) i la 'Clapp's Favorite' i la seva mutuació 'Red Clapp's' (pera d'estiu).

La pera asiàtica, que canvia de color segons l'estació de l'any, des del verd fins al taronja; passant pel vermell.

Etimologia

El nom de pera prové del llatí vulgar pera (plural del substantiu neutre pirum- i de la segona declinació) paraula que s'ha adoptat quasi sense modificació fins als nostres dies, en altres llengües com l'anglès (pear) l'origen prové de les llengües germàniques occidentals pera. En alguns països d'Hispanoamèrica se li diu perejea o kuali ortayumma (es tradueix com «testicle verd»), forma en què els indígenes Paeces, de Colòmbia, anomenen aquesta fruita.

Usos

El principal ús del fruit és gastronòmic, s'utilitza freqüentment com a fruita de postres i a la indústria conservera per elaborar compotes i melmelades. A Europa s'utilitza la pera a l'elaboració de confitura de pera (sidra de pera), molt popular a Gran Bretanya particularment a l'oest i Gal·les. A França especialment en Normandia i Anjou. La pera també és utilitzada en moltes cultures per acompanyar el rocafort.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9