Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Compota

Infotaula menjarCompota
Detalls
Tipuspostres Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsfruit i xarop Modifica el valor a Wikidata

La compota o composta és un plat a base de fruita cuinada. Consisteix en una mena de puré de fruita que, tallada o triturada, es cou amb aigua i sucre. A diferència de la melmelada o la confitura, la compota té menys del 14% de sucre afegit.[1] És un plat que, en la seva forma actual, es va originar al Regne Unit al segle xvii.[2]

A la cuina occitana, la francesa, a la cuina anglesa i a la cuina dels Estats Units la compota es prepara amb diverses fruites i es pot utilitzar com a farciment de pastissos, sent la més senzilla simplement una base de pasta rompuda coberta de compota. Sense sucre, o amb menors quantitats, la compota es pot fer servir com a acompanyament de carns.[3]

La compota és molt popular a França i a algunes comarques del nord de la Catalunya del Sud. Es menja per postres.

A la cuina catalana la compota més comuna és la compota casolana de poma, aromatitzada amb canyella, nou moscada i pell de llimona. Són unes postres que tradicionalment es feien per a aprofitar pomes massa àcides o poc saboroses. La compota de poma s'acompanyava sovint amb pa de pessic.

Actualment les compotes i pastissos a base de compota se solen servir acompanyats amb crema o amb gelat de vainilla. També es pot afegir kirsch o rom a la compota.

Al mercat hi ha aliments infantils que es comercialitzen amb el nom de "compota".

Referències

  1. Sabaté, Jordi. «¿En qué se diferencian la mermelada y la confitura y cuál es más sana?» (en castellà), 05-11-2020. [Consulta: 27 febrer 2022].
  2. Robuchon, Joël, "Members of the Gastronomic Committee". Larousse Gastronomique.
  3. Gencat - Salut -Llom a la sal amb compota de poma

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9