Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Niacina

Infotaula de compost químicNiacina
Substància químicagrup de substàncies químiques Modifica el valor a Wikidata
Rolvitamina B Modifica el valor a Wikidata
Estructura química

La niacina, també coneguda com a vitamina PP o àcid nicotínic, és una vitamina hidrosoluble incolora molt abundant a la natura. Pertany al grup de les vitamines B. La seva fórmula química és CHNO₂. La designació vitamina B3 inclou l'àcid nicotínic i també un altre compost, l'amida corresponent a aquest àcid (un grup amino -NH₂ substitueix el grup hidroxil -OH): la nicotinamida o niacinamida, que queda amb la fórmula CHNO.

La niacina és part essencial dels coenzims NAD+, NADH, NADP+ i NADPH. A més té un paper important al metabolisme de les cèl·lules i a la producció d'hormones esteroides a la glàndula suprarenal, que tenen a veure amb el creixement.

L'absència o quantitat insuficient de vitamina B3 a la dieta és causant de la malaltia anomenada pel·lagra.[1]

Diferències fonamentals entre la niacina i la nicotinamida

La niacina i la nicotinamida són ambdues considerades vitamina B3 i el seu comportament quant a vitamina és idèntic. Les dues acabaran a formar part del NAD, NADH+, NADP i NADPH* i en són fonamentals, però les seves altres propietats i funcions dintre de l'organisme són diferents. La diferència fonamental està en el que passa a la conversió de niacina a nicotinamida. Per exemple, la niacina ajuda a reduir el colesterol dolent però la nicotinamida no.

Fonts alimentàries

La vitamina B3 és abundant a la natura. La forma àcida (niacina, vitamina PP) és més freqüent als vegetals (fruita, llegums, verdures de fulles verdes, tomàquet, pastanaga, espàrrec, bolet, nou, etc.) mentre que la forma amida ho és al món animal (peix blau, aus, fetge, ronyons). L'aminoácid triptòfan, precursor de la niacina, es troba a la carn magra, ous i llet. Com additiu alimentari té la numeració E-375.

Referències

  1. Villalobos, Pilar; Montesinos, Manuel; Roig, Núria; Coto, D. Costa; García, A. Cabacas «Pel·lagra en una adolescent afectada d'anorèxia nerviosa». Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, 77, 1, 2017, pàg. 27–29. ISSN: 1135-8831.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9