|
Parador de Turisme
Els Paradores de Turisme o Paradores són un conjunt d'hotels d'alta categoria distribuïts per tot Espanya, localitzats a edificis emblemàtics o emplaçaments destacables que han estat seleccionats pel seu interès històric, artístic o cultural.[1] Són propietat de l'estat espanyol.[2] A la singularitat dels seus emplaçaments, s'uneix una proposta gastronòmica, que recupera i posa en valor la cuina tradicional de les regions on estan situats.[3] Història  OrigenEl concepte Paradores es remunta a 1926 quan el Marquès de la Vega Inclán va impulsar la construcció d'un allotjament a la serra de Gredos, que es convertiria en el primer Parador de la xarxa. Després de la inauguració d'aquest primer establiment, es va constituir la Junta de Paradores y Hosterías del Reino. En el seu origen es volia construir una sèrie d'hotels en llocs on la iniciativa privada no arribava i que tenien condicions per atreure turisme, com els paratges de gran bellesa, o poblacions amb variada riquesa cultural, artística, històrica. A partir del Parador de Gredos, es va voler també aprofitar i rehabilitar alguns dels nombrosos monuments històrics i artístics abandonats.[4] CreixementEl Parador de Gredos, a la província d'Àvila, va ser el primer parador de la xarxa. Els següents a obrir les seves portes van ser els d'Oropesa (Toledo) i Úbeda (Jaén) l'any 1930, Ciudad Rodrigo (Salamanca) el 1931 i Mèrida (Badajoz) l'any 1933. A partir de 1928 es van començar a construir els Albergs de Carretera per a Automobilistes que, lluny de l'estil racionalista, dins de dos tipus de grandària diferent, s'adaptaven a les condicions del lloc. Projectats i construïts pels arquitectes Carlos Arniches i Martín Domínguez, no tots eren iguals, segons el compromís que ells mateixos havien adquirit en guanyar el concurs, el 1927.[5] Després van quedar integrats a la xarxa de Paradores. Gairebé tots ells han desaparegut actualment i els que queden han estat molt reformats (com és el cas del de Manzanares a Ciutat Real). Entre ells estaven els de Medinaceli (Sòria), d'Aranda de Duero (Burgos) i el d'Antequera (Màlaga). El major procés expansiu es va produir en la dècada de 1960, coincidint amb l'important desenvolupament turístic que va viure el país. En aquests anys, la xarxa de Paradores va passar de 40 a 83 establiments. L'època de la transició espanyola va suposar el canvi de titularitat de la Direcció general de Paradores, i sobretot, la seva dependència estatal. En la dècada de 1980, alguns hotels de la cadena pública Entursa es van incorporar a la xarxa de Paradores. Entre ells, establiments tan emblemàtics com l'Hostal dels Reis Catòlics a Santiago de Compostel·la (La Corunya) i l'Hostal de Sant Marcos a Lleó.[6] CanviAmb l'arribada de la dècada de 1990, Paradores va viure un canvi fonamental. El 18 de gener de 1991 es va constituir la societat anònima Paradores de Turisme d'Espanya, S.A. L'objectiu era fer de la cadena hotelera una empresa rendible que se servís exclusivament dels seus propis beneficis per a manteniment i explotació de la xarxa. A data d'agost de 2011, la xarxa de Paradores està formada per 93 establiments i està present en totes les comunitats autònomes, exceptuant les Illes Balears. Bona part d'ells estan situats a edificis d'interès històric-artístic, tals com castells o monestirs, que han estat degudament rehabilitats per a usos hotelers. El Pla d'Expansió de Paradores[7] inclou l'obertura de nous establiments i la remodelació de gran part dels seus hotels en els pròxims anys. L'empresa ha marcat com a objectiu superar els 100 Paradores pròximament, i alhora té com a objectiu expandir-se internacionalment[8] i millorar l'experiència dels seus clients.[9] L'any 2012 es van fer públiques les dificultats econòmiques de la xarxa de Paradores i la necessitat de buscar mesures per garantir el seu futur.[10] El gener del 2013 es va decidir el tancament temporal de diversos establiments per intentar pal·liar la situació, després d'arribar a un acord amb els treballadors.[11] Establiments
Claus de la taula: i.t. Reconeixement oficial de categoria en tramitació; GL Gran Luxe; NA Sense servei d'allotjament. Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parador de Turisme
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
