Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alcàsser (arquitectura)

No s'ha de confondre amb ksar..
Pati de l'alcàsser de Sevilla

Un alcàsser —de l'àrab andalusí alqáṣr, aquest de l'àrab clàssic القصر, al-qaṣr, ‘fortalesa’, ‘palau’, i aquest del llatí castrum, ‘campament’, ‘castell'[1]— és un palau reial fortificat d'una ciutat islàmica que normalment es trobava fora les muralles de la vila.[2] Eren propis d'Al-Àndalus, però a Palerm (Sicília) n'hi ha també un (el Cassaro), originàriament una fortalesa púnica, refortificada pels àrabs i que va acabar sent un palau normand.[3]

Són famosos els alcàssers de Sevilla, Toledo, Segòvia i Còrdova, per exemple.

Originàriament, l'alcàsser era una petita vila fortificada composta per cases, magatzems i altres estructures col·lectives (com ara mesquites), generalment situada en un oasi del Magrib, i construïda amb maó o un material semblant.

A la paraula de l'àrab marroquí qasr (de vegades transcrita també qsar o ksar) li correspon l'amazic aghrem (en plural ighrem). La traducció habitual a les llengües romàniques i germàniques ha estat la de castell i els seus equivalents, encara que de vegades designi tan sols un poblat fortificat o simplement un fortí, d'acord amb la seva funció específica. El mot forma part de diversos topònims a Algèria, Tunísia o el Marroc, com el-Qsar es-Seghir (القصر الصغير) o el-Qsar el-Kebir (القصر الكبير), a Portugal (Alcácer do Sal) o a Espanya (Alcázar de San Juan). És també a l'origen del topònim valencià Alcàsser, població de l'Horta Sud.

Vegeu també

Referències

  1. «alcàsser». diccionari.cat. [Consulta: 25 octubre 2016].
  2. «Alcàsser (arquitectura)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p. 15. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 2 novembre 2014]. 

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9