Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província de Zamora

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Zamora
Provincia de Zamora (es) Modifica el valor a Wikidata
Tipusprovíncia d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 45′ N, 6° 00′ O / 41.75°N,6°O / 41.75; -6
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella i Lleó Modifica el valor a Wikidata
CapitalZamora Modifica el valor a Wikidata
249
Població humana
Població174.544 (2018) Modifica el valor a Wikidata (16,53 hab./km²)
Llengua utilitzadaasturià
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície10.559 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPeña Trevinca (2.127 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuDiputació Provincial de Zamora Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal49 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2ES-ZA Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES419 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE49 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdiputaciondezamora.es Modifica el valor a Wikidata

Zamora és una província espanyola integrada a l'oest de la CCAA de Castella i Lleó, amb capital a la ciutat homònima. La província limita al nord amb la província de Lleó, a l'est amb la de Valladolid, al sud amb la de Salamanca i a l'oest, amb la d'Ourense (Galícia) i el districte de Bragança (Portugal).

Tenia 198.028 habitants al 2005 en una superfície de 10.559 km². Es tracta d'una població fortament envellida i en clara regressió demogràfica. Els seus principals nuclis de població són la capital de la província, Benavente i Toro. Altres localitats, capitals de partit judicial juntament amb les anteriors, són: Villalpando, Puebla de Sanabria i Alcañices.

Geografia

Compresa en l'altiplà ibèric del nord, el seu territori presenta nombrosos contrastos. Destaca una zona muntanyenca al nord, a l'àrea muntanyenca de Lleó, amb altures que arriben als 2.127 m (Peña Trevinca). En la zona occidental de la província, la Sierra de la Culebra registra altures fins a 1.243m (Peña Mira) on es troba la Reserva Nacional de Caça del mateix nom, amb importants poblacions de llop ibèric (les més important de la península), cérvols i senglars, entre d'altres. Al sud-oest de la província el riu Duero discorre encaixonat en una gola anomenada Las Arribes del Duero amb desnivells de fins a 200 m, constituint una frontera natural amb Portugal. La zona centre, est i sud presenta la típica planura altiplanera.

La hidrografia provincial és fortament marcada pel Duero, que la travessa d'est a oest, i els seus afluents: Valderaduey, Esla, Órbigo, Tera, Cea, Aliste, Guareña, Tormes. L'excepció és el riu Bibey, afluent del Sil, que discorre per la zona més nord-occidental de la província. Les aigües del Duero, del Tera, de l'Esla, del Bibey i del Tormes han estat embassades al llarg del seu curs per la província per a aprofitament hidroelèctric, els embassaments de major capacitat dels quals són el d'Ametla en el Tormes i el de Ricobayo en l'Esla. De particular interès són el Llac de Sanabria, el més gran de la península Ibèrica d'origen glacial i les Llacunes de Villafáfila, de caràcter estepari, amb importants concentracions d'aus en determinades èpoques de l'any.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9