Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nit

Una nit rasa

La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà. Es deu a la manca d'insolació temporal sobre la meitat de la Terra a causa de la rotació d'aquest planeta entorn del Sol, de manera que les persones situades sobre la superfície de la Terra on no hi toca el sol estan en foscor.

La refracció per l'atmosfera dels raigs lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol ja s'ha posat: crepuscle vespertí. Dita refracció allarga el dia i escurça la nit.

Mesurat des del migdia l'ocàs es caracteritza per un angle horari H on

cos(H) = −tan(F) ⋅ tan(D)

sent F la latitud del lloc i D la declinació solar. L'ortus ocorre a un angle horariH.

El dia dura 2H i la nit 24 − 2H.

La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any essent la duració del dia de 12 hores (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, havent-hi en el solstici d'hivern el dia més curt i la nit més llarga. Este efecte s'accentua més quan major és la latitud. En l'equador sempre duren el mateix. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F = 90 − 23°26′ = 66°34′. Esta és precisament la definició de casquet polar.

La nit és l'escenari típic de les històries de por, ja que la nit se sol associar al perill, als bandits i animals perillosos que s'oculten després de la foscor. Així mateix, es diu que criatures fantàstiques com els homes llop i els vampirs són més poderosos a la nit. Fins i tot hi ha criatures fantàstiques malvades de què es diu que no suporten la llum solar. A diverses mitologies existeix un déu de la nit, com Nyx, deessa primordial de la nit a la mitologia grega.

Biologia

La majoria dels éssers vius tenen un període de repòs a la nit, sovint amb canvis profunds en el metabolisme, com ara: reducció de la freqüència cardíaca, disminució de la temperatura corporal (animals homeotèrmics) o substitució de la fotosíntesi per la respiració (plantes superiors).

Els éssers que tenen el període nocturn com a més actiu, com ara ratpenats, amfibis, etc., s'anomenen noctàmbuls.

La nit és, per a algunes tribus, l'hora de la foscor i, per tant, esperen que torni a sortir el sol per poder pescar, caçar, etc.

La nit en la cultura romana

En els romans la nit era dividida en prima fax (lit. primera taxa, moment d'encendre els llums), concubium (lit. unió carnal; primer son), nox intempesta (mitja nit, moment impropi a l'acció), nox media (lit. mitja nit), gallicinium (a l'hora que els galls anuncien l'alba amb llurs cants).

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9