Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ninhursag

Infotaula personatgeNinhursag

Ninhursag amb l'esperit del bosc junt a l'arbre còsmic de la vida de set puntes. Relleu de Susa Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeessa mare Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia sumèria Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEnlil, An i Enki Modifica el valor a Wikidata
FillsNinurta, Nanna i Marduk Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentNinlil, Ki, Damkina (en) Tradueix, Cíbele i Aixera Modifica el valor a Wikidata

Ninhursag (en sumeri 𒊩𒌆𒉺𒂅 / Ninḫursag) és una de les denominacions de la dea mare sumèria. Especialment relacionada amb la gestació i els naixements. Generalment, se la considerava la germana d'Enlil, però en algunes tradicions era la seva consort. Possiblement, va néixer de la unió d'An i de Nammu, o també a vegades figura com a filla de Kishan. En els primers dies, se la va separar del cel (An), i Enlil la va fer fora. Amb el nom d'Antú, era considerada la progenitora de la majoria dels déus, dels Anunnaki, els Igigi i els Utukku. Amb l'assistència d'Enki, produeix la vida animal i vegetal.

Noms

Ninhursag significa 'La Dama dels turons Sagrats'. Té molts altres noms,

  • Ki, Terra,
  • Nintu, Senyora del Naixement,
  • Ninmah, Senyora Agost,
  • Dingirmah,
  • Aruru,
  • Uriash,
  • Belit-ili, Mare dels Déus.

Com a esposa d'Enki, era generalment anomenada Damgalnuna o Damkina. Va ser principalment una deessa de la fertilitat; en alguns himnes se la identifica com a «veritable i gran senyora del cel» i es diu que els reis de Sumer «van ser nodrits per la llet de Ninhursag». La llegenda diu que va crear els turons i les muntanyes, i que el seu fill Ninurta va canviar el seu nom, de Ninmah a Ninhursag per commemorar aquest fet, segons s'explica a Les exploracions de Ninurta, on es narra la lluita d'aquest déu amb el dimoni Asag.

Amb el nom de Nintu, Enki la va asseure a la part més important de la taula el dia del banquet per la celebració de la seva nova llar.

Com a Ninmah, va assistir Enki en la creació de l'espècie humana. Ella, juntament amb Nammu, va modelar l'ésser humà amb argila.

Com a Belit-ili, apareix amb un paper d'importància en l'Atrahasis, poema èpic de la creació i el diluvi universal.

En la cultura d'Accàdia, era Belit-ili, la Mare dels Déus i esposa d'Ea. Per als accadis contemporanis d'Enki, se la coneixia amb el nom de Damkina. El seu prestigi va disminuir en la mesura que augmentava el d'Ishtar, però al ser Damkina la mare de Marduk, el déu suprem de Babilònia, va tenir assegurat un lloc al panteó mitològic.[1]

Mite d'Enki i Ninhursag

El mite d'Enki i Ninhursag es va escriure en tauletes de fang que daten de l'època de la Tercera dinastia d'Ur, a l'antiga Mesopotàmia. La història narra com Enki va beneir la paradisíaca terra de Dilmun, per encàrrec de la dea Ninsikil; ell (Enki) va fer que brotés l'aigua subterrània, i que naus de Tukric i d'altres llocs, portessin or i pedres precioses a la mítica ciutat de Dilmun. Després, continua narrant la història incestuosa d'Enki, Ninhursag i les seves filles, Ninsar, Ninkurra i Uttu. El text explica que Enki va mantenir relacions amb les seves filles; Ninhursag, gelosa, es venja causant vuit malalties. Però, finalment, va accedir a desfer el seu conjur i va crear vuit deïtats per curar cadascuna de les malalties.[2]

Referències

  1. Black, Jeremy (et al.). Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary. Londres: The British Museum Press, 2008, p. 56, 75. ISBN 9780714117058. 
  2. Clayton, Matt. Mitología sumeria. Freehold (N.J.): Refora Pub., 2020, p. 12-14. 

Bibliografia

  • Jordan Michael, Enciclopedia de los dioses.
  • Samuel N. Kramer, La historia empieza en Sumer.
  • J. Bottéro y S. N. Kramer, Cuando los dioses hacían de hombres.
  • George A. Barton, Archaeology and The Bible.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9