NIN (cuneïforme)

NIN (𒊩𒌆) és una paraula sumèria que pot designar una reina o sacerdotessa i que sovint és traduïda com ‘senyora’. Altres traduccions són ‘ama’, ‘propietària’ i ‘dama’.^[1] En accadi el signe es pronuncia signe EREŠ.

A moltes deesses se les anomena amb l'apel·latiu NIN, com ^DNIN.GAL (𒀭𒊩𒌆𒃲) ‘gran dama’ o ‘gran senyora’, ^DÉ.NIN.GAL (𒀭𒂍𒊩𒌆𒃲) ‘senyora del gran temple’, ^DEREŠ.KI.GAL (𒀭𒊩𒆠𒃲) ‘gran dama sota terra’ o ^DNIN.TI (𒊩𒌆𒋾) ‘senyora de la vida’.

La forma composta NIN.DINGIR (𒊩𒌆𒀭), que en accadi es pronuncia entu i que es pot traduir com ‘dama divina’ o ‘senyora de (un) déu’, serveix per referir-se a una sacerdotessa.

El signe NIN es va originar per la lligadura dels signes cuneïformes MUNUS (𒊩) ‘dona’ i TÚG (𒌆). El signe NIN es va escriure com MUNUS.TÚG (𒊩𒌆) en cuneïforme arcaic i al Codi d'Hammurabi. D'altra banda, s'escriu MUNUS.KA (𒊩𒅗) en cuneïforme assiri. MUNUS.KU = NIN₉ (𒊩𒆪) indica ‘germana’.

• 
  Signe bàsic cuneïforme MUNUS (dona)
• 
  Signe bàsic cuneïforme TÚG (sil·làbic ku)

Ninsun (^DNIN.SÚN, 𒀭𒊩𒌆𒄢), com a mare de Guilgameix a l'Epopeia de Guilgameix (versió estàndard babilònica), apareix en cinc dels dotze capítols (tauletes I, II, III, IV, XII). L'altre personatge que fa servir la partícula NIN és el déu Ninurta (^DNIN.URTA, 𒀭𒊩𒌆𒅁), que apareix a la tauleta I i en especialment en el mite del Diluvi de la tauleta XI.

Dels 51 usos que es fa del signe cuneïforme NIN, la utilització principal és per a la paraula accàdia eninna («NIN» com a E-NIN-NA, però també amb altres variants). Eninna és l'adverbi ‘ara’, però també és utilitzat com a conjunció o com una forma de transició.

Hi ha dos usos de NIN com a paraula utilitzada per ‘germana’ (de l'accadi ahātu), per exemple, a la Tauleta 8 (El duel d'Enkidu), línia 38: «Que els germans van de dol per tu com germanes».

• Parpola, Simo; Luuko, Mikko; Fabritius, Kalle. The Standard Babylonian, Epic of Gilgamesh (en anglès). 1. The Neo-Assyrian Text Corpus Project, 1997. ISBN 951-45-7760-4.