Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ninurta

Infotaula personatgeNinurta

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdéu
deïtat de la guerra Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia sumèria Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBau i Gula Modifica el valor a Wikidata
MareNinmaḫ, Nintu, Ninhursag i Ninlil Modifica el valor a Wikidata
PareEnlil, Ea i Asshur Modifica el valor a Wikidata
GermansNergal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deMyth of Anzu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentSaturn i Ningirsu Modifica el valor a Wikidata

Ninurta (en sumeri, 𒀭𒊩𒌆𒅁) (o també Ningursu ; 𒀭𒊩𒌆𒄈𒋢) va ser un déu de la mitologia sumèria i de Girsu, una de les ciutats-estat del regne de Lagaix), casat amb la dea Gatumdu de Lagaix. Era fill del déu Enlil i déu tutelar de Nippur, juntament amb el seu pare.

Culte

El culte a Ninurta té els seus orígens en la història de Sumer. Se'l troba en una inscripció procedent de Lagaix, on apareix sota el nom de Ningirsu, «el senyor de Girsu». Girsu va ser durant un temps la capital del regne de Lagaix.

A Ninurta se'l representava amb una cara doble en els himnes i lloances que se li dirigien. Una de les cares el mostrava com un granger i un déu benèfic de l'agricultura, que curava les malalties i espantava els dimonis, i per l'altra es donava a conèixer com a déu del vent del sud, fill d'Enlil, l'enfadat i gelós déu de l'aire. En una llegenda accàdia s'explica que va lluitar contra l'ocell Anzu, que havia robat les Taules del Destí al seu pare Enlil. Portava el Xarur, que significa «destructor de milers», la seva arma i símbol, una maça màgica que parlava. Va lluitar i va matar al terrible dimoni Asag.[1]

Entre els assiris, era un déu molt popular i diversos dels seus reis van adoptar el seu nom (Tukultininurta I, Ninurtaapal-Ekur i altres). Assurnasirpal II li va construir un palau a la ciutat de Kalhu.

En el sistema astral, Ninurta estava associat al planeta Saturn. Per les seves característiques de déu granger, els grecs van associar Ninurta amb Cronos, mentre que els romans l'associaren al déu de la fertilitat, Saturn.[2]

Referències

  1. Clayton, Matt. Mitologia sumeria. Freehold (N.J.): Refora Pub., 2020, p. 91. 
  2. Leick, Gwendolin. A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres: Rouletge, 1998, p. 9-10, 88. ISBN 9780415198110. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9