Aixerà (hebreu: אֲשֵׁרָה o, per bé que menys usual, אֲשֵׁירָה) era la dea de la terra, la prosperitat i la fertilitat en el panteó cananeu i fenici, entre d'altres, i tenia un temple a Tir. Fou la mare dels déus, representada als santuaris de Canaan com un arbre ornamentat.[1] El seu culte fou durament reprimit pel rei de Judà, Josies.
Hom l'identifica amb:
Astarte: divinitat fenícia de la fecunditat -que també apareix esmentada en la Bíblia amb les formes עַשְׁתֹּרֶת (Aixtoreth) i עַשְׁתָּרוֹת (Aixtaroth)-.
Athar: divinitat de la fecunditat i la pluja a Aràbia del sud.
Hom representava tant Ixtar com Aixerà al costat d'una font d'energia.
El culte a Aixerà té uns 4.000 anys d'antiguitat. Fou la dea adorada pel rei Salomó, i, la seva correspondència ugarítica, Athirat, era coneguda amb l'epítet de “Qāniyatu ʔilīma”, "la progenitora dels déus".[3] Aquest culte fou introduït a Israel a partir del casament del rei Acab amb Jezabel, qui mantingué 400 sacerdots d'Aixerà.[4]
Segons alguns autors, el llibre Càntic dels Càntics podria ser un ritual dedicat a la dea Aixerà. En Jeremies, 44:16-19,[5] se l'esmenta com a Reina del Cel o מְלֶכֶת הַשָּׁמַיִם o melèket haixxamaïm i les dones de Patrós li feien ofrenes i preparaven coques amb la seva efígie.
La paraula aixerà (plural: אֲשֵׁרוֹת i אֲשֵׁרִים) també podia designar un bosc o bosquet sagrat (un ‘lluc’) i un tronc de fusta (emprat per a fer-hi una representació de la dea, en una època en què no es percebia cap diferència entre la dea i l'objecte que la representava).[6] Aquests bosquets sagrats solien estar situats a prop dels santuaris en honor de la dea mare.[7] En el Llibre delsJutges, Jahvè ordena al jutge Gedeó que talli el bosquet sagrat d'Aixerà que hi ha al costat d'un altar de Baal, aixecat per son pare.[8] Per als veïns dels hebreus, els fenicis, aixecar pilars de pedra significava la numinous o presència d'una divinitat, i els pilars de fusta eren anomenats aixeràs.
La Bíblia diu que el seu culte havia estat practicat dins del Temple de Jerusalem. Així, el rei Josies, vers el 630 aC, «va ordenar al gran sacerdot Helquies, als sacerdots suplents i als guardians del cancell que traguessin del santuari de Jahvè tots els objectes dedicats al culte de Baal, d'Astarté i de tota la host celestial. Els cremà fora de Jerusalem, als camps del Cedró, i en dugué les cendres a Bet-El» (2 Reis, 23:4).
Esposa de Jahvè
Aixerà va ser venerada a l'antic Israel com a consort del déu El i, segons el professor Ze'ev Herzog, a Judà era també venerada com a dea i esposa de Jehovà i Reina del Cel. Els hebreus feien petits pastissos pel seu festival.[9]
Descobriments arqueològics relativament recents (daten de finals dels anys 60 i dels anys 70 del segle passat), demostren que era venerada com la dea consort de Jahvè. En una gerra de ceràmica (el denominat pithos A) trobada al jaciment arqueològic de Kuntillet ˤAjrūd (hebreu: כונתילת עג'רוד; àrab: كونتيلة عجرود, península del Sinaí), i datada entre el 950 aC i el 850 aC, s'hi va trobar la inscripció: "que Jahvè de Šomərōn (=Samaria) et beneeixi i la seva [esposa] Aixerà"".[10] Frederic Raurell (Raurell 1987:323) la tradueix així: «X diu: Digues a Y i a Yauˤasah i (a Z): | Us beneeixo | per Jahveh, el nostre guardià, i | per la seva Asherah»; en un altre pithos (el denominat pithos B) s'hi llegeix la inscripció "Amaryo ha parlat: "digueu al seu senyor: <...> / Que Jahvè de Teman et beneeixi i la seva [esposa] Aixerà. / Que ell et beneeixi, / i que ell vetlli damunt teu, / i que ell sigui amb tu"[11] (la traducció catalana del 1987 de Raurell (Raurell 1987: 323) fa: «Amaryau diu: Digues al meu senyor (X): et beneeixo | per Jahveh (el nostre guardià) i per la seva Asherah»). Les diferents lectures i interpretacions de les inscripcions de Kuntillet ˤAjrūd es poden consultar en Binger, 1997: 167-175.
En una tercera inscripció, trobada el 1967 per William G. Dever en una tomba d'Ḫirbet el-Qōm (hebreu: חורבת אל-קום; àrab: خربة الكوم -també transcrit com a Khirbat al-Kawm-, a una vintena de quilòmetres d'Hebron, a la zona de transició entre la Xefelà (הַשְפֵלָה) i la regió de l'altiplà central de Judea) i datada epigràficament a la segona meitat del segle VIII aC (entre el 800 aC i 700 aC aC), hi diu: "ˀŪrīyāhū, el ric (o: "el governador"; o: "el cantor"), ha fet escriure això: / ˀŪrīyāhū ha estat beneït per Jahvè. / Ell l'ha salvat dels seus destrets (o: dels seus enemics) per [intercessió de] la seva [esposa] Aixerà. [Ho ha escrit] ˀOnyāhū".[12] La traducció catalana de Frederic Raurell (Raurell, 1987: 319), oferta en versió bilingüe hebreu-català i que segueix el text establert per Dever, 1984, fa així: «D'Uryahu. Vés amb compte amb la seva inscripció. | Que Uryahu sigui beneït per Jhwh | i (per la seva asherah) dels seus enemics/per la seva asherah/l'ha salvat | per Onyahu | i per la seva asherah | (?)». Hom pot trobar les diferents transcripcions i traduccions de la inscripció d'Ḫirbet el-Qōm en The Khirbet el-Qom inscription, dins Binger, 1997: 164-167.
Segons l'arqueòlegWilliam G. Dever, la dea Aixerà fou venerada durant segles per molts pobles semítics de Palestina. En el cas del judaisme, Jahvè va evolucionar d'un simple déu consort d'aquesta dea, passant per adoptar el paper de Déu nacional i finalment a ser venerat com a Déu únic; la classe política dominant, influenciada pels perses, va rebutjar la resta de divinitats i convertí els hebreus en una nova religió monoteista.
↑Cf. Aicha Rahmouni Divine Epithets in the Ugaritic Alphabetic Texts. Leiden: Brill, 2007 (Handbook of Oriental Studies. Section I. The Near and Middle East. Vol. Nr. 93). Pàg. 361 i 376, epítet 109: "the creatress of gods".
↑A 1 Reis 16:31-33: «29 Acab, fill d'Amrí, fou rei d'Israel l'any trenta-vuit d'Asà, rei de Judà, i fou rei d'Israel, a Samaria, vint-i-dos anys. 30 Acab, fill d'Amrí, feu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, més que tots els seus predecessors. 31 La cosa més lleu fou que imités els pecats de Jeroboam, fill de Nabat: es va casar amb Jezabel, filla d'Etbaal, rei dels sidonis, donà culte a Baal i l'adorava. 32 Va dedicar-li un altar al temple de Baal que havia construït a Samaria. 33 Acab feu també un tronc sagrat (וַיַּעַשׂ אַחְאָב, אֶת-הָאֲשֵׁרָה) i va irritar Jahvè, Déu d'Israel, més que tots els reis d'Israel que l'havien precedit». La Traducció interconfessional, per contra, tradueix l'expressió “וַיַּעַשׂ אַחְאָב, אֶת-הָאֲשֵׁרָה” amb els mots ‘Acab va fer també el bosquet sagrat’.
↑«16Ja ens pots dir el que vulguis en el nom de Jahvè, que no et volem pas escoltar, 17 sinó que continuarem fent tot el que hem promès: cremar perfums a la Reina del Cel i vessar-li libacions, com fèiem (nosaltres i els nostres pares, els nostres reis i els nostres magnats, a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem); aleshores teníem pa a sacietat, érem feliços i no vèiem tants de mals. 18 Però d'ençà que hem deixat de cremar perfums a la Reina del Cel, ens manca de tot i hem mort per l'espasa i la fam. 19 I, si cremem perfums a la Reina del Cel i li vessem libacions, ¿que no ho saben els nostres homes que li fem unes coques que la representen i li vessem libacions?»
↑Cf. Jutges 3,7: «7 El mal comportament dels israelites ofenia Jahvè. Es van oblidar del seu Déu, Jahvè, i van adorar els baals i els troncs sagrats (וְאֶת-הָאֲשֵׁרוֹת)». Traducció interconfessional: «7 Els israelites, amb el seu mal comportament, van ofendre el Senyor; van oblidar el Senyor, el seu Déu, i donaven culte als Baals en els bosquets sagrats» (és una interpretació respectable, però més aviat caldria traduir: «retien culte als Baals i als boscos sagrats».
↑Jutges 6,25-30: «25 Aquella mateixa nit, Jahvè li va dir; «Agafa el toro gros de casa teva, és a dir, el de set anys, i ensorra l'altar de Baal del teu pare. Talla també el tronc sagrat (וְאֶת-הָאֲשֵׁרָה אֲשֶׁר-עָלָיו) que hi ha al costat, 26 i construeix un altar a Jahvè, el teu Déu, al capdamunt d'aquesta roca, amb el fogar. Després pren el toro gros i crema'l en holocaust damunt la llenya del tronc sagrat (בַּעֲצֵי הָאֲשֵׁרָה) que hauràs tallat». 27 Gedeó va prendre deu homes d'entre els seus mossos i va fer tal com li havia manat Jahvè. Però com que tenia por de la seva família i de la gent del poble, si ho feia de dia, ho va fer de nit. 28 En llevar-se la gent del poble i adonar-se que l'altar de Baal havia estat destruït, el tronc sagrat (וְהָאֲשֵׁרָה), tallat, i el toro gros, sacrificat damunt un altar construït de poc, 29 es deien entre els veïns: «Qui ha fet això?» Després d'indagar i de buscar, van començar a dir: «Ho ha fet Gedeó, fill de Joàs». 30 La gent del poble deien a Joàs: «Fes sortir el teu fill; ha de morir, perquè ha destruït l'altar de Baal i ha tallat el tronc sagrat (וְכִי כָרַת הָאֲשֵׁרָה אֲשֶׁר-עָלָיו) que hi havia vora l'altar». La Traducció interconfessional fa: «25 Aquella mateixa nit, el Senyor va parlar a Gedeó: “--Agafa el toro del teu pare, el segon que va néixer, el de set anys. Destrueix l'altar del teu pare dedicat a Baal i talla el bosquet sagrat que hi ha al seu costat. 26 Després dedica un altar al Senyor, el teu Déu, en el cim d'aquest tossal; agafa el toro, el segon que va néixer, i sacrifica'l en holocaust amb la llenya del bosquet sagrat que hauràs tallat”. 27 Gedeó va fer el que el Senyor li havia dit, amb l'ajut de deu servents. Però va fer-ho de nit. No va gosar fer-ho de dia per por de la seva família i de la gent del seu poble. 28 L'endemà al matí la gent va trobar enderrocat l'altar de Baal i tallat el bosquet sagrat, i veié que algú havia ofert en holocaust el toro segon sobre el nou altar. 29 I es demanaven els uns als altres: “--Qui ha fet una cosa així?” Van investigar i preguntar, i van deduir que havia estat Gedeó, el fill de Joaix. 30 Llavors anaren a dir a Joaix: “--Dona'ns el teu fill; ha de morir, perquè ha enderrocat l'altar de Baal i ha tallat el seu bosquet sagrat”».
↑Seguint la traducció alemanya de Matthias Köckert (2005:12) que fa: «(1) Uriyahu, der Reiche, hat es schreiben [lassen]: (2) Gesegnet war Uriyahu vor Jahwe. (3) Und von seinen Feinden hat er ihn um seiner Aschera willen/durch seine Aschera errettet». Les tres primeres línies del text original (de les quatre de què consta) de la inscripció de Ḫirbet el Qōm fa: 1. אריה העשר כתבה (Raurell 1987:319: לאריהו. הקשׁב. רתבה) 2. ברך אריהו לה (Raurell 1987:319: (ברך. אריהו. ליהוה 3. ומצריה לאשרתה הושע לה (Raurell 1987:319: ומצריה. לאשׁרתה. הושׁ. עלה). Per a qui vulgui veure aquesta inscripció, es troba reproduïda, transcrita i traduïda a Judith M. Hadley ("From Goddess to Literary Construct"), pp. 364-365.
Bibliografia
Susan Ackerman: "Asherah, the West Semitic Goddess of Spinning and Weaving?". Dins: Journal of Near Eastern Studies 67.1 (2008), pp. 1-29.
Karl-Heinz Bernhardt: "Aschera in Ugarit und im Alten Testament". Dins: Mitteilungen des Instituts für Orientforschung 13 (1967), pp. 163-174.
Tilde Binger: Asherah - Goddesses in Ugarit, Israel and the Old Testament. Londres: Sheffield Academic Press, 1997 (Copenhagen International Seminar). Apèndix 2: Inscriptions from ‘Israel’ - The Khirbet el-Qom inscription. Pp. 164-167 i Apèndix 2: Inscriptions from ‘Israel’ - The Kultillet Ajrud inscriptions. Pp. 167-175. ISBN 1-85075-637-6.
William G. Dever: "Archaeology and the Ancient Israelite Cult: How the Kh. El-Qom and Kuntillet 'Ajrud 'Ashera' Texts have Changed the Picture". Dins: Eretz-Israel 26 (1999), pp. 9-15.
William G. Dever: "Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud". Dins: Bulletin of the American Schools of Oriental Reseach 255 (1984), pp. 21-37.
William G. Dever: Did God have a Wife? - Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel. Grand Rapids (Michigan): Wm. B. Eerdmans Publishing Co., 2005. ISBN 0-8028-2852-3
Manfried L. Dietrich, i Oswald Loretz: Jahwe und seine Aschera - Anthropomorphes Kultbild in Mesopotamien, Ugarit und Israel - das biblische Bilderverbot. Münster (Westf.): Ugarit-Verlag, 1992 (Ugaritisch-Biblische Literatur 9). ISBN 3-927120-08-1.
Meindert Dijkstra: "I have blessed you by YHWH of Samaria and his Ashera': Text with Religious Elements from the Soil Archive of Ancient Israel. Dins: Bob Beeking, i Meindert Dijkstra, i Mario C. H. Korpel, i Karel J. H. Vriezen (autors): Only One God? - Monotheism in Ancient Israel and the Veneration of the Goddess Asherah. London: Sheffield Academic Press, 2001. Pp. 17-44. ISBN 1-84127-199-3.
Christian Frevel: Aschera und der Ausschließlichkeitsanspruch YHWHs - Beiträge zu literarischen, religionsgeschichtlichen und ikonographischen Aspekten der Ascheradiskussion. Weinheim: Beltz Athenäum, 1995 (Bonner biblische Beiträge 94). Alhora: tesi de doctorat per la Universitat de Bonn (1994). ISBN 3-89547-061-9.
Judith M. Hadley: "From Goddess to Literary Construct - The Transformation of Asherah into Ḥokmah". Dins: Athalya Brenner, i Carole Fontaine (curadores): A Feminist Companion Reading the Bible - Approaches, Methods and Strategies. Londres: Sheffield Academic Press, 1997. Pp. 360-399. ISBN 1-85075-674-0.
Judith M. Hadley: The Cult of Asherah in Ancient Israel and Judah: Evidence for a Hebrew Goddess. Cambridge: Cambridge University Press, 2000 (University of Cambridge Oriental Publications 57). ISBN 0-521-66235-4.
Raz Kletter: The Judean Pillar-Figurines and the Archaeology of Asherah. Oxford: Tempus Reparatum (Hadrian Books & Archaeopress), 1996 (British Archaeological Reports International Series 636). ISBN 0-86054-818-X.
Matthias Köckert: "Wandlungen Gottes im antiken Israel". Dins: Berliner Theologische Zeitschrift 22 (2005), pp. 3-36.
Edward Lipiński: "The Goddess Atirat in Ancient Arabia, in Babylon, and in Ugarit. Dins: Orientalia Lovanensia Periodica 3 (1972), pp. 101-119.
Raphael Patai: "The Goddess Asherah". Dins: Journal of Near-Eastern Studies 24 (1965), pp. 37-52.
Raphael Patai: The Hebrew Goddess. Third enlarged edition. Foreword by Merlin Stone. Detroit (Michigan): Wayne State University Press, 1990. ISBN 0-8143-2271-9.
Alice Lenore Perlmann: Asherah and Astarte in the Old Testament and Ugaritic Literaratures. Tesi de doctorat. Berkeley: Graduate Theological Union & Universitat de Califòrnia, 1978.
Eben Scheffler: Fascinating discoveries from the biblical world. Pretoria: Biblia Publishers, 2000
Silvia Schroer: "Zur Deutung der Hand unter der Grabinschrift von Chirbet el Qôm". Dins: Ugarit-Forschungen. Internationales Jahrbuch für die Altertumskunde Syrien-Palästinas Neukirchen-Vluyn 15 (1983), pp. 191-199.
Steve A. Wiggins: A Reassessment of 'Asherah': A Study According to the Textual Sources of the First Two Millennia B.C.E.. Kevelaer: Verlag Butzon und Bercker & Neukirchen-Vluyn: Neukirchener Verlag, 1993 (Alter Orient und Altes Testament 235). ISBN 3-7666-9870-2 (Butzon und Bercker) ISBN 3-7887-1479-4 (Neukirchener Verlag)
