Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Amfitrite

Infotaula personatgeAmfitrite

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat grega
divinitat del mar
oceànide Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraBiblioteca d'Apol·lodor i Teogonia Modifica el valor a Wikidata
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomHalosydne Modifica el valor a Wikidata
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePosidó i Neptú Modifica el valor a Wikidata
MareDoris i Tetis Modifica el valor a Wikidata
PareNereu i Ocèan Modifica el valor a Wikidata
FillsTritó, Rode, Benthesikyme (en) Tradueix i Cimopolea Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part denereides i oceànide Modifica el valor a Wikidata
Dominimar Modifica el valor a Wikidata
SímbolBust of Amphitrite (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EquivalentSalàcia Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 122990
Amfitrite (1866), per François Théodore Devaulx (1808–1870). Façana nord del Cour Carrée del palau del Louvre (París).

Amfitrite (grec antic: Ἀμφιτρίτη, 'el tercer que envolta [la mar]') és, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les. A la mitologia romana se sol identificar amb Salàcia.

Segons la Teogonia d'Hesíode, Amfitrite és una nereida, filla de Nereu i Doris; segons la Biblioteca d'Apol·lodor ho és d'Oceà i Tetis.[1] Segons la seva filiació s'hauria identificat com una nereida o com una oceànide, respectivament.

S'explica que Posidó la va veure i la va raptar, quan ballava prop de l'illa de Naxos. Es diu també que Posidó l'estimava des de feia molt de temps, però que la jove l'havia rebutjat i s'havia amagat a les profunditats de l'oceà, més enllà de les columnes d'Hèracles. Uns dofins la van descobrir i en una solemne processó la van portar davant de Posidó. Amfitrite està molt lligada als mars i a les criatures que hi habiten. Com que el déu principal del mar és el seu marit Posidó, Amfitrite no rebia el culte del poble grec directament, sinó que les ofrenes, els rituals i les pregàries, estaven dedicades, en la major part de casos, a Posidó i, per tant, a la seva dona, com passava amb Hera al costat de Zeus o amb Persèfone al costat del déu dels morts.

Moltes vegades no es parla d'ella directament com un personatge, sinó que és utilitzada per a parlar del mar.[2]

Referències

  1. Biblioteca d'Apol·lodor, I 2.2.
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 30. ISBN 9788496061972. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9