Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Murray Rothbard

Plantilla:Infotaula personaMurray Rothbard
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Murray Newton Rothbard Modifica el valor a Wikidata
2 març 1926 Modifica el valor a Wikidata
Nova York (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1995 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Nova York (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaAnarcocapitalisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Colúmbia - economia (–1956)
Universitat de Colúmbia - matemàtiques (–1942)
Birch Wathen Lenox School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJoseph Dorfman (en) Tradueix i Ludwig von Mises Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLlibertarisme i economia general Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, professor d'universitat, assagista, escriptor, catedràtic, activista, historiador, filòsof, historiador de l'economia Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Nevada a Las Vegas (1986–1995)
Universitat Politècnica de Nova York (1966–1986)
Stern School of Business (1954–1958) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Llibertari (1974–1995)
Partit Pau i Llibertat (1968–1974) Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm11663085
Discogs: 5341611 Goodreads author: 46810 Find a Grave: 25164277 Modifica el valor a Wikidata

Murray Rothbard Newton (2 de març de 1926 - 7 de gener de 1995) va ser un economista, historiador, teòric polític, anarquista i llibertari estatunidenc pertanyent a l'Escola Austríaca d'Economia, que va ajudar a donar forma al llibertarisme.

Es va llicenciar en Matemàtiques i Economia a la prestigiosa Universitat de Colúmbia l'any 1945 i es va doctorar en Filosofia el 1956 sota la tutela de Joseph Dorfman. A partir de les tesis austríaques de l'ordre espontani i del rebuig a la planificació central va arribar a les conclusions dels anarcoindividualistes del segle xix juntament amb aportacions pròpies, al que va denominar anarcocapitalisme.[1] Sostenia que "qualsevol servei que veritablement presti el govern podria ser subministrat en forma molt més eficient i moral per l'empresa privada i cooperativa". Segons Rothbard les actuals funcions de l'Estat es divideixen en dues: les que cal eliminar, i aquelles que cal privatitzar.

Rothbard va tractar de dominar i de reformular una infinitat de matèries: economia, ètica, filosofia política, política, metodologia, història econòmica, història del pensament econòmic o història nord-americana. De tots aquests temes va escriure àmpliament en els seus gairebé 25 llibres. Rothbard va ser sobretot un economista, malgrat els seus diversos àmbits d'estudi i un dels pocs que va estudiar als economistes anteriors a Adam Smith, com ara els escolàstics i els fisiòcrates.

Amb 36 anys escriu la seva obra magna L'home, l'economia i l'Estat. Aquest llibre (amb les seves gairebé 1.500 pàgines) és una de les dues grans obres de l'Escola Austríaca d'Economia juntament amb L'Acció Humana de Ludwig von Mises. El mateix Mises la va definir com "una contribució transcendental per a l'economia".

A la "llei de Rothbard", Rothbard suggereix que una persona d'un altre talent s'especialitza i se centra en una àrea en la qual és més feble o simplement equivocada. O com sovint ha assenyalat: "cadascú s'especialitza en el que és pitjor". En un exemple, parla del temps al costat de Ludwig von Mises:

« En tots els anys que vaig concórrer al seu seminari i estava amb ell, mai es va referir a la política internacional. Si era un intervencionista en afers externs, mai ho vaig saber. Això és una violació a la llei de Rothbard, que consisteix que les persones tendeixen a especialitzar-se en el que són pitjors. Henry George, per exemple, és excel·lent en tot excepte la terra, de manera que escriu sobre terra el 90% del temps. Milton Friedman és excel·lent en tot menys en moneda, de manera que es concentra en moneda. Mises, però, i Kirzner també, sempre van treballar en allò en què eren els millors. »

Referències

  1. Vincent, Andrew. Modern Political Ideologies (en anglès). 3a edició. John Wiley & Sons, 2009, p. 116. ISBN 1444311050. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9