Mapa del territori i viles (no exhaustiu) dels miwok de la planura i de la sierra (després de Kroeber 1925).Reproducció d'una cabana típica umuucha al Yosemite
Alfred L. Kroeber estimatà en 9.000 la població de miwok de la sierra i de les planures en 1770, però hom creu que és una estimació baixa.[2] Richard Levy n'estimava uns 17.800.[3] En 1848 llur població estimada era de 6.000, en 1852 de 4.500, en 1880 de 100, i en 1910 la població estimada era de 670.[4]
Cultura
Els miwok de la sierra i la planura vivien en una societat caçadora-recol·lectora i s'organitzaven en petites tribus locals sense una autoritat política centralitzada. Eren experts en la cistelleria i continuen les tradicions avui.
Religió
La visió original dels miwok de la sierra i de la planura incloïa el xamanisme. Una manera que va prendre aquest era la religió kuksu que es va fer evident al centre i nord de Califòrnia, i va incloure elaborades cerimònies d'actuació i de ball amb el vestit tradicional, la cerimònia anual del matí, ritus de pas a la pubertat, intervenció xamànica amb el món dels esperits i una societat exclusivament masculina que organitva trobades per dansar en cambres subterrànies.[5][6] El kuksu va ser compartit amb altres grups ètnics amarindis del centre de Califòrnia, com els pomos, maidus, ohlone, esselen, i els més septentrionals yokuts. Tanmateix, Kroeber va observar menys "cosmogonia especialitzada" en els miwok, que va qualificar d'un dels "grups meridionals de dansa kuksu" en comparació amb el maidu i altres tribus del nord de Califòrnia.[7]
Narrativa tradicional
El registre de mites, llegendes, contes i històries dels miwok de les planes i sierra és un dels més extensos en l'estat. Aquests grups participen en el patró cultural general de la Califòrnia Central.[5]
Mitologia
La mitologia miwok és similar a les dels altres amerindis del nord i centre de Califòrnia. Els miwok de la sierra i de la planura creien en esperits humans i animals, i veien els esperits animals com a llurs avantpassats. El coiot és vist com el seu ancestre i com a deïtat creadora.[8]
Divisions
Hi havia quatre subdivisions lingüístiques i regionals definides: miwoks de les planures, miwoks de la sierra del nord, miwoks de la sierra central i miwoks de la sierra del sud.
Els antropòlegs clàssics van registrar una sèrie de viles miwoks de les planures específiques, però es van mantenir com a hipòtesi de treball per Bennyhoff en els anys 1950 i 1960 en reconèixer més tribus territorials locals amb múltiples viles com a senyal d'organització d'ús del sòl pels miwok de la planura. Les ubicacions dels llogarets específiques publicades eren:
Al riu Cosumnes: Chuyumkatat, Lulimal, Mayeman, Mokos-umni, Sukididi, Supu, Tukui, Yomit[10]
Vora el riu Cosumnes: Umucha, Yumhui; al riu Mokelumne: Lel-amni, Mokel(-umni), Sakayak-umni; al marge oriental del riu Sacramento després de Sacramento: Hulpu-mni; a Jackson Creek: Ochech-ak[11]
La tinença de terres més importants entre les tribus locals en el moment de la colonització espanyola a Califòrnia van ser:
Anizumne a Rio Vista al cantó oriental del riu Sacramento
Chilamne a Bellota vora el riu Calaveras
Chucumne a l'illa Liberty al cantó occidental del riu Sacramento
Gualacomne a Freeport a ambdós marges del riu Sacramento
Guaypemne a Terminous al delta del riu Mokelumne
Lelamne a Clements vora el riu Mokelumne
Muquelemne a Ione vora el riu Mokelumne
Musupum a l'illa Andrus en la confluència dels rius Mokelumne i San Joaquin
Ochejamne a Courtland al cantó oriental del riu Sacramento
Quenemsia a l'illa Grand entre els canals distribuïdors del riu Sacramento
Seuamne a Jenny Lind en el riu Calaveras (intermedi fins als miwok de la sierra del nord)
Sonolomne probablement als torrents Dry i Laguna a l'est de Galt
Unizumne a Thornton en la confluència dels rius Cosumnes i Mokelumne
Ilamne a Yolano en el cantó occidental del riu Sacramento (nord-oest de Freeport)[12]
Història
La majoria dels membres de les tribus locals miwok de la planura foren traslladats entre 1812 i 1833 a la missió franciscana San Jose, en alguns casos a través de l'atracció i en altres casos a través de la intimidació. El 1815 representaven el 14% dels amerindis de la missió, i cap al 1830 ja suposaven el 42% de la població de la missió. En 1834 i 1835, centenars de miwoks de la planura supervivents de la malària de la vall central de 1833 foren batejats a la Missió San Jose. A finals de 1835 el miwok de la planura era la llengua nadiua del 60% dels amerindis de la missió. Entre 1834 i 1838 les missions fren secularitzades (tancades com a comunes agrícoles). Molts miwoks de la planura foren retornats a les seves terres d'origen, on entre 1839 i 1841 John Sutter enfrontà entre si els grups locals per tal de guanyar el control de la baixa vall del riu Sacramento. Altres famílies miwok de la planura van romandre a l'àrea de la badia de San Francisco, es casaren amb parlants ohlone, patwin, i yokuts i treballaren als ranxos mexicans.[13]
Les viles autèntiques miwok de la sierra central són:[14]
A l'actdual Sonora: Akankau-nchi (1), Kuluti. Also in this vicinity: Hunga, Kapanina, Chakachi-no, Akankau-nchi (2), Kesa, Kotoplana, Olaw_ye, Pokto-no, Pota, Siksike-no, Sopka-su, Suchumumu, Sukanola, Sukwela, Telese-no, Tel'ula, Tunuk-chi, Waka-che.
"En el riu Calaveras: Humata, Katuka, Newichu (entre el riu Stanislaus i una branca)
En el riu Stanislaus: Akutanuka (nord-oest), Hangwite (South Fork), Kawinucha (North Fork), Kewe-no, Loyowisa (vora la unió de Middle i South Forks), Oloikoto, Sutamasina (South Fork), Takema (Middle Fork), Tipotoya, Tulana-chi, Tulsuna (entre South i Middle Forks), Tuyiwu-nu, Wokachet (South Fork), Wolanga-su (al sud de la unió de South i Middle Forks), Wtiyu Yungakatok (vora la unió de North i Middle Forks)
En el riu Tuolumne: Akawila (entre una branca dels rius Tuolumne i Stanislaus), Hechhechi (a la capçalera), Hochhochmeti, Kulamu, Pangasema-nu (northern), Pasi-nu (sud-est deSonora), Pigliku (sud), Singawu-nu, Sala
Vora l'actual San Andreas: Alakani (est), Kosoimuno-nu (junt al riu Stanislaus), Sasamu, (més a l'est), Shulaputi (sud-est)
↑Kroeber, 1925, page 445. "A less specialized type of cosmogony is therefore indicated for the southern Kuksu-dancing groups. [1. If, as seems probable, the southerly Kuksu tribes (the Miwok, Costanoans, Esselen, and northernmost Yokuts) had no real society in connection with their Kuksu ceremonies, the distinctness of their mythology appears less surprising.]".
Bennyhoff, James A. 1977. Ethnogeography of the Plains Miwok. Center for Archaeological Research at Davis Publication Number 5. University of California at Davis.
Callaghan, Catherine A. 1984. Plains Miwok Dictionary. University of California Publications in Linguistics, Volume 105.
Cook, Sherburne. The Conflict Between the California Indian and White Civilization. Berkeley and Los Angeles, CA: University of California Press, 1976. ISBN 0-520-03143-1.
Kroeber, Alfred L. 1907. The Religion of the Indians of California, University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 4:#6. Berkeley, sections titled "Shamanism", "Public Ceremonies", "Ceremonial Structures and Paraphernalia", and "Mythology and Beliefs"; available at Sacred Texts Online
Kroeber, Alfred L. 1925. Handbook of the Indians of California. Washington, D.C: Bureau of American Ethnology Bulletin No. 78. (Chapter 30, The Miwok); available at Yosemite Online Library.
Levy, Richard. 1978. Eastern Miwok, in Handbook of North American Indians, vol. 8 (California). William C. Sturtevant, and Robert F. Heizer, eds. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1978. ISBN 0-16-004578-9 / 0160045754, pp. 398–413.
Milliken, Randall. 2008. Native Americans at Mission San Jose. Banning, CA: Malki-Ballena Press. ISBN 978-0-87919-147-4
Mithun, Marianne. 1999. The Languages of Native North America. University Press, Cambridge.
.png)
