|
Societat caçadora-recol·lectora La societat caçadora-recol·lectora és un tipus d'organització social i econòmica basat en l'adquisició dels productes que la natura ofereix, com és la caça dels animals salvatges i la pesca i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres. Implica procurar-se directament plantes i animals comestibles silvestres, cercar menjar i caçar sense recórrer a animals domesticats ni a l'agricultura. En aquestes societats, més del 80% del menjar s'obté per la recol·lecció.[1] La distinció entre les societats de caçadors-recol·lectors i altres societats descansa sobretot en la domesticació i no està clarament definida, ja que moltes societats contemporànies combinen les dues estratègies. HistòriaEls primers humans probablement subsistien de menjar carronya, no pas de la caça. A principis del paleolític els humans vivien en hàbitats mixtos que els permetien collir aliments del mar, ous, fruits secs, a més de la carronya.[2] A aquesta època pertany el grup de l'anomenada Cultura Wilton. Caçar i recollir eren activitats d'economia de subsistència des de l′Homo habilis fins a l'aparició, fa uns 200.000 anys, de l'Homo sapiens arcaic. Va ser l'única manera de subsistir fins al final del període Mesolític, fa uns 10.000 anys, i gradualment va ser substituït per la Revolució neolítica. En la transició entre el Paleolític mitjà i final, fa uns 80.000 anys, algunes societats es van especialitzar en la caça d'un nombre més reduït d'espècies, i això també va suposar crear eines com les xarxes de pesca, els hams i els arpons.[3] La transició al neolític va estar marcada per la introducció gradual de pràctiques agrícoles i ramaderes en diverses zones del món. Alguns grups continuaren amb la caça i la recol·lecció, molts d'ells resideixen en les zones àrides i les selves tropicals. Sovint aquesta activitat està lligada al nomadisme. Molts animals de caça s'han anat extingint,[4] Com a resultat de l'extensió pràcticament universal de l'agricultura, les escasses societats actuals de caçadors-recol·lectors, ja afectades per la globalització, tan sols es troben en zones marginals. Alguns caçadors-recol·lectorsEncara que aquest sigui el seu sistema tradicional, actualment algun ja no el practiquen o el practiquen tangencialment (com els Inuit)
CaracterístiquesLa investigadora Kristen Hawkes observà als hadza, un grup ètnic que probablement visquen les mateixes condicions que les històriques societats caçadores-recolectores, arribà a la conclusió que les persones que porten l'aliment principal (en aquestes societats al grup eren les mares i les iaies, mentre que els homes cacen poc.[5] Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Societat caçadora-recol·lectora
|
