Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Miwoks del llac

Infotaula grup humàMiwoks del llac
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
El llac Clear, Califòrnia

Els miwoks del llac són una branca dels miwok, un poble d'amerindis dels Estats Units del Nord de Califòrnia. Viuen als voltants del llac Clear en l'actual comtat de Lake.

Població

En 1770 hi havia uns 400-500 miwoks del llac.[1] En 1848 s'estimava una població de 200, en 1850 va caure a 100. En 1880 i 1920 s'estimaven uns 20.[2]

Cultura

Els miwok del llac parlen la seva pròpia llengua, el miwok del llac, de la família de les llengües utianes. Eren una societat caçadora-recol·lectora i vivien en petites bandes sense autoritat política centralitzada. Eren hàbils cistellers

Religió

El la visió del món original dels miwok del llac incloïa el xamanisme, una forma que aquesta va prendre era la religió kuksu que es va fer evident en el centre i el nord de Califòrnia, i que va incloure elaborades actuacions i danses cerimonials amb vestit tradicional, una cerimònia duel anual cerimònia, ritus de pas de la pubertat, intervenció xamànica en el món dels esperits i una societat totalment masculina que trobava en cambres subterrànies de dansa.[3][4] El kuksu va ser compartit amb altres grups ètnics amarindis del centre de Califòrnia, com els pomos, maidus, ohlone, esselen, i els més septentrionals yokuts. Tanmateix, Kroeber va observar menys "cosmogonia especialitzada" en els miwok, que va qualificar d'un dels "grups meridionals de dansa kuksu" en comparació amb el maidu i altres tribus del nord de Califòrnia.[5]

Narrativa tradicional

El registre de mites, llegendes, contes i històries dels miwok de les planes i sierra és un dels més extensos en l'estat. Aquests grups participen en el patró cultural general de la Califòrnia Central.[3]

Mitologia

La mitologia miwok és similar a les dels altres amerindis del nord i centre de Califòrnia. Els miwok de la sierra i de la planura creien en esperits humans i animals, i veien els esperits animals com a llurs avantpassats. El coiot és vist com el seu ancestre i com a deïtat creadora.[6]

Viles autèntiques

Les viles autentificades dels miwoks del llac són:[7]

  • Vora l'actual Lower Lake: Kado'(?)'-yomi-pukut (a Cookman Ranch), Tu'bud or Tu'bul (a Asbill junt a Lower Lake), Tule'-yomi.
  • Near present-day Middletown: Laka'h-yomi (a Weldon's ranch), La'lmak-pukut (nord).
  • A Pope Valley: Kai-yomi-pukut, TsBk-yomi-pukut o ShOkomi.
  • A Coyote Valley:" Kala'u-yomi, Kilinyo-ke (a Eaton Ranch), Ki'tsin-pukut (a Gamble), Ole'-yomi (a Berry place), Sha'lshal-pukut (a Ashbill), Shandk-yomi-pukut (a Asbill).
  • A Jerusalem Valley: Wodi'daitepi.
  • A la conca nord del llac Clear Lake: Kawi-yomi, (potser originàriament pomo), Tsitsa-pukut.
  • Altres viles: Tumi'stumis-pukut, 'Tsu'keliwa-pukut, Wi'lok-yomi (podria haver estat wappo), Yawl'-yomi-pukut.

Història

Els miwoks del llac eren veïns dels pomo, miwoks de la costa i wappos. Un percentatge dels miwoks del llac foren atrets cap al 1800-1840 cap a les missions espanyoles, juntament amb els seus veïns de miwok de la costa, en particular a la Missió San Francisco Solano de Sonoma un cop que va ser construïda. "Els registres de la missió mostren 21 registres de baptisme de "tuyeome i oleyome indicant penetració definida (missió) per 1835 pel que fa a les ribes del llac Clear, però no indica la conversió total en aquesta regió."[8]

Els natius de llac Clear patiren tremendes pèrdues de vides i van ser pràcticament delmats durant l'epidèmia regional de verola de 1837 que va venir de Fort Ross.[9]

Referències

  1. Cook 1976, pages 174-175, 239, says "Probably 400 is a liberal estimate", and quotes Kroeber "not in excess of 500."
  2. Cook, 1976, pages 236-245, 351; 1850-1880 was on L.L. Palmer, History of Napa and Lake Counties, 1881, p. 34-26, and "verbal communication by a Lakeport Indian."; 1920 based on Kroeber, Handbook of American Indians, page 275.
  3. 3,0 3,1 Kroeber, 1907, Vol. 4 #6, sections titled "Shamanism", "Public Ceremonies", "Ceremonial Structures and Paraphernalia", and "Mythology and Beliefs".
  4. «The Kuksu Cult paraphrased from Kroeber.». Arxivat de l'original el 2006-10-11. [Consulta: 4 abril 2014].
  5. Kroeber, 1925, page 445. "A less specialized type of cosmogony is therefore indicated for the southern Kuksu-dancing groups. [1. If, as seems probable, the southerly Kuksu tribes (the Miwok, Costanoans, Esselen, and northernmost Yokuts) had no real society in connection with their Kuksu ceremonies, the distinctness of their mythology appears less surprising.]".
  6. Clark 1910, Gifford 1917.
  7. Access Genealogy.
  8. Cook, 1976:175.
  9. Cook, 1976, pages 17-18.

Bibliografia

  • Access Genealogy: Indian Tribal records, Miwok Indian Tribe. Retrieved on 2006-08-01. Main source of "authenticated village" names and locations.
  • Callaghan, Catherine. Lake Miwok Dictionary. University of California Publications in Linguistics, Vol. 39.
  • Callaghan, Catherine. 1978. "Lake Miwok", in Handbook of North American Indians, vol. 8 (California). William C. Sturtevant, and Robert F. Heizer, eds. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1978. ISBN 0-16-004578-9 / 0160045754, pages 264-273.
  • Cook, Sherburne. The Conflict Between the California Indian and White Civilization. Berkeley and Los Angeles, CA: University of California Press, 1976. ISBN 0-520-03143-1.
  • Kroeber, Alfred L. 1907. The Religion of the Indians of California, University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 4:6. Berkeley, sections titled "Shamanism", "Public Ceremonies", "Ceremonial Structures and Paraphernalia", and "Mythology and Beliefs"; available at Sacred Texts Online
  • Kroeber, Alfred L. 1925. Handbook of the Indians of California. Washington, D.C: Bureau of American Ethnology Bulletin No. 78. (Chapter 30, The Miwok); available at Yosemite Online Library
  • Silliman, Stephen. Lost Laborers in Colonial California, Native Americans and the Archaeology of Rancho Petaluma. Tucson, AZ: University of Arizona Press, 2004. ISBN 0-8165-2381-9.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9