Marschlande
Els Marschlande, literalment terres del maresme són set antigues illes al·luvials al mig de les antigues aiguamolls que es trobaven a la plana de confluència de l'Elba, Gose Elbe, Dove Elbe i Bille al districte de Bergedorf a l'estat d'Hamburg a Alemanya. Tenen una superfície de 55 km².[1] Comprenen set barris històrics: Allermöhe, Billwerder, Moorfleet, Tatenberg, Spadenland, Ochsenwerder i Reitbrook. El barri de Moorwerder al marge esquerre de l'Elba en feia part fins a la promulgació de la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg el 1937, quan passà a Wilhelmsburg. Des de l'1 de gener de 2011, la urbanització nova Neuallermöhe va esdevenir un barri de plens drets. A l'edat mitjana el territori pertanyia al ducat de Holstein. Des del segle xii els ducs van començar a construir dics, excavar weterings i pòlderitzar els aiguamolls per causa del seu terra fèrtil. Són aquests aiguamolls i prats molls - en alemany marsch - que van donar el seu nom a la zona. Tot i això, les aigües altes de l'Elba queden fins avui l'enemic primer i sovint la regió va ser víctima d'inundacions i de marejades fortes. Vers la fi de l'edat mitjana, el cost del manteniment dels dics va anar més enllà dels mitjans dels ducs de Holstein que van vendre els Marschlande a la ciutat d'Hamburg l'any 1395. Des d'aleshores fins avui, el Marschlande, junts amb els Vierlande[2] i l'Alte Land formen l'hort de l'àrea metropolitana d'Hamburg. Al curs del temps, les tècniques de desguàs i de construcció de dics van millorar-se. Les rescloses, que només poden obrir-se a marea baixa, van completar-se de molíns de desguàs que pujaven l'aigua damunt del dic. Aquests van desaparèixer a l'inici del segle XX i reemplaçar-se per estacions de bombatge. El darrer molí d'Ochsenwerder va ser reconstruït al museu Rieckhuus a Curslack L'agricultura i més recentment els esports i el turisme aquàtics formen l'activitat principal de la regió. Sota Reitbrook hi ha un camp de petroli i de gas natural explotat des dels anys 1930.[3]
Llocs d'interès
Referències
|