Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Marraix

Infotaula d'ésser viuMarraix
Lamna nasus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN11200 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreLamniformes
FamíliaLamnidae
GènereLamna
EspècieLamna nasus Modifica el valor a Wikidata
(Bonnaterre, 1788)
Nomenclatura
ProtònimSqualus nasus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El marraix o llúdria[1] (Lamna nasus) és una espècie de tauró que a l'estiu s'apropa molt a la costa fins al punt que arriba a penetrar en platges i ports.

Descripció

  • Cos fusiforme i relativament alt.
  • El musell és cònic i una mica arrodonit.
  • Dues aletes dorsals; la primera, gran, just per darrere de la inserció de les pectorals; la segona molt més petita, com l'anal.
  • L'aleta caudal és semilunar.
  • Presenta cinc parells de fenedures branquials per davant de les pectorals.
  • Sense membrana nictitant.
  • Les dents són iguals a les dues mandíbules, primes, de marge llis i amb dues cúspides secundàries a la base.
  • Color blau fosc al dors i blanc o gris a la panxa.
  • La seua longitud màxima és de més de 300 cm.
  • El mascle és adult entre els 219 i 262 cm, i la femella entre els 152 i 219 cm.

Hàbitat

Marraix al Museu d'Història Natural de Perpinyà

Excel·lent nedador pelàgic, pot navegar sol o en grups pel litoral costaner. Cerca els corrents d'aigües fredes de menys de 18 °C. A l'estiu s'apropa a les costes nedant per la superfície; a l'hivern s'està més en fondalades d'alta mar. Se'l troba des de la superfície fins a profunditats de 336 m. Presenta segregació poblacional per sexes i edats.

Alimentació

Menja petits peixos pelàgics com la sardina, el seitó, el verat i el sorell. També alguns gàdids, petits taurons i calamars.

Reproducció

És ovovivípar aplacentari. Els embrions practiquen el canibalisme intrauterí. La femella fa ventrades, presumiblement durant tot l'any, d'una a cinc cries entre 60 i 75 cm. Poden viure fins a uns 30 anys, i arriben a la seua maduresa als 5 anys.

Aprofitament

Dents d'un marraix

Tot i la seua poca abundor, és una espècie comercial. Es pesca amb palangre i es ven, juntament amb el solraig, amb el nom d'emperador. Ambdós tenen els mateixos aprofitaments.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9